Bancs d'esperma en òrbita, primer pas del llarg camí cap a la reproducció a l'espai

L'esperma humana congelada pot viatjar a l'espai i suportar les condicions de microgravetat sense patir alteracions significatives, segons un equip d'investigadors de la Clínica Dexeus Dona de Barcelona, encapçalats per Montserrat Boada. Aquesta recerca pionera s'emmarca en un programa molt més ampli per estudiar la viabilitat de crear a l'espai bancs de gàmetes -cèl·lules germinals masculines o femenines que es fusionaran en la fecundació- i les possibilitats de reproducció de l'espècie humana fora del nostre planeta.

L'estudi no s'ha fet a l'espai, sinó en vols parabòlics que permeten imitar les condicions de microgravetat. Hi ha participat la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), pionera en els estudis científics amb vols parabòlics, que permeten simular la microgravetat.

L'esperma congelada es va col·locar en uns tancs dissenyats per al transport aeri que es van carregar en una avioneta de l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, especialitzada en l'execució de vols acrobàtics per a estudis científics.

L'avioneta va dur a terme 20 vols parabòlics en els quals les mostres estaven sotmeses durant 8 segons a la caiguda lliure, que crea unes condicions equivalents a les de microgravetat, com les que es donen en vols espacials.

Tot i que s'han fet diversos estudis amb aquests vols, és el primer cop que s'analitza l'esperma, com explica Antoni Pérez-Poch, expert en microgravetat de la UPC:

"Hem publicat diversos treballs sobre alteracions de la fisiologia humana, però aquest és el primer estudi en mostres d'espermatozoides congelats i condicions de microgravetat del qual s'han obtingut i publicat dades".

Per fer l'estudi es van obtenir 10 mostres de semen de 10 voluntaris sans. Cada una es va dividir en dues fraccions: una es va embarcar en l'avioneta i l'altra es va quedar a terra com a control. Totes es van congelar en nitrogen líquid a 196 graus sota zero.

Un cop acabades les maniobres, l'esperma es va descongelar i analitzar. Se'n van estudiar concentració, mobilitat, vitalitat, morfologia, apoptosi -mort cel·lular programada- i fragmentació de l'ADN espermàtic, paràmetres que s'estudien en les proves de fertilitat. Alguns estudis previs realitzats amb animals i amb esperma humana en fresc havien detectat un descens significatiu de la motilitat espermàtica. En aquest estudi, però, no es van observar diferències significatives en relació amb l'esperma que va romandre a terra.

Un primer pas cap a estudis més complexos

Els resultats es van presentar en el 35è Congrés de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE) celebrat a Viena. L'experiment és un primer pas i caldrà fer experiments amb més mostres i més temps d'exposició a la microgravetat i, posteriorment, amb altres tipus de mostres, com explica la doctora Boada:

"Hem començat amb esperma perquè la seva disponibilitat per a l'estudi no està subjecta a cap restricció de tipus legal, però el nostre projecto també vol analitzar els efectes de la microgravetat en ovòcits i embrions, tot i que per fer-ho haurem de comptar amb el permís de la Comissió Nacional de Reproducció Humana".

Estudis anteriors havien demostrat com l'esperma d'alguns animals sotmesa a microgravetat conservava la seva viabilitat. L'any 2017, investigadors japonesos dirigits per Sayaka Wakayama, de la Universitat de Yamanashi, van publicar a la revista PNAS els resultats d'un estudi fet amb esperma de ratolí. L'esperma es va deshidratar i es va mantenir congelada a 95 graus sota zero durant nou mesos a l'Estació Espacial Internacional, on a part de la microgravetat també estava sotmesa a una radiació cent vegades superior a la que hi ha a la superfície de la Terra.

Tot i que l'ADN espermàtic va patir danys lleugers, un cop a la Terra va permetre fertilitzar femelles i va donar lloc a descendència normal. Pels autors, això demostrava la possibilitat de generar descendència humana o d'animals domèstics a partir de bancs d'esperma conservats a l'espai.

La NASA, per la seva banda, està desenvolupant el projecte Micro-11, que també es du a terme a l'Estació Espacial Internacional. En aquest cas s'està estudiant esperma humana i de toro.

Els astronautes han d'estimular l'inici del moviment dels espermatozoides. Però perquè puguin fecundar un òvul aquest moviment s'ha d'accelerar. Experiments previs havien suggerit que l'activació del moviment es produeix més fàcilment a l'espai, en microgravetat, però que la fecundació de l'òvul és més lenta o fins i tot no arriba a produir-se. De moment, la NASA no ha publicat resultats d'aquests experiments.

Cap a la reproducció humana a l'espai

Quins són els objectius d'aquests experiments? Segons la NASA, conèixer com els vols espacials de llarga durada afecten la salut reproductiva humana seria el primer pas per avaluar la viabilitat de reproducció en condicions de baixa gravetat, com es donen en naus espacials o a la Lluna o Mart.

I aquests és l'objectiu del projecte que du a terme Dexeus Dona. La doctora Boada, directora del laboratori de reproducció assistida de Dexeus, recorda que diversos països dediquen des de fa temps molts esforços i diners a l'estudi de l'espai exterior i als viatges espacials. I que hi ha projectes per estendre la presència humana:

"Si pensem que en un futur, llunyà o proper, ens hem de plantejar viure a l'espai i potser reproduir-nos-hi, investiguem-ho, perquè aquesta recerca no es fa en quatre dies".

Encara que la realització d'aquests projectes sembli llunyana, cal començar, doncs, a fer recerca, perquè a part de la viabilitat de l'esperma la reproducció a l'espai o en altres astres presenta diverses dificultats. Cal estudiar la fecundació, la implantació i el desenvolupament de l'embrió, el naixement del nadó i el seu creixement.
 

Tenir fills a Mart?

I com que això no implica només problemes tècnics, alguns equips multidisciplinaris ja hi han començat a pensar. És el cas del que va encapçalar Konrad Szocik, de la Universitat de Tecnologia de la Informació i Gestió de Rzeszow (Polònia). Van publicar a la revista Futures la seva anàlisi, en què discutien els reptes socials, ètics, mèdics i biològics de la reproducció humana a Mart.

D'entrada, assenyalaven que un grup humà que asseguri la seva pervivència ha de tenir com a mínim entre 5.000 i 5.800 individus. Però degut a les condicions extremes que aquesta població trobaria a Mart, consideren que probablement el nombre d'habitants de la colònia hauria de ser més gran.

D'altra banda, cal assegurar que tant aquestes persones com la seva descendència puguin viure a Mart. Per això creuen que caldrà tenir en compte uns drets reproductius i posa a l'abast dels futurs pares el consell genètic. Creuen que de cara a sobreviure a Mart els gens que tenen alguns humans poden ser beneficiosos i d'altres, no. Plantegen fins i tot si tècniques d'edició genètica podrien o haurien de ser aplicades per afavorir l'adaptació dels futurs marcians d'origen terrestre.

També assenyalen que hi hauria d'haver polítiques de dret a l'avortament molt liberals, perquè les condicions del planeta vermell poden afavorir defectes molt greus en els fetus. La gent que decidís tenir fills hauria de comptar amb tot moment amb suport i assessorament.

Pot semblar pura ciència-ficció. Però amb els projectes de retorn a la Lluna per establir-hi colònies permanents i d'arribar al planeta Mart, és un tema que cal començar a considerar. Per a la doctora Boada, "no només hem de pensar si és viable reproduir-nos a l'espai, sinó també garantir la viabilitat de l'espècie humana amb prou diversitat per evitar la consanguinitat".

Fa mig segle un home va posar per primer cop el peu a la Lluna. Potser en poques dècades no només parlarem de la primera persona que va trepitjar Mart, sinó també del primer marcià nascut en aquell nou món.