Blanquejar la paraula "fatxa": l'estratègia viral de l'extrema dreta

Amb vídeos virals com el d'"Eres facha", la dreta i l'extrema dreta busca arribar a nous públics i potencials votants, sobretot els joves, i normalitzar certes paraules i discursos

Actualitzat

L'extrema dreta utilitza cada vegada més estratègies provocadores per arribar a nous públics, els joves i potencials votants. L'últim exemple és un vídeo que animava a participar en el Dia de la Hispanitat, en el que buiden de significat i blanquegen la paraula "fatxa".

"Si estàs orgullós de la nostra llengua, fatxa; si creus que Espanya és més forta unida, molt fatxa; si veus la Transició com un exemple, també ets fatxa", diu el vídeo.


El vídeo és de l'associació NEOS, que es fonamenta, segons expliquen a la seva pàgina web, en "la vida, la veritat, la dignitat de la persona i la família, la llibertat d'expressió, educació i religiosa, l'Espanya nació i la Corona". Els impulsors de NEOS són Jaime Mayor Oreja (PP), María San Gil (PP) o Íñigo Gómez-Pineda, entre d'altres.

La doctora en Ciència Política de la Universitat Internacional de València (VIU), i experta en extrema dreta, Ana López, defineix NEOS com "un think-tank que té una dimensió internacional i en el que volen establir un model de cultura de valors reaccionaris, conservadors i identitaris."

Javier Ortega Smith i Ignacio Garriga, en la manifestació del 12 d'octubre a Barcelona
Javier Ortega Smith i Ignacio Garriga, en la manifestació del 12 d'octubre a Barcelona (EFE/Quique García)

Poques hores després que NEOS publiqués a les seves xarxes socials el vídeo, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, se'n fa ressò a les xarxes socials, hi afegeix la frase "Me Too" i el vídeo es viralitza:


Pel professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra Toni Rodon, "el que fan moviments ideològics o partits és agafar una paraula connotada ideològicament, però primer la popularitzen en grups concrets de la població, li treuen el sentit, i quan se senten còmodes ho expandeixen a la resta de societat, a la contra, provocació que dona visibilitat".

Una opinió a la qual s'hi suma l'experta en extrema dreta Ana López:

"El que busca Ayuso o l'extrema dreta de Vox és sobretot transformar allò que era un insult fa 5 o 10 anys, vinculat a autoritarisme, antidemocràtic o al règim franquista, en un atribut. Ser fatxa en el segle XXI o ser feixista 3.0 significa ser políticament incorrecte, desafiar les normes i sobretot desafiar l'autoritat quan el govern és progressista."

Un cas similar de provocació el trobem en un acte de Vox, amb centenars de persones entonant tornar al 36, en al·lusió a l'inici de la Guerra Civil Espanyola.

L'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica reclama a la Fiscalia General de l'Estat que investigui l'actuació i a la Secretaria d'Estat de Memòria Democràtica que denunciï la cançó per un suposat delicte d'odi.


"L'extrema dreta i aquests partits de radicals populistes de dretes, essencialment han entès que per créixer no només s'han de fixar en un sector concret de població tradicional amb valors feixistes o d'extrema dreta, sinó que han d'ampliar-se a través de convèncer persones que volen efectuar una protesta", explica el professor de la UPF, Toni Rodon:

"Per a molta gent votar partits radicals és la manera de protestar i anar a la contra. Aquí està la clau de l'èxit del creixement de l'extrema dreta."

Rodon destaca que l'extrema dreta també busca aconseguir el vot dels joves, que volen protestar: "Si et convencen des del principi, és probable que es quedin amb tu un temps. Aquesta estratègia provocativa de polarització no només té sentit a curt termini sinó que posa la llavor de cara al futur." 

L'acte Viva 22, que Vox va celebrar a Madrid el 9 d'octubre passat
L'acte Viva 22, que Vox va celebrar a Madrid el 9 d'octubre passat (Europa Press/Jesús Hellín)


Com combatre els discursos i les provocacions d'extrema dreta

Per la doctora en Ciència Política i experta en extrema dreta, Ana López, els partits ubicats a l'esquerra o que no volen un govern de coalició d'extrema dreta "han de demostrar per què la democràcia i l'autoritarisme provoquen una restricció de drets en la ciutadania".

També els mitjans de comunicació tenen responsabilitat i "no han de difondre les fake news i posar en context què significa ser fatxa: un model alternatiu a democràcia".

Per Rodon, hi ha diverses estratègies possibles davant l'extrema dreta: ignorar, bloquejar -amb un cordó sanitari o amb pactes antinaturals entre partits- o acceptar i tolerar la seva existència. Rodon assegura que ni ignorar ni confrontar funcionen "perquè acaben tenint més acceptació"

"Només serveix confrontar directament, desmuntar les seves mentides. Però sobretot la solució òptima de cara al futur és solucionar els problemes estructurals que donen pes al seu creixement. Cal identificar que hi ha problemes a la societat i de mica en mica solucionar-los, esperant que els partits perdin popularitat entre el públic."

Segons el CIS de fa un any, els joves d'entre 18 i 24 anys donen menys suport a la democràcia que la resta de generacions. I 1 de cada 10 joves també considera que "en algunes circumstàncies un règim autoritari és preferible a un sistema democràtic".


"Ara resulta que per ser fatxa, et diuen fatxa": la paròdia del "Polònia"

El programa d'humor i sàtira "Polònia" de TV3 no va trigar a fer-ne una paròdia. "Què no vols retirar les banderes a Hitler i Mussolini? Fatxa. Negues la violència masclista? Fatxa. Creus que amb una dictadura feixista es vivia millor? Fatxa. Organitzes un festival on es vanta 'tornarem al 36'? Fatxa", diu una veu en off a l'inici del gag, mentre es veu el personatge fent la salutació feixista.

El vídeo continua passant llista a qui consideren "fatxa": Aznar, Abascal, Meloni, Millan-Astray, Franco, Hitler... fins a aturar-se en el moment de parlar del rei emèrit Joan Carles I, que, segons el gag, asseguren que no pot ser "fatxa" perquè "ens va donar la democràcia". El vídeo acaba animant la societat a sortir al carrer el 12 d'octubre "amb la bandera del pollastre" i amb la frase "ara resulta que per ser fatxa, et diuen fatxa".

 

El grup que va cantar 'Vamos a volver al 36' en l'acte Viva 22 de Vox
El grup que va cantar "Vamos a volver al 36" en l'acte Viva 22 de Vox (Europa Press)
ARXIVAT A:
Extrema dretaVoxFeixisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut