Barcelona vol ser capital científica mundial més enllà de "paella, platja i Gaudí"
Barcelona ocupa el 37è lloc en ciències de la vida, segons l'índex de Nature (Francisco Avia / Hospital Clínic de Barcelona / Flickr)

Barcelona vol ser capital científica mundial més enllà de "paella, platja i Gaudí"

El Pla Barcelona Ciència 2020-2023 de l'Ajuntament proposa diverses iniciatives per "convertir la ciutat en capital europea en recerca i innovació"

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència

"Una ciutat com Barcelona ha de tenir una política pròpia en matèria científica." Aquesta és la primera frase del Pla Barcelona Ciència 2020-2023, elaborat per l'Ajuntament i que té aquest objectiu:

"Impulsar una política de ciència i universitats en l'àmbit de ciutat i convertir-la en capital europea en recerca i innovació."

El pla s'estructura en quatre eixos: "Barcelona, ciutat de ciència a Europa", "Recerca per afrontar els canvis de ciutat", "Cultura científica per a i amb la ciutadania" i "Ciència, art i innovació social".

La dotació prevista inicialment era de quatre milions d'euros durant els quatre anys d'execució. La pandèmia va obligar a fer actuacions d'urgència no previstes i que han suposat un increment del pressupost d'1.420.000 euros l'any 2020. Amb la revisió s'han incorporat noves previsions econòmiques, que es concreten en 2,5 milions d'euros anuals provinents del conveni de colideratges científics amb l'Estat.

El primer eix destaca l'objectiu de consolidar el premi Hipàtia, que porta el nom de la filòsofa i científica Hipàtia d'Alexandria, que va viure en els segles IV i V. Recompensa trajectòries en l'àmbit de la ciència i la recerca. El 2021, en la segona edició, s'ha concedit a Ilaria Capua, viròloga i directora del One Health Center of Excellence de la Universitat de Florida.

Però l'eix se centra, sobretot, en la projecció internacional de les institucions universitàries i científiques de la ciutat i en el seu posicionament en l'àmbit europeu.

D'entrada, Barcelona sembla estar en una bona posició, almenys segons l'Índex 2020 de Ciutats de Ciència, elaborat per la revista Nature. Basat en els articles publicats entre els anys 2015 i 2019 en 82 revistes científiques internacionals de recerca d'alta qualitat, situa Barcelona i la seva àrea metropolitana en el 40è lloc del rànquing general. També la situa en la 31a posició de Ciències Físiques i en la 37a de Ciències de la Vida.

La llista l'encapçalen Pequín, Nova York i àrea metropolitana, Boston i àrea metropolitana, San Francisco-San José i Xangai.

La primera ciutat europea és París i la seva àrea, en el setè lloc, seguida de Londres i la seva àrea (14), Zuric (16), Cambridge (19), Berlín (22), Munic (23), Oxford (25) i Lausana (35).

Aquestes són les ciutats europees que precedeixen Barcelona. Al darrere hi ha Madrid, en la 42a posició. València està en el 145è lloc.


Més ciència i no tanta paella i platja

El pla ja s'havia presentat públicament el març del 2020, però la pandèmia en va alterar l'execució i l'Ajuntament va aprofitar per revisar-lo. La nova versió es va presentar a la premsa al maig i en aquell moment Joan Subirats, sisè tinent d'alcaldia i cap de l'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, va declarar això:

"Ens preocupa que Barcelona només sigui una ciutat de paella, platja i Gaudí. Volem que sigui una ciutat de coneixement, de ciència i d'educació."

Un dels principals objectius del primer eix és aquest:

"Convertir Barcelona en seu europea del debat ètic, polític i social sobre els avenços científics en matèria digital, de biogenètica, de biomedicina o d'intel·ligència artificial, entre d'altres."

I precisament des d'aquest dimarts fins al 13 de juny se celebra la Biennal Ciutat i Ciència, organitzada per l'àrea que dirigeix Subirats i l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). El programa inclou exposicions, debats i altres activitats per acostar la ciència i el debat científic als ciutadans.

L''star-tup' Copernic fa plataformes digitals per a empreses
Start-ups com Copernic obren noves opcions en la recerca i en l'economia (No consta)


Sense competències, però amb incumbències

Pel que fa al conjunt de Catalunya, el percentatge del PIB dedicat a R+D (Recerca i Desenvolupament) va ser l'1,44% el 2019, una mica inferior a l'1,59% a què es va arribar el 2009, quan governava el tripartit.

És superior a la mitjana espanyola (1,25%), però està molt lluny dels dos països capdavanters, que són Israel i Corea del Sud, on se supera el 4,8%, però també a distància dels següents, com Suïssa, Suècia, el Japó, Àustria, Alemanya i Dinamarca, que passen del 3%.

A part de la inversió privada, augmentar aquest percentatge depèn dels governs català i espanyol, però l'Ajuntament també pot actuar, com explica Subirats al 324.cat:

"L'Ajuntament no té competències explícites en ciència i recerca, però si que hi té incumbències. Per això impulsem una convocatòria de recerca sobre reptes urbans cada any. L'Ajuntament dona suport a projectes de recerca i iniciatives científiques que es fan a la ciutat (com projectes vinculats a la Dècada dels Oceans de l'ONU o les xarxes d'universitats europees) i impulsa les activitats de divulgació i transferència per connectar la ciència amb la ciutat i fer que millori la qualitat de vida de la ciutadania (com els projectes STEAM amb escoles o projectes vinculats a start-ups i spin-offs com el BCN Health Booster)".

Un altre punt del primer eix és "potenciar Barcelona i la seva àrea metropolitana com a centre de ciència i pol atraient".

De fet, Barcelona ja té aquestes qualitats, segons explica al 324.cat Emilià Pola, director executiu d'ICREA, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, una fundació finançada pel govern català i orientada a "la contractació del personal científic i acadèmic més extraordinari i amb més talent":

"El prestigi i l'atractiu són excel·lents. La ciutat (i l'àrea metropolitana) està ben posicionada i projecta al món una imatge atractiva, cosmopolita, de qualitat de vida i d'oportunitats i creixement professional."

Pola també aporta idees per consolidar i augmentar aquest prestigi i aquest atractiu:

"La primera idea és que ens cal que la ciència sigui un element del qual els locals se sentin orgullosos. S'han fet moltes accions per explicar que aquí es fa recerca del més alt nivell, i cal seguir en aquesta línia, però ara ja s'ha arribat a una certa consciència d'aquest fet. Toca, per tant, reforçar aquest valor social aconseguint que els ciutadans ens sentim orgullosos d'aquesta recerca i que comencem a pensar en Barcelona també com una ciutat de ciència."

I això és un altre punt essencial del pla, que Joan Subirats, a preguntes del 324.cat, desenvolupa així, amb exemples molt concrets perquè la ciutadania comprengui alguns beneficis directes de la ciència:

"És central entendre que la ciència ha d'estar connectada amb la realitat de la nostra ciutat i que és un element central per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Les vacunes contra la Covid en són l'exemple recent més clar, però també n'hi ha molts d'altres. Per exemple, amb projectes de ciència ciutadana treballem per conèixer on són les plantes que generen al·lèrgies a algunes persones o per controlar els mosquits que són transmissors de malalties. També impulsem amb les convocatòries de subvencions de recerca una ciència aplicada, que abordi qüestions que vivim en la nostra vida quotidiana, com la desigualtat de gènere que pateixen les dones en aspectes com l'urbanisme, la mobilitat sostenible o l'envelliment de qualitat."

 


Promoure les starst-ups

El pla també incorpora propostes com aquestes de l'Eix 2: facilitar ajudes econòmiques i fomentar mecanismes de finançament per a noves empreses, empreses científiques petites o en dificultats i empreses que desenvolupin R+D i garantir un habitatge assequible als investigadors i investigadores internacionals i d'altres indrets de l'Estat en el transcurs dels tres anys del pla.

Sobre aquest punt concret, el pla es proposa adjudicar entre cinc i deu places d'habitatge social de mitjana durada (d'un a dos anys) per a investigadors i investigadores visitants de diferents instituts i centres de recerca de la ciutat i crear deu places d'habitatge de curta durada (d'un a sis mesos) per a científics i científiques visitants.

És cert que els preus del lloguer a Barcelona són elevats. Però l'habitatge és un problema per als investigadors de fora? Emilià Pola ho veu així:

"Potser no per als científics i científiques de nivell més alt, però sí per a altres persones en situacions menys consolidades. Per al cas de la gent que ICREA atreu, el problema de l'habitatge queda molt més enrere que el de l'educació de la canalla. Trobem a faltar escoles amb perfil trilingüe i pensades per al públic internacional dintre del sistema públic. L'Ajuntament té certes competències en educació que potser podria utilitzar en aquesta direcció."

Miquel Martí, CEO de BCNTechCity, entitat que pretén promoure internacionalment la marca tecnològica de Barcelona i atreure inversió local i internacional a la ciutat, explica al 324.cat que quan van néixer, el 2013, "l'ecosistema digital i tech de Barcelona encara no tenia un paper tan important en l'economia del país".

Afegeix que "en els últims vuit anys, el context ha canviat, l'ecosistema ha madurat i Barcelona ja és la segona ciutat preferida pels fundadors de start-ups a Europa si haguessin d'engegar un nou projecte, segons el darrer informe d'Accio, l'agència de la Generalitat per a la competitivitat de l'empresa".

Martí considera que Barcelona té una ubicació privilegiada, amb capacitat per atreure empreses i talent nacional i internacional. I afegeix que el sector tecnològic té potencial per convertir-se en un dels principals tractors econòmics i dinamitzadors de l'activitat econòmica de Catalunya:

"I això passa, principalment, per apostar per sectors estratègics, que inverteixin i es transformin i impactin en el model econòmic de la ciutat. Entre els reptes que tenim hi ha interpel·lar els sectors tradicionals i connectar-los amb l'ecosistema que és punta de llança de la innovació; cal augmentar l'esperit emprenedor a la ciència i millorar el reconeixement de l'activitat empresarial i emprenedora a escala social. A més, hi ha les dificultats estructurals pròpies del país (administratives, fiscals)."

De moment es van generant notícies. A primers de juny, el Parc Científic de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, i l'Ajuntament van anunciar el llançament de BCN Health Booster, un programa per impulsar empreses emergents en l'àmbit de la salut, que rep l'acompanyament de Barcelona Activa i el suport empresarial de Biocat.

El Campus Junior de la UPF acosta la recerca als joves (Flickr)


Un institut per impulsar les vocacions científiques

El tercer eix pretén, entre altres coses, reforçar els programes científics educatius i l'oferta d'activitats científiques en tot el cicle educatiu. Així, vol impulsar els programes STEAM i altres projectes de ciència a les escoles de la ciutat, crear nous programes científics, en especial per a l'ensenyament postobligatori, i definir el full de ruta de treball sobre l'educació científica al llarg de la vida amb les universitats, l'Ajuntament i els centres educatius i culturals de la ciutat.

El programa STEAM (sigla en anglès de ciència, tecnologia, art, enginyeria i matemàtiques) el van impulsar el 2014, en l'època de l'alcalde Xavier Trias, el Consorci d'Educació de Barcelona i Barcelona Activa, amb la col·laboració de l'Acadèmia de les Ciències de Nova York. El seu objectiu és promoure els coneixements, les competències i les vocacions científiques entre els estudiants de 1r i 2n d'ESO.

A part de nombroses activitats que han demostrat la creativitat i la motivació dels alumnes, a partir del curs vinent tindrà fins i tot un centre especialitzat, l'Institut Angeleta Ferrer. El projecte l'ha impulsat el Departament d'Educació, amb la col·laboració del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) i la participació del Consorci d'Educació de Barcelona.

Aquest serà el primer centre creat per impulsar les vocacions científiques a Catalunya i es pretén que esdevingui un referent per a tot el país. També serà un espai referent per a la formació docent i la recerca educativa en aquests àmbits i transferirà el seu model educatiu a la resta de centres.

En aquest camp també cal destacar l'Exporecerca Jove, organitzada per MAGMA, una entitat sense ànim de lucre que té com objectiu "promoure el gust i la passió per la investigació i la recerca entre els joves".

Altres objectius de l'eix són enfortir les activitats de divulgació i comunicació de la ciència "per generar capacitat crítica i de coneixement i vocació científica en totes les edats" i "promoure la reflexió científica amb la ciutadania".

En aquesta línia ja fa anys que es desenvolupen diverses activitats, com la Festa de la Ciència, que aquest any celebrarà la 14a edició, en el marc de la Biennal Ciutat i Ciència, el diumenge 13 de juny de 10.00 a 21.30, al Front Marítim de Barcelona.

 

Promoure la cultura científica juntament amb altres sectors

Les iniciatives que es derivin del pla ajudaran a pal·liar el problema que denunciava el 2016 el Manifest per la cultura científica i tecnològica, impulsat per l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Biologia: "La manca d'atenció que es presta a la cultura científica i tècnica i als seus efectes sobre l'evolució de la societat." Entre les seves demandes hi havia aquesta per enfortir les relacions entre les diverses branques del coneixement:

"Que es faci tot el possible perquè ciències i tècniques, d'una banda, i humanitats i ciències socials, de l'altra, intensifiquin les seves relacions, i busquin línies de treball conjunt. I això, cercant els elements d'enriquiment mutu, sense l'eliminació del debat i la discussió necessaris."

I és cert que, des de fa uns anys, amb més o menys intensitat, la difusió de la ciència i la cultura científica i la relació amb les humanitats s'han intentat enfortir. "La ciència també és cultura", establia el 1989 en la seva declaració programàtica la Comissió per a l'Estímul de la Cultura Científica, impulsada per l'aleshores conseller de Cultura Joan Guitart.

La comissió va existir fins al 1996 i des d'aquell moment no s'ha establert a la conselleria cap organisme semblant. Això no significa que el Departament de Cultura no hagi dut a terme iniciatives en aquest àmbit. A sol·licitud del 324.cat, ha destacat, entre d'altres, aquestes:

L'assaig clínic amb Festivals per la Cultura Segura i l'Hospital Germans Trias i Pujol i el que s'està gestant amb la Universitat Rovira i Virgili i la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, els projectes de Cultura i Salut amb universitats i altres entitats, el projecte ISEA Ars Electronica amb la UOC, els projectes propis d'equipaments com el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), el Projecte Giravolt per viure el patrimoni català en 3D, el projecte artístic "Quasi veu", desenvolupat juntament amb la Xarxa de Centres d'Arts Visuals de Catalunya per respondre a la pandèmia, i les beques que han propiciat iniciatives com les de Cabosanroque.

La ciència es promou des de fa temps des d'altres entitats i institucions. Així, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovac (FCRI) organitza, des de fa més de dues dècades, la Setmana de la Ciència –la del 2021, que se celebrarà, com és habitual, al setembre, serà la 26a. Té una mitjana de 500 activitats i hi participen unes 50.000 persones. Hi participen moltes institucions de recerca, museus i universitats públiques i privades, com la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya.

També convoca, juntament amb el govern de la Generalitat, els Premis Nacionals de Recerca.

Entre les iniciatives més recents hi ha #100tífiques. El febrer passat, 489 científiques van connectar amb 450 escoles d'arreu de Catalunya de manera simultània. També convoca el concurs "Monòlegs del Club de la Ciència", en què en tres minuts es difonen temes científics o tecnològics. Finalment, destaca un altre concurs: "Presenta la teva tesi en quatre minuts". Està organitzat per l'FCRI i dotze universitats catalanes amb el suport de la Generalitat.

Per la seva banda, el CSIC a Catalunya organitza des de fa anys moltes activitats de divulgació, com Inspiraciencia, concurs de relats científics que es poden presentar en català, castellà, gallec o eusquera, tallers, visites als centres d'investigació, cursos i seminaris per a alumnes i professors i projectes de ciència ciutadana, com Mosquito Alert o Observadors del Mar.

Per la seva banda, l'Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), que compta amb més de 350 socis, entre periodistes, comunicadors, divulgadors i científics, promou els seus objectius, que són, entre d'altres, facilitar la lliure circulació i la divulgació de les idees i el coneixement científic i promoure la normalització de la ciència i la divulgació científica com a continguts bàsics en l'àmbit de la cultura catalana, amb activitats diverses.

Entre aquestes destaquen, per al 324.cat, Il·lustraciència, un projecte que té per objectiu posar en valor la il·lustració científica com a eina per divulgar la ciència i reconèixer els creadors; PerCientEx, per posar en valor el periodisme científic d'excel·lència en els territoris hispanoparlants, i l'Exposició Científiques Catalanes 2.0, per visibilitzar, acostar i posar en valor el paper de les investigadores del territori català.


Divulgació i debat des de les universitats

Les universitats públiques de Barcelona també han estat molt actives per difondre la ciència. Cadascuna ha destacat algunes accions per respondre a la sol·licitud del 324.cat. Així, la Unitat de Cultura Científica i Innovació de la Universitat de Barcelona cita en primer lloc la Festa de la Ciència –la setena edició es va celebrar a finals de maig.

També expliquen que els investigadors i les investigadores de la UB van arreu del territori de Catalunya per col·laborar amb diferents agents locals, com biblioteques, centres cívics o centres educatius, acostar la recerca als ciutadans, donar suport a moltes accions generades a partir dels mateixos investigadors o impulsar nous canals de comunicació, aspecte accelerat per la pandèmia. Com a exemples citen el canal específic de divulgació de la UB Divulga a YouTube, un compte d'Instagram i el perfil de Twitter.

La Universitat Politècnica de Catalunya destaca el programa UPCArts, per impulsar la vida cultural de tota la comunitat universitària; el Fisidabo, que converteix el Parc d'atraccions del Tibidabo en un laboratori de física gegantí per a 1.110 estudiants de 4t d'ESO i 1r i 2n de batxillerat; el cicle de debats sobre desigualtats i tecnologia al Palau Macaya; el programa de conferències, debats i actuacions "Música amb enginy: una mirada transversal"; l'activitat "Llegir l'escenari: la tecnologia a escena", amb el Teatre Nacional de Catalunya, i el ThinkingLab, una iniciativa de la UPC i el Sónar, que aquest any ha explorat la relació entre la intel·ligència artificial i la música.

En l'àmbit acadèmic destaca la doble titulació del grau en Matemàtiques i el títol superior de Música, creat per la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC i l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

La Universitat Pompeu Fabra destaca la competició Research in 4 minutes, que ara s'ha estès a totes les universitats, però que va començar a la UPF i que consisteix en el fet que estudiants de doctorat expliquin la seva recerca a un públic no especialitzat en quatre minuts.

També citen altres exemples, com els Diàlegs Humanístics, per debatre sobre temes d'actualitat; el Campus Júnior UPF, escola d'estiu per a estudiants de secundària, i el Campus Gutenberg, un espai de debat, reflexió crítica i intercanvi d'idees.

Per la seva banda, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) --de gestió privada però que incloem per les seves característiques que l'obliguen a una constant evolució i millora tecnològics- explica que aposten perquè la institució sigui "un node de coneixement obert entre i per als diferents actors, inclosa la ciutadania", que es plasma en el pla de coneixement obert aprovat el 2018.

Per fer sortir el coneixement de l'entorn universitari, la UOC ha participat en la Biennal Ciutat i Ciència, en la Biennal de Pensament, en cicles temàtics amb la Sala Beckett i en xerrades i tallers per a infants i adolescents en escoles i centres cívics. També han impulsat la iniciativa HacTe, el hub d'art, ciència i tecnologia de Barcelona.

Fora de Barcelona, però dintre de l'àrea metropolitana, la Universitat Autònoma (UAB) destaca els Tallers Argó, per acostar la universitat als estudiants de batxillerat; el Programa Croma 2.0, de voluntariat universitari amb infants de 5è i 6è de primària en situació de vulnerabilitat socioeconòmica; la fira d'enginyeria Nexconference; l'Olimpíada Clàssica, amb proves per fomentar l'estudi de les llengües i la cultura clàssiques; el programa Bojos per la Terra, per acostar els joves als grans reptes que haurà d'afrontar el planeta; la revista electrònica UABDivulga, per difondre la recerca a la ciutadania; l'activitat Neurocientífiques, per millorar la visibilitat de les investigadores; les xerrades i tallers dels Dissabtes de la Física i de les Matemàtiques, i el Campus Jove d'Arqueologia.

Mural que commemora els 500 anys de la mort de Leonardo da Vinci a l'estació Ciutadella/Vila Olímpica del metro (James Sharpe/EMBL)


Unir art i ciència

Finalment, l'eix 4 del pla considera que "la relació entre el teixit universitari, industrial i econòmic, científic, social i artístic és una aliança essencial per impulsar el canvi i la transformació del món".

El pla considera que en aquest aspecte no es parteix de zero, perquè Barcelona "disposa d'un teixit actiu, amb projectes i esdeveniments de gran impacte local i amb projecció internacional que aglutinen aquestes col·laboracions entre l'art, la ciència, la tecnologia i la societat".

Els seus tres objectius són fomentar la relació entre art, ciència, tecnologia i societat des d'un punt de vista transversal, en què es promoguin espais de cocreació entre perfils i àmbits diversos, impulsar la connexió entre els actors científics i els projectes i els equipaments d'innovació de la ciutat i facilitar la transferència de coneixement científic als actors socials i econòmics, en especial als que disposen de pocs o nuls recursos per a la recerca pròpia i que treballen per una economia equitativa i sostenible amb l'entorn.

Una de les novetats que introdueix és el desenvolupament d'un projecte per ubicar un node dinamitzador i impulsor de processos de trobada entre art i ciència als edificis del llegat de Julio Muñoz Ramonet, al palauet del carrer Muntaner.

Josep Perelló, catedràtic al Departament de Física de la Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona i líder del grup de recerca OpenSystemsUB, que planteja la participació ciutadana i les pràctiques artístiques com una manera diferent de fer ciència, opina que a Catalunya sempre hi ha hagut relacions entre les arts i les ciències i cita noms clàssics, com Dalí, Brossa, Tàpies i tants d'altres que s'havien interessat per la ciència del seu temps, i noms més recents, com Antoni Abad, Eugènia Balcells, Perejaume, Carles Hac Mor, Vicenç Altaió i Mireya Masó.

Repassa les darreres dècades per destacar "iniciatives culturals o científiques que entenen les arts i les ciències com un sol espai", com la col·laboració entre l'espai Metrònom del Born i el CSIC o la cèl·lula KrTU, liderada per Vicenç Altaió, que va organitzar diverses exposicions, beques i esdeveniments acompanyades de publicacions de referència en aquest àmbit.

Cita moltes altres iniciatives, com el laboratori que ell mateix dirigia a l'Arts Santa Mònica, el CCB, el MACBA, el Sonar+D i el centre de producció i recerca artística Hangar, que sempre ha cuidat la relació amb centres de recerca, sobretot de l'àmbit biomèdic, com l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB) o el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Però creu que, en els darrers anys, "aquests projectes s'han, generalment, 'festivalitzat' (incloent festivals meravellosos com l'Eufònic) i n'hi ha menys que fa 10 anys". També creu que "són menys els que han aprofundit en l'imaginari científic prioritzant una utilització intensiva de la tecnologia".

Considera que "les institucions científiques del nostre país encara no han interioritzat (com pot haver estat el cas de Suïssa, el Canadà o els Estats Units) que les pràctiques artístiques poden catalitzar una ciència millor i més innovadora", i per això veu en el pla una oportunitat:

"El pla podria incidir en aquesta visió i una ciutat com Barcelona podria dotar-la d'estabilitat, sense reduir-la al curtterminisme de l'exhibició en festivals i en la precarietat actual de la cultura. Al seu torn, els programes d'artistes en residència és una eina magnífica per incidir en aquest treball de formiga, i l'experiència de col·laboració com la del CERN, que lidera Mònica Bello, pot fer de palanca tal com surt en el mateix pla."

També hi veu un risc important, que les institucions de recerca entenguin "aquest espai de relació com una eina de potenciació de marca". Per contra, ho han de considerar "una oportunitat de transformació de la mateixa institució per fer una ciència sense disciplines i orientada als reptes identificats pel mateix pla i la mateixa ciutat".

Precisament, la primera acció que marca el pla de ciència és "dinamitzar, mitjançant el programa Collide, en aliança amb el CERN, les residències artístiques al CERN i les fàbriques de creació de Barcelona".

El CERN (laboratori europeu de física de partícules, amb seu a Ginebra) va crear el 2011 aquest programa i cada tres anys tria una ciutat amb la qual col·laborar. El 2019, Barcelona va ser l'elegida.

El maig de l'any vinent, Barcelona acollirà un altre esdeveniment en aquest àmbit: la 16a Conferència Internacional de la Society for Literature, Science & The Arts.

Per a aquesta trobada amb l'art falta un any, però molt abans hi haurà jornades que uneixen literatura i ciència. La més immediata és "La literatura que ve", en el marc del festival Kosmopolis, del 16 al 20 de juny.


Científics, castellers i actors

I mentre tot això arriba, la feina conjunta entre científics i altres agents culturals continua donant exemples. Així, matemàtics i enginyers de la Universitat de Girona, la Universitat Politècnica de Catalunya, el Centre de Recerca Matemàtica, la Universitat de Lisboa i la Universitat de Warwick treballen en col·laboració amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. L'objectiu és determinar l'àrea de la pinya necessària per garantir que, en cas de caiguda, les persones cauran sobre la base i evitar així un possible impacte a terra.

La Fundació Èpica ha participat en una recerca mèdica

Un altre exemple recent és l'estudi fet per investigadors de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), en col·laboració amb la Fundació Èpica de La Fura dels Baus. Han analitzat com una experiència artística podria ajudar a reduir els prejudicis de la població contra les malalties físiques.

L'estudi, publicat a la revista Frontiers in Psychology, ha consistit en el fet que setze amateurs reclutats expressament per a l'activitat preparessin una peça teatral sobre diverses malalties, amb assessorament de científics experts de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Després van simular l'activitat diària de pacients i van fer una representació pública davant de més de 300 persones.

Els resultats indicaven que els assistents havien reduït els seus perjudicis. Una bona notícia per aplicar aquest mètode a malalties físiques o a altres problemes, com estereotips lligats a gènere, grup ètnic o tendència sexual.

Però també una bona notícia per demostrar que la col·laboració entre la ciència i altres branques de la cultura proporciona experiències interessants i enriquidores per a tots els que hi participen.

ARXIVAT A:
Ciència Recerca científica Tecnologia Ajuntament de Barcelona
Anar al contingut