Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Borràs, sobre el privilegi de cobrar sense treballar: "L'acord és extingir-lo el 2022"

En una entrevista a "Més 324", la presidenta del Parlament ha anunciat la creació d'un portal de transparència específic de la cambra

Actualitzat
TEMA:
Laura Borràs

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha explicat que amb l'acord de la Mesa d'aquest dimarts es vol "accelerar el procés fins a l'extinció durant el 2022" de les anomenades llicències per edat, els privilegis que permeten que funcionaris de la cambra de més de 60 anys puguin cobrar sense anar a treballar.

Entrevistada al programa "Més 324", Borràs ha dit que ara caldrà obrir una negociació amb el Consell de Personal de la cambra per poder posar fi a aquestes parts del règim laboral del Parlament.

La presidenta de la cambra ha insistit que, amb l'acord d'aquest dimarts, s'accelera el que va decidir la Mesa del 21 de desembre passat, quan va reduir de cinc a tres anys el període que treballadors de la cambra poden cobrar sense treballar:

"S'ha posat èmfasi en aquesta xifra dels cinc als tres. El que es fa és posar condicions d'accés, veure qui pren la decisió, com, de quina manera, en funció de quin servei, a partir de més de 25 anys treballats a la casa, etc. I, per tant, amb una sèrie de gradacions tendint cap a l'extinció que avui s'ha decidit accelerar per dur a terme aquesta extinció durant l'any 2022"

La reunió de la Mesa del Parlament d'aquest dimarts
La reunió de la Mesa del Parlament d'aquest dimarts (EFE/Enric Fontcuberta)


Borràs també ha aclarit que l'acord de la Mesa "no té efectes retroactius cap a les persones que n'estan gaudint", perquè és un dret adquirit, però que sí que permetrà que es revisi per a qui ho havia demanat. I també per a les 12 persones a qui ja s'havia concedit una llicència per edat però encara no l'estaven cobrant.

La presidenta del Parlament ha insistit en el que va dir aquest dilluns al programa "Els matins" i ha afirmat que la decisió de revisar determinats avantatges de treballadors de la cambra la va prendre ella en detectar-los quan, després de ser escollida presidenta, va haver de signar les primeres nòmines:

"Veig que això no és sostenible des de moltes perspectives, una de les quals la perspectiva econòmica. I poso fil a l'agulla per modificar aquest estat de coses."

Borràs, durant l'entrevista amb Xavier Graset
Borràs, durant l'entrevista amb Xavier Graset


Un portal de transparència propi del Parlament

Durant l'entrevista, Borràs ha revelat que el Parlament tindrà un portal de transparència propi al web de la cambra. Arran de la notícia de l'Ara, sorgida d'una petició de transparència del diari, la presidenta ha defensat que "les peticions d'informació que arribin s'han de concedir perquè tothom ha de tenir dret de conèixer què es fa amb aquests diners públics".

En aquest sentit, ha anunciat que ha donat instruccions perquè es creï "un portal de transparència al propi web del Parlament perquè no calgui fer cap cursa de peticions". Borràs ha demanat ser "especialment escrupolosos" amb aquestes qüestions "perquè són diners públics".

Al programa també hi havia Ernest Benach, el president del Parlament en el moment en què es van aprovar les llicències per edat. Benach, que aquest dilluns havia vinculat aquests privilegis laborals amb el "context" de l'any 2008, ha dit que "les coses, evidentment, evolucionen" i que l'acord que ha pres la mesa "és coherent i és el que havia de ser".

Ernest Benach, durant el programa 'Més 324' d'aquest dimarts
Ernest Benach, durant el programa "Més 324" d'aquest dimarts


Una investigació del diari "Ara" ha revelat que el Parlament es gasta anualment 1,7 milions d'euros en els sous de 21 funcionaris acollits en les "llicències d'edat", que van des de 4.000 euros mensuals en les categories més baixes fins a més de 10.000 euros que perceben cada mes dos exsecretaris generals.


Dues treballadores de la Sindicatura de Comptes, també

Aquests últims anys, els treballadors de la Sindicatura de Comptes també s'han pogut beneficiar del règim laboral del Parlament que permet als funcionaris de més de 60 anys i que tenen certa antiguitat cobrar el sou sense anar a treballar.

Concretament, a dues empleades de la Sindicatura se'ls aplica aquesta mesura des de l'any 2018, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es va pronunciar a favor d'una treballadora que demanava gaudir dels mateixos avantatges que els funcionaris del Parlament.

La Sindicatura de Comptes és l'òrgan fiscalitzador extern dels comptes i la gestió econòmica del sector públic. És independent del govern, però depèn orgànicament del Parlament. Per tant, els treballadors es regeixen pels estatuts i govern interior de la cambra.

L'any 2016, una empleada va reclamar poder-se beneficiar del mateix sistema de jubilacions que els funcionaris del Parlament. En un primer moment, els òrgans de govern de la Sindicatura es van mostrar contraris a concedir-ho, per la qual cosa va portar el cas als tribunals, que el 2018 van donar-li la raó.

Després de la decisió del TSJC, el ple de la Sindicatura va modificar la normativa, després de negociar-la amb els treballadors, perquè la llicència per edat no s'apliqués a partir dels 60 anys, sinó només en l'últim any de vida laboral.

A més de la persona que va portar el cas a la justícia, una altra treballadora de la Sindicatura, de l'àmbit administratiu, ha sol·licitat acollir-se a aquest règim. Actualment, és l'única que gaudeix del cobrament del sou sense treballar.

Façana de la seu de la Sindicatura de Comptes
Façana de la seu de la Sindicatura de Comptes


El síndic de Greuges diu que no l'ha aplicat mai

En canvi, el síndic de Greuges de Catalunya s'ha desmarcat de la polèmica de les llicències per edat i ha afirmat que aquest privilegi no s'ha concedit "mai" en la institució.

En un comunicat, Rafael Ribó ha explicat que, des de l'inici del seu mandat, el 2004, es va acordar "anul·lar l'aplicació de l'estatut del règim i del govern interiors del Parlament en matèria de personal", gràcies a l'"autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària" recollida en la llei que regula la institució.

El síndic afegeix que, des d'aleshores, la institució ha comptat amb una normativa pròpia i ha aplicat "polítiques sobre funció pública seguint els acords del govern de la Generalitat".

 

 

ARXIVAT A:
Laura BorràsParlament de Catalunya
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut