Banyoles retrà homenatge a 164 exiliats durant la Guerra Civil

Banyoles retrà homenatge a 164 exiliats durant la Guerra Civil

Banyoles retrà homenatge a 164 exiliats durant la Guerra Civil

Actualitzat
Pla mitja de la regidora de Benestar Social, Ester Busquets, i l'historiador, Jordi Galofré, el 16 de desembre del 2019. (horitzontal)
Pla mitja de la regidora de Benestar Social, Ester Busquets, i l'historiador, Jordi Galofré, el 16 de desembre del 2019. (horitzontal)

ACN Banyoles.-L'Ajuntament de Banyoles homenatjarà els veïns de la comarca que van haver de marxar a l'exili l'any 1939. Serà el pròxim diumenge amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra. Des que es van anunciar els preparatius de l'acte, el consistori ha pogut localitzar 164 persones exiliades, la majoria dels casos a través de les famílies. Tot i això, es comptarà amb la presència de dues dones que van viure l'exili en primera persona i que podran aportar el seu testimoni en l'acte d'aquest diumenge. Els historiadors que han impulsat la recerca asseguren que l'exili va comportar una "gran dispersió" i que moltes de les famílies que assistiran a l'homenatge provenen de diferents punts de França, Lleida, Tarragona i Mallorca.

Des de l'Ajuntament de Banyoles subratllen que serà el primer homenatge que oferirà un reconeixement "individualitzat" a les persones que van haver de marxar a l'exili el 1939 després del triomf del bàndol franquista. "Per una qüestió d'edat, és molt difícil poder contactar amb les persones que van viure l'exili republicà, però hem localitzat a dues dones de Banyoles que el van viure i que seran presents el proper diumenge per participar en aquest homenatge i deixar-nos el seu testimoni", ha explicat la regidora de Benestar Social, Ester Busquets aquest dilluns.L'homenatge s'ha basat en la recerca dels historiadors Miquel Rustullet i Jordi Galofré. Aquest últim ha explicat que l'exili va provocar una "gran dispersió". Una part important dels familiars ho faran de diferents punts de França però també de Lleida, Tarragona o Mallorca. Unes 500 persones ha han confirmat la seva assistència a un acte que comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra. Es farà a les dotze del migdia al pavelló de la Draga. Es lliurarà un diploma d'honor i memòria a cada persona o familiar per tal de "recordar i honorar" la seva memòria. L'acte comptarà amb la col·laboració del Quartet Ateneu de l'Escola Municipal de Música de Banyoles i del Batxillerat Artístic de l'INS Josep Brugulat, així com de l'actor Miquel Torrent que llegirà textos de l'escriptor banyolí Pere Verdaguer, que va fugir a l'exili amb deu anys.També hi haurà la presència de l'alcalde de la ciutat, Miquel Noguer i el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Francesc Castañer. Aquest homenatge s'emmarca en el projecte de memòria històrica que inclou diferents àmbits. L'any passat el consistori va organitzar un acte d'homenatge als represaliats pel Franquisme que va comptar amb més d'un centenar de persones homenatjades. Segons ha explicat la regidora, l'acte de diumenge "permetrà iniciar un nou projecte de memòria històrica als centres de secundària que centrarem en els viatges forçats, no només de l'exili del 1939, sinó també de moltes persones que s'han vist obligades a marxar de casa seva". 80 anys de l'exiliAquest any es commemora el 80è aniversari de l'exili republicà de 1939, moment en què milers de persones van refugiar-se a França fugint de la repressió. Moltes van i acabar en camps de concentració improvisats i sense condicions, principalment al d'Argelers sur Mer a França. Entre aquests milers de persones, n'hi havia unes 300 procedents del Pla de l'Estany.Segons han pogut saber els historiadors, alguns van poder tornar molt aviat i van acabar a camps de concentració franquistes, com el de San Marcos a Lleó. D'altres es van enrolar a companyies de treballadors estrangers per després ser empresonats pels alemanys nazis i deportats a Mathausen. Allà hi van morir vuit veïns del Pla de l'Estany. Uns altres van anar a Rússia, que aleshores era la Unió Soviètica, on van patir les conseqüències de la invasió nazi. També se sap del cas d'exiliats que van trobar acollida a Amèrica, sobretot a Mèxic. Tot i això, la majoria es van instal·lar a la Catalunya Nord, especialment a Prada i a Illa.