Barcelona frena l'obertura de noves sales de joc, bingos i casinos

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres un pla especial urbanístic per a la regulació dels jocs d'atzar que impossibilita l'obertura de nous locals d'apostes a la ciutat, com salons de joc, bingos o casinos.

La nova normativa estableix una distància mínima de 800 metres entre un d'aquests locals i qualsevol centre educatiu (la distància, fins ara, era de 100 metres) i de 450 metres respecte d'altres equipaments com biblioteques, centres de serveis socials, centres cívics, casals o centres de salut, entre d'altres.

"A la pràctica, amb les noves limitacions no hi haurà més establiments nous a la ciutat i se'n promourà el decreixement, ja que quan se'n tanqui un no podrà obrir-ne cap de nou."

L'objectiu de la mesura, segons l'Ajuntament: protegir els col·lectius més vulnerables de possibles ludopaties o tendències de joc problemàtiques o patològiques.

Entre aquests col·lectius s'inclouen els menors i joves fins als 21 anys, les persones amb problemes de salut mental o addiccions i també les persones en risc de pobresa o exclusió social.

Una problemàtica creixent

I és que el joc patològic està creixent, segons l'última enquesta EDADES elaborada pel Ministeri de Sanitat sobre alcohol, drogues i altres addiccions que s'ha presentat aquesta mateixa setmana.

En l'últim any estudiat, entre el 2019 i el 2020, el joc amb diners a través d'internet va créixer un 3,5% i el presencial un 60%, malgrat el tancament de locals bona part de l'any passat.

El joc problemàtic o patològic, en canvi, es va disparar un 15,8% en el cas de l'online i un 3,5% en el presencial, segons el mateix estudi, que xifra en 670.000 el nombre de persones d'entre 15 i 64 anys que van patir algun tipus de trastorn del joc a tot l'Estat.

Aquest joc patològic implica jugar cada cop més diners i amb més freqüència (setmanalment o diàriament) i sovint està vinculat amb un consum més alt d'alcohol i drogues.

L'any passat, un 6,7% de la població espanyola entre aquestes franges d'edat va jugar amb diners de forma online i un 63,7% de forma presencial. Unes xifres que no han parat de créixer en els últims cinc anys.

Igualment, els estudis del Ministeri de Sanitat recullen que el 14,6% dels joves d'entre 14 i 18 anys ha jugat diners de manera online i que un 37,2% ho ha fet de manera presencial en l'últim any.

Una normativa pionera a l'Estat

Actualment a Barcelona hi ha 51 establiments de jocs i apostes: 35 salons de joc, 15 bingos i 1 casino.

En els últims dos anys no s'ha obert cap local nou i se n'han tancat dos. A finals del 2019, l'Ajuntament va suspendre les llicències per obrir nous establiments de jocs d'atzar amb l'objectiu de frenar les addiccions i elaborar la normativa que ara s'ha aprovat.

La decisió ha tingut els vots favorables del govern municipal, ERC i Junts per Catalunya i les abstencions de Cs, PP i Barcelona pel Canvi.

El consistori s'enorgulleix de ser la primera ciutat de l'Estat a aprovar una mesura d'aquest tipus, tot i que reconeix que hi ha altres ciutats i governs autonòmics, com el Valencià o el Balear, que preparen normes semblants.

El nou pla d'usos fixa una distància mínima de 800 metres de qualsevol nou local de joc respecte a qualsevol centre educatiu (escoles bressol, llars d'infants, centres d'educació infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional, programes de formació o qualificació i universitats).

Tampoc se'n podrà obrir cap a menys de 450 metres d'altres equipaments com biblioteques, centres de serveis socials, centres cívics, casals de joves i de barri, centres del Servei d'Ocupació de Catalunya o bé centres de salut (hospitals, centres d'atenció primària, d'urgències, d'atenció i seguiment a les drogodependències, de salut mental per a joves i adults, centres de dia o hospitals de dia).

A la pràctica, doncs, les noves limitacions determinen que no hi haurà més establiments nous a la ciutat i n'afavoreixen el decreixement, ja que quan se'n tanqui un no se'n podrà obrir cap de nou.