Blocs de pisos a Berlín, on el 80% de l'habitatge és de lloguer (EFE/Martin Divisek)

Berlín vota a favor d'expropiar grans grups immobiliaris en un referèndum

La consulta convocada per una plataforma ciutadana, que ha obtingut un 56,4% de vots a favor, no és vinculant

La majoria dels ciutadans de Berlín estan a favor d'expropiar els grans grups immobiliaris, que tenen -cadascun- més de 3.000 habitatges de la capital alemanya.

Gairebé sis de cada deu votants que han participat en la consulta ciutadana, el 56,4%, han votat sí a la proposta de la plataforma Deutsche Wohnen & Co. Enteignen (Expropiar Deustche Wohnen & Co.), que vol socialitzar uns 240.000 habitatges en mans d'empreses com l'esmentada en el nom, Deutsche Wohnen, o d'altres com Vonovia. El 39% hi ha votat en contra.

El primer èxit d'aquesta plataforma ciutadana va ser haver pogut fer la consulta, que s'ha fet aquest diumenge coincidint amb la jornada d'eleccions legislatives: necessitaven recollir 170.000 signatures i en van obtenir més del doble, unes 346.000.

Tot plegat és el reflex del descontentament creixent dels berlinesos amb el preu del lloguer, en una ciutat on el 80 per cent de la població viu en un habitatge de lloguer.

Manifestació de la plataforma Deutsche Wohnen & Co. a Berlín aquest 11 de setembre (Reuters/Christian Mang)

En dotze anys, entre 2007 i 2019, el lloguer ha pujat un 85% de mitjana a Berlín, per bé que els preus de la capital alemanya encara són inferiors als de metròpolis com París o Londres.

Els culpables d'aquesta situació que fa que els berlinesos es vegin expulsats dels seus barris, cap a l'extraradi, i que Berlín tingui un risc de pobresa superior al del conjunt d'Alemanya, són, segons algunes veus que els acusen d'especular, els grans grups immobiliaris.

Aquests, però, neguen estar darrere l'alça dels preus, i defensen que la solució no passa per expropiar habitatges.

Tampoc és partidària d'expropiar Franziska Giffey, exministra de Família i cap de llista a Berlín de l'SPD, el Partit Socialdemòcrata, que ha tornat a guanyar les eleccions a la capital alemanya, com ho ha fet en els últims vint anys.

Malgrat tot, Giffey ha assegurat aquest dilluns que respectarà el resultat de la consulta, que no és vinculant en no ser sobre cap projecte de llei concret.

Giffey ha dit que cal fer una "avaluació molt, molt important" sobre "la legitimitat, la constitucionalitat i la viabilitat econòmica" de la proposta. 

Aquest últim aspecte passa per compensar les expropiacions, que el govern de Berlín calcula que costaria uns 36.000 milions d'euros, però que els activistes quantifiquen en uns 11.000 milions.

Giffey, que necessita pactar per tenir un govern de majoria al Senat de Berlín, el govern de la capital alemanya, ja ha anunciat l'obertura de negociacions amb la segona força, els Verds, una formació parcialment a favor de la proposta d'expropiar. També té previst, però, reunir-se amb els conservadors de la CDU, la tercer força més votada a Berlín.

En qualsevol cas, Joanna Kusiak, portaveu de Deutsche Wohnen & Co. Enteignen, es mostra convençuda que "la futura coalició de govern haurà de posar en marxa la socialització de les societats immobiliàries".

ARXIVAT A:
AlemanyaHabitatge
Anar al contingut