Barcelona

Biblioteques que són més que llibres: els veïns tenen necessitats més vitals que la lectura

La biblioteca de Trinitat Vella-José Barbero de Barcelona presta molt pocs llibres, però és la referència i el punt de trobada de veïns que necessiten ajuda i escolars que agraeixen un cop de mà a l'hora de fer els deures

Helena Rodríguez Bosch/Antonio Novella

Quina ha de ser la funció d'una biblioteca? El seu paper està en transformació, sobretot a determinats barris, perquè alguns veïns tenen necessitats més vitals que la lectura.

En ser un espai obert a tothom, s'han tornat en el principal referent de moltes persones que hi van a plantejar problemes que, sovint, són ben impropis d'una biblioteca.

Els professionals reconeixen que s'han hagut de reinventar i que es troben fent feines que no els pertoquen. La directora de la biblioteca de Trinitat Vella-José Barbero de Barcelona, Emma Armengod, constata els dubtes i el debat intern que ha tingut l'equip a l'hora de decidir fins on havien de canviar les dinàmiques de funcionament. "Al principi ens vam fer moltes preguntes sobre si tot era vàlid".

"Sempre he pensat que fer determinades funcions podia contribuir, al final, a fer que també acabessin agafant un llibre."

Hem passat una tarda sencera observant qui anava a la biblioteca i amb quina finalitat. La primera sorpresa ha estat descobrir, al vestíbul, entre les dues portes corredisses, una dona i la seva filla assegudes sobre el pedrís. La Rocío Pachama ens ho explica:

"Ens hem quedat al vestíbul a berenar perquè fa molt fred i també aprofitem per anar al lavabo."

Molta canalla acudeix al centre per jugar o llegir mentre els pares es connecten al wifi
Molta canalla acudeix al centre per jugar o llegir mentre els pares es connecten al wifi (CCMA)

Més que un "dipòsit" de llibres

En aquest cas, la biblioteca és com un refugi. Per la seva banda, Josep Alberjón, membre del club de lectura, i tot i que ell en fa un ús tradicional, constata: 

"Les biblioteques cada cop són molt més del que eren abans, dipòsits de llibres."

La directora, Emma Armengod, ho corrobora: "És veritat: la nostra biblioteca no té un gran volum de préstecs. Si vas a d'altres, es fan cues per als préstecs, però aquí hi ha molta vida de barri".

A la secció de premsa hi ha força gent gran amb el diari a les mans i intercanviant comentaris. En una tauleta, dos homes construeixen un trencaclosques enorme:

"Nosaltres ens vam conèixer aquí, fent puzles. Abans en fèiem un cadascun, i ara ens hem ajuntat i els fem plegats."

El Claudio Marzullo i el seu company de puzles treballen al matí i, com que ja tenen els fills grans, per a ells anar a la biblioteca és una manera de passar la tarda.

El Claudio es troba a la biblioteca amb un company amb qui passa la tarda fent trencaclosques
El Claudio es troba a la biblioteca amb un company amb qui passa la tarda fent trencaclosques (CCMA)

Un extraescolar més

A la secció infantil, una educadora ajuda a fer els problemes de matemàtiques a una nena i a trenar paraules en català al seu germà. Mentrestant, la Carolina Navía, la mare, es connecta al wifi:

"Jo hi porto la canalla perquè els ajudin amb els deures, sobretot."

No és l'únic centre que ha hagut d'incorporar a la plantilla una educadora social com la Sílvia Villar:

"La biblioteca és un espai d'accés lliure i gratuït. Hi pot entrar tothom. Per això es troben necessitats que abans no es detectaven."

"Des del principi," relata Emma Armengod, "ens vam trobar que la gent venia a preguntar-nos: 'Necessito demanar hora per fer un tràmit', 'he de renovar el DNI'... I afegeix que la bretxa digital, l'han notada moltíssim: "Ara que tots els tràmits s'han de fer en línia, hi ha molta gent que està del tot perduda. I aquí ens hem hagut d'adaptar tots".

Josep Alberjón explica que "la biblioteca és vida, no és un magatzem. Quan vinc al grup de lectura, veig com la quitxalla està fent un taller, allà, o l'educadora que està fent no sé què amb una criatura que té algun problema".

La biblioteca de Trinitat Vella-José Barbero de Barcelona presta molt pocs llibres, però és la referència i el punt de trobada de veïns
La biblioteca de Trinitat Vella-José Barbero de Barcelona presta molt pocs llibres, però és la referència i el punt de trobada de veïns (CCMA)

I efectivament, en unes taules compartides, s'hi han aplegat grups d'adolescents per fer deures amb l'ordinador. En aquest sentit, la directora de la biblioteca de Trinitat Vella té claríssim el que per a alguns és anar a la biblioteca:  

"És una extraescolar més, perquè molts nois i noies venen des que surten de l'escola fins que la biblioteca tanca. Venen a passar-hi la tarda."

L' Ayele Moreno, una jove usuària, comenta que es coneixen tots i és "com ser a casa". Al seu costat, l'Angie Espejo diu que amb molta de la gent que hi ha asseguda a la taula "ens coneixem des que érem petits".

"Si tens algun dubte, preguntes i, sense problemes, t'ho expliquen. S'asseuen amb tu i, fins que no ho entens, no se'n van."

L'Ayele agraeix l'ajuda de la Sílvia Villar, l'educadora, qui, de vegades, els pregunta què fan els divendres a la biblioteca. "Venen a fer deures i, després, quan han acabat de fer-los, es troben, els nens amb les nenes..."

"També venen a trobar el seu espai. Hi troben wifi, escalfor...", exposa la Sílvia. 

"Nosaltres volem que (els joves) vinguin, volem que aquest sigui el seu espai."

Joves adolescents utilitzen la biblioteca per fer els deures i rebre suport de l'educadora que hi treballa
Joves adolescents utilitzen la biblioteca per fer els deures i rebre suport de l'educadora que hi treballa (CCMA)

Un espai respectuós i democràtic

La directora, Emma Armengod, reconeix que els va costar molt acceptar el projecte educatiu. La majoria són nois i noies menors que venen sols i de qui gairebé mai coneixen els pares. Ara hi ha un ambient respectuós, però "al principi, hi va haver molts problemes".

"Els adolescents et reptaven molt...  es posaven a jugar a futbol dintre de la biblioteca. No estava preparada per a això. Als cinc anys, vaig petar. Però ara ja en porto deu."

Sap que no encapçalaran cap rànquing, però, en canvi, tenen altres satisfaccions. "Som una biblioteca de petits objectius", conclou l'Emma. "Sabem que som una biblioteca amb poc préstec, però, alhora, tenim quantificadors que, de vegades, no sabem ben bé com mirar. La tasca social, com es quantifica? Com podem demostrar la nostra feina?"

La quantificació que fan és qualitativa i se centra a fer que la gent vingui a la biblioteca. "Que la gent del barri sàpiga que la biblioteca és aquí i que poden enviar els veïns i veïnes, que els atendrem."  

I és que l'Emma ja no entén la biblioteca sense aquest vessant.  "No entenc el projecte si no és social i educatiu. Perquè, realment, la biblioteca és l'espai més democràtic que hi ha. I som un termòmetre del que està passant a la societat".

 

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut