Benet XVI culpa de la crisi l'egoisme i no el mercat en la seva tercera encíclica
El Vaticà ha presentat la nova encíclica del papa Benet XVI, "Caritas in Veritate" (Caritat en la veritat), en què el pontífex proposa una nova economia de mercat basada en els principis de "solidaritat" i "confiança recíproca" i, alhora, acusa de la crisi i de les creixents desigualtats entre rics i pobres "certa ideologia" egoista que ha predominat fins ara. Es tracta de la tercera encíclica que publica Benet XVI en poc més de quatre anys de pontificat i la primera en la qual aborda temes econòmics i socials. Les dues encícliques anteriors es van centrar en qüestions teològiques, com ara la caritat ("Déu és amor") i l'esperança cristiana ("Salvats en l'esperança").
El nou document pontifici, la publicació del qual s'ha endarrerit gairebé dos anys, aborda els temes del desenvolupament i de les desigualtats socials en el marc de l'actual crisi econòmica internacional, i alhora proposa solucions, basades, sobretot, en un canvi de mentalitat per afrontar el futur i aconseguir un món més just. El Papa assenyala que els desequilibris i la falta de justícia social que es donen avui dia són el producte de la falta d'ètica i la instauració d'una mentalitat egoista que, durant anys, ha incitat les persones a buscar el mateix profit i autonomia. "L'exigència de l'economia de ser autònoma, de no estar subjecta a "ingerències" de caràcter moral, ha portat l'home a abusar dels instruments econòmics fins i tot de manera destructiva", assegura el pontífex.
El mercat per ell mateix no en té la culpa
El Papa remarca que, en realitat, el mercat és només un instrument i que, si bé "pot orientar-se en sentit negatiu" això no és per culpa de "la seva pròpia naturalesa" sinó d'una "certa ideologia que el guia en aquest sentit". "No cal oblidar que el mercat no existeix en el seu estat pur" sinó que "s'adapta a les configuracions culturals que el concreten i el condicionen". Per tant, el que ha fallat no és tant el mercat sinó les "referències egoistes" que l'han regit durant massa temps. Pel que fa a les solucions que han de portar a instaurar un nou "camí", el pontífex ha assegurat que rauen a tornar a instaurar "els principis tradicionals de l'ètica social", com ara "la transparència, l'honestedat i la responsabilitat", però també a donar espai al "principi de gratuïtat", a la "solidaritat" i a "la lògica del do" en les relacions mercantils.
La globalització no és ni bona ni dolenta
El Papa també parla de la globalització, que "a priori" no és "ni bona ni dolenta" sinó que "serà el que la gent en faci", afirma. En aquest sentit, "oposar-se cegament" a aquest fenomen "seria una actitud errònia, preconcebuda, que acabaria ignorant un procés que té també aspectes positius". A més es correria el risc de "perdre una gran ocasió per aprofitar les múltiples oportunitats de desenvolupament que ofereix", si bé és veritat que, "si es gestiona malament", el resultat pot ser el contrari, és a dir, que en lloc d'una redistribució de la riquesa "comporti una redistribució de la pobresa", adverteix.
D'altra banda, considera erroni afrontar el problema del desenvolupament imposant a la població polítiques de control de la natalitat amb les quals, en alguns països, fins i tot, s'obliga les dones a avortar. Finalment, defensa el principi de subsidiarietat com l'"antídot més eficaç contra qualsevol forma d'assistencialisme paternalista" entre països rics i pobres, i alhora presenta una crida contra la corrupció que a vegades pateixen les ajudes internacionals.
El mercat per ell mateix no en té la culpa
El Papa remarca que, en realitat, el mercat és només un instrument i que, si bé "pot orientar-se en sentit negatiu" això no és per culpa de "la seva pròpia naturalesa" sinó d'una "certa ideologia que el guia en aquest sentit". "No cal oblidar que el mercat no existeix en el seu estat pur" sinó que "s'adapta a les configuracions culturals que el concreten i el condicionen". Per tant, el que ha fallat no és tant el mercat sinó les "referències egoistes" que l'han regit durant massa temps. Pel que fa a les solucions que han de portar a instaurar un nou "camí", el pontífex ha assegurat que rauen a tornar a instaurar "els principis tradicionals de l'ètica social", com ara "la transparència, l'honestedat i la responsabilitat", però també a donar espai al "principi de gratuïtat", a la "solidaritat" i a "la lògica del do" en les relacions mercantils.
La globalització no és ni bona ni dolenta
El Papa també parla de la globalització, que "a priori" no és "ni bona ni dolenta" sinó que "serà el que la gent en faci", afirma. En aquest sentit, "oposar-se cegament" a aquest fenomen "seria una actitud errònia, preconcebuda, que acabaria ignorant un procés que té també aspectes positius". A més es correria el risc de "perdre una gran ocasió per aprofitar les múltiples oportunitats de desenvolupament que ofereix", si bé és veritat que, "si es gestiona malament", el resultat pot ser el contrari, és a dir, que en lloc d'una redistribució de la riquesa "comporti una redistribució de la pobresa", adverteix.
D'altra banda, considera erroni afrontar el problema del desenvolupament imposant a la població polítiques de control de la natalitat amb les quals, en alguns països, fins i tot, s'obliga les dones a avortar. Finalment, defensa el principi de subsidiarietat com l'"antídot més eficaç contra qualsevol forma d'assistencialisme paternalista" entre països rics i pobres, i alhora presenta una crida contra la corrupció que a vegades pateixen les ajudes internacionals.
