Bons verds: compensar la petjada ecològica i col·laborar amb el tercer sector

Des d'aquest estiu, les empreses que vulguin reduir la seva petjada ecològica, compensar per allò que contaminen tot i no estar-hi obligades, tenen un instrument més per fer-ho. El govern ha posat en funcionament un programa voluntari de compensació d'emissions que serveix no només per contribuir a la sostenibilitat del planeta, sinó també per col·laborar amb entitats del tercer sector.

A Ecosol, hi han vist una manera de finançar-se. Cada matí arriben centenars de paquets al seu magatzem, i d'aquí arribaran al seu destí final, la majoria al casc antic de Girona. Aquest últim viatge es farà sense contaminar, en un tricicle o una bicicleta elèctrica.

Tot plegat suposa una reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle de més de 3 tones l'any. Però mantenir aquests vehicles no és gens barat. Josep Maria Simon, encarregat d'Ecosol, economia solidària:

"Un tricicle d'aquests val més que un cotxe, són fets a mà. Alguns són comprats a Alemanya. Cada reparació ens costa un ull de la cara."

Com finançar una part d'aquesta inversió? Una manera és convertir aquestes 3 tones de gasos contaminants que ja no s'emeten en crèdits de CO2 i posar-los a la venda.

I qui voldria comprar-los? Qualsevol empresa que vulgui compensar la seva petjada ecològica -compensar pel que contamina- i, de retruc, ajudar una entitat del tercer sector, perquè Ecosol, en aquest cas, treballa per a la inserció laboral d'aturats de llarga durada.

Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat:

"Amb aquest projecte, aconseguim dues coses: d'una banda que les empreses que vulguin compensar ho puguin fer amb projectes locals, però també que les entitats del tercer sector social redueixin les seves emissions."

La proximitat dels projectes ha estat determinant per atraure l'interès de petites i mitjanes, tal com explica Isamel Romeo, director de Sendeco2, l'empresa que els comercialitza.

"Per aquestes empreses té més sentit que aquests crèdits els pugui validar el seu govern o administració pública, que tenen més a prop que no pas una certificadora americana o el Banc Mundial; té aquest valor afegit. Si estiguéssim parlant de grandíssimes empreses seria més indiferent, perquè aquest segell institucional els seria més igual, però en aquest àmbit de petites i mitjanes empreses, té el seu què."

"I a més, el fet que siguin projectes de finalitat social i del teu entorn és molt més tangible. No és el mateix compensar en un projecte del banc dels aliments, que fer-ho amb una reforestació de l'Amazònia, que segur que és important, però aquesta proximitat té molt de valor."

El programa es va engegar amb un total de 4.256 crèdits a la venda, equivalents a 4.256 tones de C02. De moment, ja se n'han venut 500 i s'han aparaulat la meitat. A Sendeco, on treballen des de fa anys en la compravenda d'emissions i drets de CO2 asseguren també que l'interès de les empreses és cada vegada no només major, sinó també més honest.

"En aquest sentit, sí que hem notat una evolució. Als inicis hi havia un interès sobretot d'imatge, màrqueting, i el component preu era important: es comprava el que era més econòmic, cobrir l'expedient i dir que eres neutral. Ara ja no, ara cada cop més els responsables d'aquestes compres tenen més interès a saber d'on surten, quin preu tenen, el perquè. Ja no tenen interès a buscar allò que sigui més econòmic, sinó allò que sigui més adequat."  

La fundació Mas Casadevall, a Serinyà, és una altra de les entitats socials que hi participen. Aquí viuen i treballen amb persones que pateixen espectre autista. Han canviat la caldera de gasoil per una de biomassa, i també han posat a la venda les 60 tones de CO2 que han deixat d'emetre.

"Això seran uns ingressos que ens permeten continuar endavant amb el nostre projecte", explica Lluís Desoi, president del comitè executiu de Mas Casadevall, que aclareix, però "que la part més important ve de no haver de comprar el gasoil".

"Això ja ens significa prop de 18.000-20.000 euros l'any. És el sou, per exemple, d'un educador que pugui donar servei."

El pròxim pas, el ciutadà

De moment, però, aquests crèdits, només són accessibles per les empreses. El següent salt seria posar-les a l'abast del ciutadà. És per això que els mercats voluntaris d'emissions tenen encara un potencial enorme.

"Si cada ciutadà decidís compensar 5 tones sobre les tones de la seva família, això seria de gran ajuda, perquè faries aflorar una sèrie de recursos que ajudarien realment a poder reduir aquestes emissions", explica Ismael Romeo.

"El fet que el ciutadà pugui entendre el perquè és molt important. Si tu tinguessis al cotxe un mesurador de les emissions i sabessis que a final d'any has de pagar per aquelles emissions, ho entendries probablement millor que no amb un impost cec, genèric per tots els vehicles, i si a l'hora de comprar al supermercat veiessis el que la teva compra ha generat per emissions, possiblement ho entendries millor i estaries més disposat a participar en aquest tipus d'accions."

Per això, segons l'Ismael, el mercat voluntari d'emissions encara té un llarg camí per recórrer "si trobem la manera de fer arribar aquest càlcul d'emissions al ciutadà de manera individualitzada"

"Això seria un pas molt fort endavant, perquè hi hauria molta més motivació per compensar-les."

De moment però, de totes les emissions que es generen a Europa, només el 40% s'han de compensar obligatòriament, són les que generen a les empreses més contaminants, que disposen del règim de comerç d'emissions.