"Bon dia": la salutació dels governs català, valencià i balear contra el Suprem
Amb tuits dient "bon dia", comptes oficials dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears defensen la unitat de la llengua
Continua el rebuig a la sentència del Suprem que obliga els governs català, valencià i balear a comunicar-se entre ells en castellà. Des de comptes oficials dels governs valencià, balear i català s'ha començat una campanya a favor de la unitat de la llengua a la qual s'han sumat altres organismes i particulars.
Es tracta, senzillament, de dir "bon dia". El primer a fer-ho va ser la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, aquest dimecres al matí:
Bon dia.
GVA Educació (@GVAeducacio) June 17, 2020
Aquest "bon dia" va rebre resposta de la Conselleria de Cultura de la Generalitat catalana i de la Conselleria d'Educació, Universitats i Recerca del govern balear:
Bon dia.
Cultura (@cultura_cat) June 17, 2020
Bon dia!
EDUNIB (@EDUN_IB) June 17, 2020
De mica en mica, s'hi van sumar altres comptes oficials del govern i mandataris com el president català, Quim Torra; la presidenta balear, Francina Armengol, o l'alcalde de València, Joan Ribó:
#BonDia! https://t.co/f4OZhRJ22A
Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) June 17, 2020
Bon dia!
Francina Armengol (@F_Armengol) June 17, 2020
Bon dia! 👋👋
Joan Ribó (@joanribo) June 17, 2020
El "bon dia" s'ha convertit en l'expressió de rebuig a la sentència del Suprem sobre l'ús del valencià en les comunicacions administratives. En les últimes hores s'hi han anat sumant nombrosos comentaris, amb noms que van des de Carles Puigdemont a Íñigo Errejón; de Pere Aragonès a Jéssica Albiach:
Bon dia!
Carles Puigdemont (@KRLS) June 17, 2020
Bon dia 😊
Íñigo Errejón (@ierrejon) June 17, 2020
Bon dia.
Pere Aragonès 🎗 (@perearagones) June 17, 2020
Bon dia 😉
Jéssica Albiach (@jessicaalbiach) June 17, 2020
Un altre dels que s'ha afegit al "bon dia" és el conseller d'Educació valencià, Vicent Marzà, que va anunciar que la Generalitat recorrerà una sentència que "menysprea la llengua i les competències pròpies" i que es pregunta:
"En ple segle XXI ens han de dir en quina llengua hem de parlar tres governs entre nosaltres o deixar d'usar la nostra llengua de forma destacada i normal?"
Cada minut que passa fa més bon dia, gaudiu-lo!
Vicent Marzà (@VicentMarza) June 17, 2020
Gràcies! 😊https://t.co/F4kn5Owt0H
De Josep Pla a Joan Fuster
Mentre el "bon dia" es feia viral, alguns han recordat la frase de l'escriptor Josep Pla que relacionava el seu país amb el "Bon dia". I també l'aforisme de Joan Fuster, que deia que dir "bon dia" ja és fer literatura:
#Bondia
Antoni MartiMonterde (@Somiatwiter) June 17, 2020
"El meu país es allà on dic bon dia i em responen bon dia".
Josep Pla pic.twitter.com/mGy1HeRw7T
El meu país és aquell on, quan dic "Bon dia", em responen: "Sí, sembla que fa bon dia", com deia Pla i il·lustra l'Atles lingüístic de Joan Veny i Lídia Pons pic.twitter.com/31uxW4y9MF
Jordi Cuixart (@jcuixart) June 17, 2020
"Ningú no s'ha d'enganyar: dir 'bon dia' ja és fer literatura" (Joan Fuster)
Toni Mollà (@toni_molla) June 18, 2020
El món de la música també se suma al "bon dia"
A banda d'institucions i polítics, el món de la música també s'ha afegit al "bon dia". Un dels que s'hi han sumat de seguida han estat Els Pets, que han recordat una de les seves cançons més conegudes:
Bon dia,
Els Pets (@ElsPetsOficial) June 17, 2020
ningú ho ha demanat però fa bon dia.
(Bon dia, 1997)
I músics valencians com Feliu Ventura, Xavi Sarrià, el grup Zoo o la participant a OT Samantha:
i parafrasejar Joan Brossa a "El millor poema"
Feliu Ventura (@FeliuVentura) June 17, 2020
"Mentre el meu amor vigila les cantonades,
pinto amb un esprai vermell en una paret:
Visquen els *Bon dia*!"
Bon dia tots els dies!
Xavi Sarrià (@xavisarria) June 17, 2020
BON DIA 🙂
ZOO (@ZooPosse) June 18, 2020
Bon dia
SAMANTHA (@SamanthaOT2020) June 17, 2020
Un "entrebanc" a la normalització del català en l'administració
Segons els experts en Dret Administratiu, però, la sentència del Suprem és més un estirabot contra la normalització del català que un impediment real. Andrés Boix, professor de Dret Públic i Administratiu de la Universitat de València, remarca que el Suprem vol "posar entrebancs" a la normalització de la llengua en seu administrativa, un fet que "és clau per al prestigi" del català:
"Poden enviar un document en català a un ciutadà que estiga afectat per un expedient administratiu d'eixa administració, per exemple, la Generalitat Valenciana en valencià a un mestre que ha aprovat una oposició aquí però que viu a les illes Balears? En principi es pot perquè l'article 15.3 de la llei de procediment administratiu li ho permet."
Altres veus, com el sociolingüista Toni Mollà, creuen que s'evitarien dubtes si l'Estatut valencià definís la llengua com una modalitat del català:
"En eixe error, entre cometes, de política nominativa però també lingüística, els valencians hem perdut moltes possibilitats. Si no es pren una mesura seriosa que ho puga corregir, que és reformar l'Estatut, no es resoldrà mai."
El jurista Josep Lluís Albinyana, president del Consell Preautonòmic del País Valencià, considera que la indefinició deriva d'un cafè per a tothom que, en el cas de l'Estatut valencià, es va aplicar també a la llengua:
"Vèiem sols el que guanyàvem i no el que perdíem. Una visió que el temps s'encarrega, molt durament, de recordar-nos."