Alcohol i begudes energètiques, un perill al volant per la falsa sensació de seguretat

Conduir sota els efectes de la barreja d'alcohol i una beguda energètica incrementa la possibilitat de tenir un accident de trànsit, segons un estudi de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques i l'Institut de Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, que publica l'International Journal of Neuropsychopharmacology.

Aquest increment del risc de tenir un sinistre obeeix a dues raons: la primera és que la combinació de les dues begudes augmenta la concentració en sang tant d'alcohol com de cafeïna. Això provoca que el cos no estigui en condicions de conduir, com explica Rafael de la Torre, director del programa Neurociències de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques:

"Si has begut no condueixis, i no hi ha res que faci d'antídot dels efectes de l'alcohol. [...] El que passa és que tu dius 'amb aquesta beguda energètica ja puc conduir, no passa res' i et llances a fer una tasca per la qual el teu organisme no està preparat, i el resultat final és pitjor que si no haguessis pres res."

L'altra raó per a aquest increment del risc és que la mescla pot provocar una predisposició a conduir malgrat tenir les capacitats per fer-ho disminuïdes per una falsa sensació de seguretat en les persones que les consumeixen, com explica Clara Pérez-Mañá, investigadora en farmacologia clínica.

"L'estudi conclou que la barreja de begudes energètiques amb alcohol, que està molt de moda entre la població més jove, predisposa a conduir sota els efectes de l'alcohol. Però aquestes begudes amb alt contingut de cafeïna no són capaces de contrarestar els efectes perjudicials de l'alcohol sobre diferents habilitats relacionades amb la conducció, com és el temps de reacció o la coordinació entre vista i motricitat."

L'estudi va analitzar el comportament i reaccions de setze voluntaris joves i sans. En diferents sessions se'ls va subministrar begudes amb només alcohol (amb l'equivalent a tres combinats), alcohol barrejat amb begudes energètiques (també equivalent a tres llaunes), només begudes energètiques o aigua.

Després d'analitzar el seu estat, rendiment i la concentració d'alcohol i cafeïna en sang, es va concloure que --tot i que els combinats amb begudes energètiques disminueixen l'efecte sedant de l'alcohol i es millora lleugerament el rendiment dels voluntaris-- les seves concentracions d'alcohol en sang seguien sent massa altes per poder conduir.

En les proves d'autodiagnòstic, els subjectes també van reconèixer no estar en condicions per agafar el cotxe tant si havien begut alcohol sol com si l'havien barrejat amb begudes excitants, però, malgrat això, els que havien pres aquests combinats es mostraven més predisposats a conduir.

Això eleva el risc a tenir un accident perquè, tot i tenir les capacitats de conducció minvades, els subjectes es creien més capaços de poder agafar el cotxe, segons apunta el doctor De la Torre:

"En altres estudis d'interacció del consum d'alcohol i psicoestimulants, altres que la cafeïna, realitzats pel mateix grup de recerca, com per exemple la mefedrona o el MDMA (èxtasi), s'ha observat també aquesta dissociació entre la falsa percepció de ser capaç de conduir i el pitjor rendiment quan s'avaluen tasques específiques de la conducció de vehicles."

De fet, tot i sentir-se igual d'embriagats els que bevien alcohol sol com els que bevien els combinats excitants, les anàlisis van mostrar que la barreja feia elevar la concentració d'alcohol en sang: el pic va ser de 0,75 grams per litre (g/L) amb alcohol sol, i de 0,84 g/L en combinació amb aquestes begudes.

Aquestes concentracions es corresponen a un estat d'embriaguesa moderada. En aire expirat, la prova que es practica per estimar l'alcoholèmia d'un conductor en un control policial, van ser, respectivament, de 0,38 mg/L i 0,40 mg/L, per sobre dels límits permesos (0,25 mg/L en aire expirat).