Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Boscos catalans al límit per la sequera i la calor continuades

Diverses comarques tenen el 50% de les masses forestals visiblement seques, cosa que significa que són molt vulnerables

Cori CaleroActualitzat

Els boscos mediterranis estan molt acostumats a les peculiaritats típiques del nostre clima: sequeres, alguna onada de calor a l'estiu... Però el que estan vivint els darrers anys "no ho havíem vist mai", diu Francesc Cano Ibáñez, director adjunt de Transferència del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Francesc Cano ens acompanya a un bosc prop d'Olius, al Solsonès, on el que veiem són diversos roures amb les fulles totalment marrons, com si fóssim a la tardor, i també alguns pins blancs i pins de l'espècie pinassa que ja no tenen ni fulles.

Els roures, com a arbres caducifolis, tenen una estratègia per sobreviure a l'estrès per falta d'aigua. Opten per perdre les fulles i enviar els nutrients que tenen cap a les arrels, per esperar fins a la primavera. Per això són de les espècies que més aviat veiem marrons, però que són més resistents.

Una altra cosa són els pins, que són perennes i, per tant, triguen molt més a veure's marrons, però quan ho estan, tenen més possibilitats de no suportar-ho i morir.


Comarques especialment afectades

Tot el territori ho està patint, perquè les temperatures estan sent més elevades arreu i la sequera també fa molt de temps que està castigant la vegetació. Però hi ha algunes comarques on les masses forestals són més vulnerables, aquelles on normalment hi ha més pluja, que tenen condicions més bones i que no estan tan acostumades a aquesta situació extrema.

La Garrotxa, la Selva i el Berguedà, per exemple, tenen un 50% dels boscos afectats. I no és un fet puntual d'enguany. Ja fa anys que ho van patint.

Aquest efecte acumulat en el temps és el que fa que, malgrat que es tracta de boscos mediterranis, pugui arribar un moment en què ja no puguin suportar-ho més. De fet, alguns dels arbres ja han mort, una minoria, però, que ens haurien de fer veure les orelles al llop.

La prova que aquest estrès hídric ja fa anys que el pateixen el veiem observant els anells d'un dels arbres del Solsonès. Amb una barrina molt fina, els científics són capaços d'extreure una mostra del tronc on se'n veu el creixement. La que ens ensenya el Francesc és d'un pi pinassa d'uns 60 anys.

L'evolució de les anelles en un pi del Solsonès
L'evolució dels anells en un pi del Solsonès

Cada anell correspon a un any de creixement. I a la mostra es veu amb molta claredat com els primers anells estan molt separats, quan l'arbre creixia amb normalitat, però els últims 15 els anells de creixement estan tan junts que gairebé es toquen. Com si fos el seu diari, l'arbre ens està explicant que els darrers 15 anys ha patit tant estrès hídric que gairebé ni ha crescut.

"Estem preocupats perquè la temperatura mitjana de Catalunya ja ha pujat 1,6 graus degut a la crisi climàtica. És la mateixa que tenia Castelló i, si seguim així, podem arribar a la que tenia Sevilla."

Els arbres no només estan passant més calor, sinó que tenen més evapotranspiració, explica Cano, que afegeix: "I a sobre plou pitjor, perquè hi ha episodis de sequera més llargs i quan plou ho fa més torrencialment."

Els arbres pateixen un efecte acumulatiu que els deixa molt vulnerables a les malalties. Ho estem veient al Maresme, amb les plagues que han matat boscos sencers de pi pinyoner, amb els atacs de fongs al pi roig del Lluçanès, o la processionària al Solsonès.

A més, el risc d'incendi augmenta. Així que, a banda de frenar l'escalfament global reduint les emissions, cal que adaptem els boscos a aquests canvis. Una advertència que fa temps que els científics del país ens repeteixen i que ara, aquest estiu, s'ha fet més evident que mai.

Un roure amb totes les fulles seques per la falta d'aigua, aquest estiu a les Gavarres
Un roure amb totes les fulles seques per la falta d'aigua, aquest estiu a les Gavarres (ACN)

Quina és la solució?

"És clar el que hem de fer", diu en Francesc Cano, "la solució és fer una bona silvicultura (gestió de les masses forestal), intensa. Tenim uns boscos molt abandonats. Hi ha unes masses contínues que estan utilitzant molta aigua".

"La silvicultura ben feta pot reduir l'estrès hídric un 35%."

A banda de tenir arbres més separats, traient-ne alguns, i mantenir un control del sotabosc, aquesta gestió forestal també hauria de tenir en compte que si hi ha més diversitat d'espècies en el bosc és més resistent als embats del canvi climàtic.

Científics del CTFC i del CREAF, entre d'altres, ja fa temps que estudien amb èxit com fer-ho i en tenen la clau. Però només s'està aplicant en alguns indrets concrets. Per això, Francesc Cano considera que seria bàsic fer un estudi en profunditat per saber on és més urgent fer aquesta gestió.

"És indispensable que monitoritzem tots els nostres boscos, per saber quins arbres i on estan patint, per poder actuar com més ràpid millor. Això no s'està fent, i és possible fer-ho, mitjançant tècniques com la imatge per satèl·lit."

ARXIVAT A:
SequeraMedi ambientCrisi climàticaOnada de calor
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut