Benestar Animal: un segell per garantir que el bestiar està ben tractat

A Catalunya hi ha prop de 21.000 explotacions ramaderes, i es fan inspeccions tenint en compte, per exemple, si els animals tenen llibertat de moviments. L'any 2018 es van fer 522 controls de benestar animal, cosa que suposa només el 3% de totes les granges catalanes. I gairebé totes van aprovar. 

Joaquim Porcar Coderch, cap del Servei de Coordinació Territorial a Lleida del Departament d'Agricultura, explica que, en les inspeccions, es té en compte "tota mena d'aspectes de maneig dels animals", des d'aspectes restrictius, de mida, d'higinene, aspectes d'alimentació, etc.

Però, precisament, científics experts en benestar animal de tot Europa consideren que s'hauria de valorar més l'animal en si, en lloc de mirar només les instal·lacions i el maneig.

Seguint aquest criteri, a l'Institut de Recerca de Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) estudien quines condicions són més bones en una granja de vaques lleteres de Monells, al Baix Empordà.

La finalitat és crear un segell de Benestar Animal perquè el consumidor pugui saber que la llet, els ous o la carn s'han produït segons uns estàndards que van més enllà de la llei i que tenen en compte, per exemple, que els animals tinguin llibertat de moviments o espais diferenciats per descansar i per caminar.

Les inspeccions a les granges que s'adhereixen al segell es fan observant els animals durant un mínim de 5 hores. Per exemple, que s'interrelacionin correctament, o que no tinguin por de les persones. I els resultats són espectaculars: en el cas de les vaques, com més bé estan, més llet produeixen.

Antoni Dalmau, doctor en Veterinària i investigador de Benestar Animal de l'IRTA, creu que el paper clau el tindrà el consumidor:

"El que pot determinar que les certificacions de benestar animal tirin endavant és el consumidor. La força tractora és el consumidor. Si li dona importància, valor, i busca aquest tipus de productes, el propi ramader buscarà la manera d'arribar-hi."

Un exemple és el ramader Pere Rubirola, de Riudellots de la Selva, a qui van acudir científics de la Universitat Autònoma de Barcelona que buscaven una granja per estudiar innovacions en benestar animal i que fos rendible. Els va costar molt trobar-ne una que s'hi avingués i precisament, en la seva granja, van veure l'oportunitat de fer un producte diferenciat. 

A la granja Gerfam Rubirola, les truges no s'engabien un cop inseminades, com permet la llei, i a més tenen un espai més ampli un cop tenen els garrins. Rubirola n'està satisfet:

"Estem veient que treiem un creixement superior al sistema tradicional i es tradueix en una situació econòmica favorable."

Pol Llonch, investigador de Benestar Animal de la UAB, considera que la feina que fan en aquesta granja "és donar un pas endavant i millorar el benestar animal abans que s'implanti una nova normativa".

"Tot això dirigit per una demanda social, del consumidor, que prefereix productes que tinguin el benestar animal en més bones condicions."

Aquesta demanda està liderada per entitats ambientalistes que, en ocasions, han protagonitzat accions per denunciar el que consideren una llei insuficient que permet, per exemple, que els pollastres visquin tota la vida en un espai de la mida d'un foli.

Maria Moreno, especialista en animals de consum de FAADA, la Fundació per l'Assesorament i l'Acció en Defensa dels Animals, creu que ja s'ha demostrat que el sistema es va dissenyar pensant únicament en el sistema de producció:

"El sistema de gàbies, en un principi, creiem que va estar dissenyat pensant en el sistema productiu i en la seva eficiència i en la seva rendibilitat, més que en els animals. I ara, són prescindibles, perquè ja s'ha comprovat que existeixen altres sistemes alternatius."

Unes 200 entitats ambientalistes han demanat al Parlament europeu que s'acabi amb les gàbies a les granges. És el moviment "End the Cage Age" ("Fi de l'Era de les Gàbies") i han pogut aconseguir el seu objectiu: un milió de signatures per forçar que la llei europea tingui més en compte el benestar animal i no hi hagi confinament.