Biden posa fil a l'agulla i comença a desfer l'herència de Trump
Hores després de prendre possessió com a president, Biden ha signat una bateria de 17 mesures entre les quals hi ha el retorn a l'Acord de París i el manteniment dels EUA a l'OMS
Biden posa fil a l'agulla i comença a desfer l'herència de Trump

Biden posa fil a l'agulla i comença a desfer l'herència de Trump

Hores després de prendre possessió com a president, Biden ha signat una bateria de 17 mesures entre les quals hi ha el retorn a l'Acord de París i el manteniment dels EUA a l'OMS

RedaccióActualitzat
TEMA:
Joe Biden
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Joe Biden ja ha començat la ruptura amb el mandat de Donald Trump. No havien passat ni quatre hores des de la cerimònia de presa de possessió que el nou president ja era al Despatx Oval signant decrets, molts dels quals destinats a desmuntar algunes de les polítiques més destacades del seu antecessor.

En els primers instants com a president, Biden ha signat una bateria de 17 mesures entre les quals destaquen ordres executives per retornar els Estats Units a l'Acord de París davant l'emergència climàtica i evitar la sortida de l'Organització Mundial de la Salut, dues de les mesures més polèmiques de Trump, que han quedat revocades.

Amb mascareta i davant dels mitjans de comunicació, el flamant president ha arribat al Despatx Oval amb una carpeta blava que ha explicat que contenia les ordres executives. Seguidament, ha signat públicament les tres primeres: la primera, per demanar als ciutadans que portin mascareta a totes les propietats federals; la segona, per ajudar comunitats marginades, i la tercera, per retornar el país a l'Acord de París.

El 4 de novembre passat, l'endemà de les eleccions presidencials, els EUA es van retirar oficialment de l'acord per afrontar la crisi climàtica, com havia anunciat Trump el juny del 2017. Al llarg del seu mandat, el president republicà va rescindir desenes de regulacions mediambientals i va posicionar-se sempre a favor del sector dels combustibles fòssils.

 

Joe i Jill Biden, a la seva arribada a la portalada nord de la Casa Blanca
Joe i Jill Biden, a la seva arribada a la portalada nord de la Casa Blanca (Reuters / Alex Brandon)


Evitar la sortida de l'OMS

Entre les mesures adoptades pel 46è president dels Estats Units hi ha també una ordre per evitar la sortida de l'Organització Mundial de la Salut, un procés que Trump va començar al juliol i que s'hauria fet efectiu un any després, el juliol d'aquest 2021.

A més, a l'abril Trump va congelar temporalment els fons que els EUA aporten a l'OMS i va acusar l'organisme d'estar "esbiaixat" a favor de la Xina i de no haver gestionat correctament la crisi sanitària de la Covid-19.

 

Mascaretes i distància interpersonal, la primera decisió

Durant la campanya electoral, Biden va defensar la necessitat d'escoltar els científics i els experts de l'OMS per frenar la pandèmia del coronavirus. En aquesta línia, la primera ordre executiva que ha signat ha estat per obligar la ciutadania a portar mascareta i complir les mesures de distanciament a les instal·lacions federals i als mitjans de transport interestatals.

Tot i això, Biden té un poder limitat en la lluita contra la pandèmia, perquè la major part de les competències en matèria de salut les tenen els governadors estatals.

Aturar el mur a Mèxic i protegir els "dreamers"

Una altra ordre executiva signada per Biden és per salvaguardar el programa DACA, que protegeix de la deportació unes 650.000 persones indocumentades que van arribar als Estats Units quan eren infants, els coneguts com a "dreamers".

Trump va ordenar posar fi a aquest programa en els primers mesos al càrrec, però els tribunals van impedir-ho. Tot i que el litigi encara no s'ha resolt, Biden ha demanat als departaments de Justícia i Seguretat Nacional que prenguin "totes les mesures necessàries" per mantenir-lo.

Un altre dels decrets signats ordena aturar la construcció del mur fronterer amb Mèxic, ja que Biden ha posat fi a l'emergència nacional decretada per Trump que permetia desviar fons per a aquest projecte.

Tot i que Biden no preveu enderrocar la part del mur que ja està construïda i que s'estén al llarg de 727 quilòmetres, amb aquesta decisió podrà frenar-lo.

 

Joe i Jill Biden marxen en cotxe del Capitoli, on s'ha fet la cerimònia de presa de possessió
Joe i Jill Biden marxen en cotxe del Capitoli, on s'ha fet la cerimònia de presa de possessió (Reuters / Erin Scott)


El veto migratori de Trump als viatgers d'onze països de majoria musulmana, promulgat pel fins avui president en la primera setmana a la Casa Blanca, el gener del 2017, obstaculitzava l'entrada als Estats Units dels ciutadans d'Eritrea, l'Iran, el Kirguizistan, Líbia, Birmània, Nigèria, Somàlia, el Sudan, Síria, Tanzània i el Iemen, i incloïa restriccions per a alguns funcionaris de Veneçuela i Corea del Nord.

Les ganes de Biden de començar a implementar noves polítiques com més aviat millor ja havien quedat clares aquest dimecres al vespre, en el seu primer tuit des del compte @POTUS. "El temps d'avançar és ara", deia:

 

 

"Una carta molt generosa"

El nou president dels Estats Units ha explicat que el seu predecessor, Donald Trump, li ha deixat "una carta molt generosa" abans d'abandonar la Casa Blanca. Biden, però, no ha volgut revelar el contingut de la missiva, per respecte al seu rival en les eleccions del mes de novembre.

És tradició que, abans d'abandonar la Casa Blanca, el president sortint deixi una carta per al seu successor. En declaracions fetes des del Despatx Oval, Biden ha dit que no comentarà el contingut de la missiva fins que n'hagi pogut parlar amb Trump, que aquest dimecres no ha assistit a la cerimònia de presa de possessió i ja és a la seva mansió de Mar-a-Lago, a Florida.

 

Els demòcrates ja controlen el Senat

Des d'aquest dimecres, els demòcrates tenen el control del Senat, de manera que dominen les dues cambres del Congrés (Cambra de Representants i Senat) i també la Casa Blanca.

Just després d'haver jurat el càrrec, la vicepresidenta i, per tant, presidenta de la cambra alta, Kamala Harris, ha prestat el jurament a tres senadors: Raphael Warnock i Jon Ossoff, els dos nous senadors per Geòrgia, i també Alex Padilla, nou senador per Califòrnia, que precisament la substitueix a ella.

 

 

Ara mateix, el Senat té 50 senadors demòcrates i 50 senadors republicans, però Harris trenca l'empat com a presidenta de la cambra. D'aquesta manera, el demòcrata Chuck Schumer ha assumit el càrrec de líder de la majoria en substitució del republicà Mitch McConnell.

ARXIVAT A:
Joe BidenTrump Estats UnitsCrisi climàticaOMS

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut