Barcelona / janquim

Barcelona tanca el congrés mundial del mòbil mentre sospira per continuar

La indústria del mòbil comença una nova etapa. S'ha aconseguit estendre arreu del món, prop de tres quartes part de la població són usuàries d'aquest aparell que al principi només servia per parlar amb algú i que ara se'ns anuncia que es convertirà en una mena de braçalet incorporat a la nostra vida diària.

Actualitzat
Veurem el mòbil connectat a multitud d'aparells, explicava Paul Jacobs, fundador de Qualcomm. I això passarà mentre les empreses tendeixen a alguna mena de convergència. Perquè els proveïdors de serveis esperen que per fi hi hagi interoperabilitat i perquè sense aquesta condició serà molt difícil que l'atenciò a la salut o els serveis de l'administració puguin evolucionar.

Però hi ha més feines pendents. Com destacava Carol Bartz, la màxima dirigent de Yahoo, els usuaris volen un únic sistema de recàrrga de bateries i també bateries més estables amb una durada més adequada a la vida corrent.

Mentrestant, els fabricants d'aparells busquen maneres de satisfer la fam dels usuaris, dissenyant botons d'accés directe a les xarxes socials o consoles per a automòbils de luxe, però els operadors saben cap a on apuntar: el consum de dades és la salvació i el vídeo serà el contingut essencial.

Amb serveis singulars, com ara la salut i l'educació, però amb la pretensió general que tothom faci més despesa.

Pagar per un servei millor

Encara més, ha estat en aquesta trobada internacional on s'ha presentat una enquesta que assegura que el 60% dels usuaris està disposat a pagar per obtenir una experiència millor i també demanen plans individualitzables que tinguin en compte els seus usos.

La part positiva és que molts usuaris en tindran prou amb el que ja paguen o potser una mica menys però els més intensius s'hauran d'escurar la butxaca per garantir el ritme de la seva connectivitat. Si es dóna a conèixer l'enquesta és que amb tota probabilitat qui l'encarrega ja sap quina reposta busca. L'any passat es va esmentar aquesta opció i cada vegada més es confirma que hi haurà dues línies d'accés, la de tothom i la més cara. Que a la llarga voldrà ser de quasi tothom.

Paisatge poc innovador

Durant quatre dies, la Fira de Montjuïc ha acollit aquests debats i els passos apressats de 60.000 visitants. Qualsevol observador ha percebut que, a semblança d'altres exposicions de sectors variats, es repeteixen alguns components: majoria absoluta de públic masculí, amb vestit i corbata, i encara en força estands aquella rèmora d'una altra època: dones joves amb poca roba que volen cridar l'atenció dels passavolants. Se suposava que aquesta és una cita una mica més contemporània... però al final confirma els tòpics d'aquests esdeveniments.

Els serveis de restauració sembla que no hagin entès que l'horari de gairebé tot el món no és l'horari espanyol i a les dotze, en comptes d'estar amatents, tot just comencen a "descongelar" els plats precuinats. Una llàstima, perquè és fàcil d'entendre. Enlloc del món es dina tan tard i tanta estona com a la Península ibèrica.

A la porta, les protestes d'un grup que rondina per la presència de les antenes de telefonia i també dels treballadros d'HP. Es demanaven aquesta setmana com és que una empresa amb beneficis extraordinaris acomiada gent, però als delegats d'aquesta cita tan sobirana no els amoïna gaire el que diguin els pamflets de CCOO. A la porta, al costat dels policies, també hi han acudit els nois que duen prospectes dels llocs que es veu que cal visitar. Són papers acolorits però no hi ha edificis de Gaudí sinó rostres de joves belleses de pell emmorenida. Curiós.

L'aposta de Barcelona

I menstrestant hi ha pendent la decisió sobre Barcelona i el futur d'aquesta convocatòria. El conseller Francesc Mena deia el primer dia que tenia bons indicis, tot i que no els desvelava, i la firma de l'alcalde Jordi hereu amb John Cambers, de Cisco, també fa pinta d'auguri.

Però els polítics sempre parlen del clima de la ciutat quan la venen, el mateix Mena ho va fer. Potser perquè no es veuen amb cor d'esmentar la cobertura deficient de wi-fi, les cues per enfilar-se a un taxi amb moltes possibilitats que estigui brut i conduït amb brusquedat per algú poc subtil o el risc de ser víctima d'un carterista al metro. Però el clima ja no és la carta bona.

Ha plogut. No cada dia ni tota l'estona però sí molt més del que hauria de ploure per fer de la meteorologia un factor rellevant en la competició amb París, Milà i Munic. Potser que el país deixi de confiar en el sol, aquest invent dels últims anys seixanta que impulsava l'aleshores ministre de Franco Manuel Fraga Iribarne. Potser val més posar-se les piles d'una vegada.

De moment, l'any vinent encara hi ha Mobile World Congress. Objectiu aconseguit. En unes dates una mica més tardanes (a final de febrer), que potser ajudin a guanyar hores de sol. Però cap a la primavera d'aquest any ja se sabrà si la ciutat guanya o no aquesta capitalitat del mòbil que el GSMA ofereix pels anys 2013 al 2017.

Tal com estan les coses, sembla que el país s'hi juga molt. No és un congrés qualsevol. Potser sí que encara posen noies amb faldilla curta en algunes parades, però es tracta del sector més evolutiu en els darrers anys, el sector vinculat a les noves tecnologies que ha fet una explosió més extraordinària. Per això, per a Barcelona, és capital ser la capital del mòbil. Que no es mogui.
Anar al contingut