Batalla per la gestió de l'aigua: 3 de cada 4 llars paga el rebut a empreses privades

Diversos ajuntaments volen recuperar la gestió de l'aigua com a servei públic, però topen amb traves administratives. Denuncien el bloqueig de l'Àrea Metropolitana.

A tot Catalunya, més de cinquanta poblacions estan en processos judicials amb empreses privades per determinar el model. Agbar ha portat als tribunals una cinquantena de municipis que volien assumir la gestió del servei.

Tres de cada quatre llars catalanes paguen el rebut de l'aigua a empreses privades.

La majoria de municipis, 534, gestionen l'aigua a través d'empreses públiques. Això sí, entre tots no arriben al 20% dels habitants del país.

En canvi, allà on es concentra més població, prop de les quatre capitals de demarcació, hi ha més municipis on la gestió la fan empreses privades o mixtes.

Això passa sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona. En alguns d'aquests municipis, les concessions ja han caducat, però, si es vol recuperar la gestió pública, en desenes de casos s'encalla i acaba als tribunals. 

El debat polític s'intensifica en un context de sequera en què els recursos són més escassos. 

Ripollet: 5 anys amb la concessió caducada

Un bon exemple és el de Ripollet, on la concessió que tenia l'empresa Sorea, del grup Agbar, va expirar fa cinc anys. El contracte està caducat, i les pròrrogues també, però Sorea segueix operant perquè l'aigua és un bé essencial.

Ripollet volia que la gestió fos pública, però una sentència va estipular que és l'Àrea Metropolitana de Barcelona qui té les competències per decidir-ho.

José María Osuna, alcalde de Ripollet: 

"Tenim una situació de provisionalitat per la inacció i el bloqueig exercit per la vicepresidència executiva de l'AMB, amb el senyor Antoni Balmon del PSC al capdavant".

Ripollet forma part del grup de 13 municipis que esperen una decisió de l'Àrea Metropolitana.

Els altres 26, entre els quals hi ha Barcelona, han vist com els tribunals avalaven una nova concessió de 35 anys a l'empresa mixta Aigües de Barcelona, amb 85% de capital privat.

Quaranta remunicipalitzacions en 10 anys

Però la batalla de l'aigua s'estén a tot Catalunya. En l'última dècada, una quarantena de municipis n'han recuperat la gestió a mesura que expiren les concessions. La primera gran ciutat a fer-ho va ser Terrassa, i l'última, fa dos mesos, Girona.

No és un camí fàcil. Agbar ha portat als tribunals la majoria de consistoris que volen municipalitzar el servei. 

El programa "Sense ficció" va investigar l'estat de les concessions a Catalunya amb el documental "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle".