"Barcelona, ciutat de fàbriques", un llibre per descobrir els secrets de la ciutat industrial
En el passat, Barcelona va ser una de les grans ciutats industrials. Les xemeneies estaven a tot arreu i hi havia multitud d'obradors, tallers i conjunts fabrils. Tot això ha canviat radicalment amb el trasllat de la producció fora de la ciutat, però encara hi queda el rastre en forma d'edificis industrials i molts elements en el paisatge urbà que ens ho recorden.
Un llibre acabat de publicar Albertí Editor, "Barcelona, ciutat de fàbriques" pot servir de guia per conèixer com ha evolucionat la indústria, els productes de consum i la seva relació amb la vida quotidiana i també descobrir la seva rica i suggerent imatge publicitària. Descriu l'evolució d'una desena de sectors productius des dels inicis de la revolució industrial, com ara la xocolata, els paraigües, perfums i sabons, gel i gelats, les arts gràfiques, la cervesa, les joguines, la llet o el tèxtil.
La historiadora Mercè Tatjer, autora de "Barcelona, ciutat de fàbriques", explica que "no és només un llibre de records, de fàbriques desaparegudes, sinó que mostra la capacitat de la ciutat de Barcelona, d'empresaris, de treballadors, de construir una ciutat industrial, i al mateix temps ens mostra la capacitat d'invenció, i que les fàbriques es van vincular també a un teixit industrial i de dissenyadors i publicistes."
La xocolata
Al carrer Ferran de Barcelona, a l'entrada del passatge Madoz que dona a la plaça Reial, hi havia la seu de Xocolates Juncosa, fundada l'any 1835. La xocolata, de producte exòtic havia passat a ser de gran consum, i va generar un teixit industrial amb grans empreses que rivalitzaven amb la seva publicitat i col·leccions de cromos. Els propietaris, com els Juncosa o els Ametller, van construir grans edificis modernistes al nou Eixample.
Es van multiplicar els obradors, salons i botigues, i els molins de cacau perfumaven el nucli històric de la ciutat. Mercè Tatjer descriu com "l'actual districte de Ciutat Vella va ser d'ençà el segle XVIII un gran obrador, van néixer manufactures d'indianes, i altres activitats fabrils industrials. Un que ha arribat fins avui és la xocolata, amb botigues emblemàtiques com la centenària Can Fargas, al carrer del Pi."
Paraigües i ombrel·les
En la segona meitat del segle XIX la venda de molts bens de consum va assolir un esplendor que reflecteix la façana d'inspiració oriental de la casa de paraigües, ombrel·les i vanos de Bruno Cuadros, a la Rambla de Barcelona. Les empreses buscaven crear imatges atractives i sorprenents per als seus productes, com les granotes sota un paraigua de la casa Budesca, al carrer del Clot. I edificaven locals comercials imponents, com la seu de l'empresa de paraigües de Pius Rubert Laporta a la ronda de Sant Antoni, actualment transformada per a un altre ús.
Els cervesers
A l'altra banda del carrer, una altra mostra de puixança industrial són els tres edificis aixecats pels hereus de Louis Moritz, cerveser alsacià instal·lat a Barcelona. Plens de decoracions al·lusives a la elaboració de la cervesa i a la matèria primera: la civada i el llúpol. També es conserven elements de la fàbrica creada el 1860, allà on començava a créixer la ciutat moderna.
Amb el temps les fàbriques es van traslladar fora de la ciutat vella i es van fer més grans. A l'Eixample la cervesera rival, la Damm, va crear un gran complex al carrer Mallorca. També altres sectors van fer grans edificis, com la seu de l'editorial Salvat.
Un patrimoni valuós
Amb les grans transformacions urbanes, moltes indústries han estat enderrocades. Però algunes es mantenen, com la fàbrica de paraigües que queda en mig dels antics Encants. Mercè Tatjer explica que "aquesta gran nau que resta a la plaça de les Glòries, l'antiga fàbrica de barnilles i filferros Marull, i que després va ser ocupada per la fàbrica de paraigües de Pius Rubert Laporta, és un dels exemples que podrien mantenir encara el record del que havia estat la Barcelona industrial."
Les grans naus de l'antiga fàbrica de gel La Sibèria, al Poblenou, són un altre testimoni de l'impuls industrial d'un segle enrere, tot i que actualment estan convertides en un garatge. Altres encara mantenen l'activitat industrial, com les antigues fàbriques de Frigo o Cacaolat, malgrat que hi ha grans conjunts com Can Ricart que encara esperen iniciatives que els rescatin. El valor patrimonial i la capacitat d'adaptació dels edificis industrials està ben palès en edificis tan singulars com la fàbrica Myrurgia, obra de l'arquitecte Puig i Gairalt, que s'ha conservat a l'Eixample.
