Bloquegen una de les portes d'entrada del virus de l'Ebola a les cèl·lules
Es poden utilitzar en qualsevol espècie del virus de l'Ebola i contra els que causen altres febres hemorràgiques
Investigadors del centre de recerca IrsiCaixa han dissenyat anticossos que bloquegen totalment una de les vies d'entrada del virus de l'Ebola en cèl·lules humanes. La recerca es publica a la revista Nature Microbiology. Aquesta via d'entrada és compartida pel VIH -virus de la sida- i altres virus.
La recerca l'ha dut a terme un equip d'investigadors del Grup de Retrovirologia i Estudis Clínics de l'IrsiCaixa, liderat per Javier Martínez-Picado i Nuria Izquierdo-Useros.
A l'hora de dissenyar teràpies contra virus amb una gran variabilitat genètica, com el VIH i d'altres, el principal obstacle és la necessitat d'actuar simultàniament contra múltiples dianes. En el cas de l'Ebola, ni tan sols es pot preveure de quina espècie del virus sorgirà cada brot. Davant d'això, hi ha una estratègia, com explica Nuria Izquierdo-Useros:
"Una forma d'evitar aquest escull és dissenyar una teràpia contra els receptors virals de la cèl·lula, que no canvien. Però per a això cal conèixer quins són aquests receptors. Ara n'hem trobat un de nou i hem dissenyat diferents anticossos que poden bloquejar-lo".
Els autors han demostrat que els virus de la família Filoviridae, que engloba les diferents espècies de l'Ebola i altres virus que causen febres hemorràgiques, com el de Marburg, utilitzen la proteïna Siglec-1 per penetrar a les cèl·lules mieloides del sistema immunitari. Aquestes són les encarregades d'iniciar la resposta de defensa de l'organisme davant d'una infecció. Els mateixos investigadors van descobrir aquesta proteïna el 2012 i se sap que és la mateixa porta d'entrada que utilitza el VIH.
Estudi amb partícules sintètiques
La recerca no s'ha fet amb virus reals, sinó amb partícules similivíriques (en anglès, "virus-like particles", VLP) de l'Ebola. Es tracta de partícules víriques sintètiques que imiten l'estructura del virus, però que no tenen capacitat infecciosa. Amb aquests experiments els investigadors han demostrat que els anticossos bloquegen l'entrada de l'Ebola a les cèl·lules mieloides. Són les primeres dianes cel·lulars que ataca el virus, abans d'expandir-se cap a altres òrgans i teixits.
En l'estudi també s'ha constatat que altres receptors, dels quals se suposava que tenien un paper important, no contribueixen tan clarament en la infecció d'aquestes cèl·lules. Però els anticossos descoberts tenen una gran utilitat, com explica el primer signant de l'article, Daniel Perez-Zsolt:
"Serien útils independentment de l'espècie del virus que sorgís. Hem experimentant amb VLPs de l'espècie Zaire del virus de l'Ebola i amb VLPs del virus de Marburg, i totes les vegades veiem un efecte bloquejador".
La recerca es troba, doncs, en fase preclínica. El següent pas serà assajar els anticossos amb virus reals en models animals. Per això cal un laboratori de nivell 4 de bioseguretat, el màxim existent. Si es confirmen els resultats, els anticossos es podrien utilitzar per prevenir o tractar la infecció. Però com que Siglec-1 no és l'única ruta d'entrada a les cèl·lules, caldrà combinar-los amb altres fàrmacs, com assenyala Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa:
"Un antiviral contra l'Ebola ha de ser eficaç contra totes les portes d'entrada del virus, i aquestes encara no han estat totalment identificades. Cal tancar totes les vies d'entrada, i nosaltres de moment ja ho hem aconseguit amb una".
Com que el VIH també utilitza aquesta proteïna per entrar a la cèl·lula, la recerca podria tenir incidència en la sida. Per al doctor Javier Martínez-Picado, l'ús de nous tractaments és menys urgent que en el cas de l'Ebola, perquè tot i que la infecció per VIH-1 encara no es pot curar, "ja disposa de tractaments que aconsegueixen controlar la multiplicació del virus a l'organisme de forma efectiva". Tot i així, explica que aquests anticossos podrien tenir aplicació en certs casos:
"En contextos específics, com per exemple per limitar la dispersió inicial del virus pel sistema immunitari en els casos de diagnòstic primerenc de la infecció, o també podrien formar part de gels microbicides per protegir la infecció sistèmica a través del tracte genital femení".
La segona epidèmia d'Ebola més greu de la història
La recerca es publica en el moment en què l'epidèmia d'Ebola que afecta l'Àfrica ha superat els dos mil casos. De moment ha causat vora 1.300 morts, cosa que significa aproximadament dos terços de tots els malalts diagnosticats. Ja és la segona més greu de la història del virus, després de la que va afectar l'Àfrica Occidental el 2014, que va causar més d'11.000 morts. L'epidèmia està causada per l'espècie Zaire i va començar a la República Democràtica del Congo l'agost del 2018.
Un dels problemes per fer-hi front és el conflicte que hi ha a la zona entre grups de rebels i de milicians i els obstacles que es posen als serveis sanitaris per actuar.
També és la primera epidèmia d'Ebola en què s'ha assajat una vacuna contra el virus. Es tracta d'una vacuna experimental desenvolupada per Merck i que ha demostrat, de moment, una efectivitat del 97,5% per prevenir la infecció. En aquests moments protegeix unes 90.000 persones de la regió.
La vacuna es basa en un virus viu que s'ha modificat perquè no provoqui la infecció, però que estimuli el sistema immunitari per generar anticossos. La vacuna s'administra a tothom que hagi estat en contacte amb la malaltia, però també als que han estat en contacte amb aquestes persones, estenent així l'anomenat anell d'immunització.
