Beatificaran set missioners del Sagrat Cor a la catedral de Girona afusellats a Serinyà durant la Guerra Civil

ACN Girona.-La catedral de Girona acollirà el 6 de maig la cerimònia de beatificació de set religiosos dels Missioners del Sagrat Cor que van ser afusellats el 29 de setembre del 1936 a Serinyà durant la Guerra Civil després de ser detinguts mentre fugien en direcció a França. Tenien entre 20 i 28 anys, quatre eren sacerdots i tres eren religiosos, i tots havien escapat feia dos mesos del seminari que la congregació tenia a Canet de Mar després que quedés sota control d'un Comitè local i de ser avisats que els matarien. El bisbe de Girona, Francesc Pardo, ha subratllat que amb aquesta beatificació "no es vol reivindicar res ni demanar justícia" sinó que del que es tracta és de "donar les gràcies a aquests joves per ser fidels a la seva fe i vocació" i reconèixer-los com a "referent" per a l'Església. Les seves restes es dipositaran a la Capella dels Màrtirs que la congregació ha restaurat en honor seu al Santuari Nostra Senyora del Sagrat Cor a Barcelona i s'obrirà al públic el 7 de maig després d'una missa.

El procés de beatificació dels set religiosos va començar el 14 de juliol de 1995 a Canet de Mar, localitat que pertany al Bisbat de Girona, i amb el llavors bisbe Jaume Camprodon. Quatre anys més tard, la diòcesi va concloure el procés i va enviar-ho al Vaticà on es van fer totes les comprovacions. L'últim pas va ser el 8 de juliol del 2016 quan el papa Francesc va signar el decret on es reconeixia la seva condició de màrtirs de la fe. La cerimònia serà el 6 de maig al migdia i estarà presidida pel cardenal Angelo Amato, representant del Vaticà i prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants. Serà la segona vegada que la Catedral de Girona acull una cerimònia de beatificació. La primera a tota la demarcació va ser el 5 de setembre del 2015 amb la beatificació de tres germanes màrtirs de la congregació de religioses de Sant Josep. Segons ha explicat el bisbe de Girona, Francesc Pardo, amb aquesta beatificació "no es vol reivindicar ni demanar justícia" sinó "donar les gràcies a aquests joves per ser fidels a la seva fe i vocació" perquè "mai van negar la seva condició" com a religiosos i se'ls vol reconèixer com a "referents" per a l'Església.La història dels religiosos de Canet de MarEls Missioners del Sagrat Cor són una congregació religiosa fundada l'any 1854 pel sacerdot francès Julio Chevalier. A dia d'avui té presència arreu del món -més de 50 països dels cinc continents- i més de 1.500 membres. Els religiosos que ara seran beatificats pertanyien a la comunitat que hi havia a Canet de Mar (Maresme). Quan van morir assassinats tenien entre 20 i 28 anys. Quatre d'ells eren sacerdots -Antonio Arribas Hortigüela, Abundio Martín Rodríguez, José Vergara Echevarría i José-Oriol Isern i Massó- i ensenyaven a uns 70 joves seminaristes. Els altres tres -Gumersino Gómez Rodríguez, Jesús Moreno Ruiz i José Del Amo y Del Amo- treballaven a la cuina, a la granja i a l'hort que tenien per abastir-se. A partir del 19 de juliol del 1936 i durant dos mesos van estar vigilats i retinguts pel Comitè local del municipi que va agafar el control. El dia 3 d'agost, en saber que els volien afusellar aquella mateixa nit, van decidir escapar a peu direcció a França. Durant dos mesos van rebre l'ajut de veïns de masies per on passaven d'amagat que els van donar aliment i roba. El 28 de setembre van arribar a una casa de Begudà, a la Garrotxa, i, pensant que també els ajudarien a continuar, el que va passar en realitat és que els van delatar i van avisar al Comitè de Sant Joan les Fonts. En tot moment, van explicar que eren sacerdots i religiosos, Missioners del Sagrat Cor, de la comunitat de Canet de Mar. Aquests van avisar al comitè d'aquella localitat i els van retenir a una casa-escola que hi havia. Des d'allà, se'ls van endur amb un autobús. Era a la tarda i alguns veïns del poble van presenciar com els treien d'allà, lligats de mans, per pujar-los al vehicle.De camí a Banyoles, els responsables del Comitè van aturar l'autocar a prop del nucli de Serinyà, en una zona coneguda com el Pont de Ser on hi havia una casa en ruïnes. I allà van afusellar els joves en dos grups. Els encarregats d'enterrar els nois van ser uns veïns del poble que van transportar els cossos poca estona després i l'endemà els van donar sepultura al cementiri del poble en dues tombes. Un testimoni va preservar una boina d'un dels joves i algunes cordes i fins a dia d'avui se n'han conservat alguns fragments.L'any 1940, la comunitat de Missioners de Canet de Mar va enterrar-los a prop de la casa religiosa on havien estat i el 1961, es van traslladar de nou les restes fins al cementiri de Canet de Mar, on van ser examinats durant el procés de beatificació. Una Capella dels Màrtirs a BarcelonaArran de l'anunci de beatificació, està previst que la congregació traslladi les seves restes a la que han batejat com a Capella dels Màrtirs al Santuari de Nostra Senyora del Sagrat Cor, al carrer Rosselló número 175 de Barcelona, un espai que han restaurat en honor seu. L'endemà de la beatificació a Girona, se celebrarà una missa presidida per l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella, i després de beneir-la s'obrirà als fidels. El superior provincial de la congregació a Barcelona, Francisco Blanco Martín, ha subratllat que en cap cas es vol fer "un judici del moment històric", tot dient que "no és ningú per jutjar", i que del que es tracta és d'"agrair a Déu el seu testimoni de fidelitat perquè els joves es van mantenir fidels a la seva vocació religiosa i al seu amor per Jesucrist". Durant la seva intervenció en un acte al claustre de la Catedral, també ha reconegut i agraït els testimonis de Serinyà que han permès reconstruir la seva història. En aquesta localitat, gairebé cada any es fa una missa de record als joves assassinats. Durant l'acte, el bisbe també ha explicat que de moment no hi ha previst beatificar cap màrtir més de la Guerra Civil però que han iniciat la investigació per recuperar la història dels 199 capellans morts durant aquell període. Un procés, ha dit, que es farà per etapes.