Batalla a França per la reforma de les pensions: com es jubilen ara i què està en joc

"Cal treballar més temps, perquè vivim més temps"

Ho va dir Emmanuel Macron i ho repeteixen els seus ministres, per justificar la necessitat de la reforma del sistema de pensions, una de les seves principals propostes electorals el 2017.

A França l'edat de jubilació està fixada en els 62 anys. Aquesta és una fita molt apreciada pels ciutadans, que hi veuen un distintiu de qualitat de l'estat del benestar francès.

Per això va ser tan curós el primer ministre, Édouard Philippe, quan va presentar el projecte de reforma, d'assegurar que no preveia la revisió de l'edat de jubilació. Però indirectament, la proposta inclou incentius perquè els treballadors allarguin la vida laboral fins als 64 anys.
 

Édouard Philippe (Reuters)
 

Aquesta era una "línia vermella" fins i tot per al sindicat més moderat, la CFDT, que tornarà al carrer després de molts mesos de desmarcar-se de les mobilitzacions encapçalades, especialment, per la CGT.

Un efecte indirecte de la reforma és la convergència de moltes forces, polítiques, sindicals i corporatives, contra els plans del govern. Per primera vegada en 23 anys, tots els partits d'esquerra (NPA, PCF, LFI, PSF) s'han reunit per intentar una estratègia comuna.
 

Un sistema universal

El punt més delicat del pla Macron-Philippe és la substitució de 42 règims especials de jubilació per un sol sistema universal. Ara, els ferroviaris, els militars, els treballadors d'empreses energètiques, de la Comédie Française, de l'Òpera de París, de les notaries i altres col·lectius de funcionaris o treballadors de sectors públics i privats poden accedir a la jubilació abans dels 60 anys, amb períodes de cotització més curts i millors condicions econòmiques que les que ofereix el règim general.

Per tant, hi ha 42 col·lectius, alguns amb una alta capacitat d'incidència en la vida francesa, que estan en peu de guerra des d'aquesta setmana contra el jove president i el seu govern.

En realitat, el que s'està plantejant a França, la viabilitat a curt i mitjà termini del sistema de pensions, és un problema comú de la majoria de països occidentals, amb una població cada cop més envellida, i amb unes capes actives que cotitzen poc, perquè els salaris són baixos i les taxes d'atur es mantenen altes.

Aquest seria el cas d'Espanya, on el govern del PP va introduir canvis que obren la perspectiva de jubilar-nos als 67 anys a partir del 2027. I també de Rússia -per citar un exemple ben diferent- on Putin ha augmentat l'edat de jubilació de les dones dels 55 als 60 anys i dels homes, dels 60 als 65, una edat superior a l'esperança de vida en algunes regions.
 

Retardar la jubilació, quan la tendència històrica fins ara ha estat avançar-la, és una mesura necessàriament impopular. Les propostes del govern francès inclouen altres elements polèmics, com la revisió dels períodes de cotització per calcular la pensió o l'establiment d'un sistema de punts per determinar-ne l'import.

Especial interactiu: Has pensat si tindràs pensió?

"Tothom hi sortirà guanyant", ha afirmat Édouard Philippe, disposat a negociar sector per sector per superar les resistències. L'opinió pública no està radicalment en contra de la reforma (un 53%, segons enquestes), però la perspectiva d'un escenari sostingut de protestes, manifestacions i vagues pot posar el govern en dificultats.
 

Una pancarta on diu "La jubilació abans que la mort" a França (Reuters)

Sense una oposició política forta, el pols dels Armilles Grogues ha estat el pitjor tràngol a què Emmanuel Macron s'ha hagut d'enfrontar fins ara. A mig mandat ha obert el meló de la reforma de les pensions. El president se la juga, com donava a entendre Libération, que continua sent el millor diari fent titulars, amb el doble sentit de la paraula "retraite" (jubilació o retirada):

"Macron, la reforme ou la retraite".