Avui ha estat enterrat Segundo Marey, la primera víctima dels GAL
El funeral per Segundo Marey, considerat la primera víctima dels GAL, s'ha fet avui a la localitat bascofrancesa de Baiona. Segundo Marey va morir divendres als 69 anys, però la notícia va trascendir ahir. Marey va ser segrestat l'any 83 per un grup de mercenaris, que el van confondre amb el dirigent etarra Mikel Lujua. El van retenir durant 10 dies i, segons va dir, mai es va recuperar de les seqüeles físiques i psíquiques que li van provocar els fets. En el judici del cas, la cúpula del Ministeri de l'Interior del govern socialista va ser condemnada a diversos anys de presó, tot i que més tard va ser indultada.
JORDI EROLES
El fèretre amb les restes de Segundo Marey arriba a l'església de Sant Vicenç de la localitat fronterera d'Hendaia, on va viure la major part de la seva vida.
A la parròquia espera el seu germà, Juan Antonio Marey. Delicat de salut, saluda emocionadament la seva cunyada i viuda de Segundo, Marle Marie Sabasume, i la resta de la família. Junts, segueixen el fèretre fins a l'interior del temple. L'església és plena de gent que ha seguit la cerimònia per qui va ser la primera víctima dels GAL.
Segundo Marey, un comerciant francès nascut a la localitat guipuscoana de Behovia fa 69 anys, va veure com la seva vida canviava per culpa d'un segrest, el 4 de desembre del 1983, quan va ser confós amb un membre d'ETA. Va estar retingut durant 9 dies i, segons la seva família, va morir divendres a causa d'una malaltia respiratòria i altres complicacions derivades de les seqüeles físiques i psicològiques del segrest.
Un segrest que va asseure a la banqueta dels acusats l'antiga cúpula d'Interior del govern socialista. José Barrionuevo, Rafael Vera, Julián Sancristóbal i 9 persones més van ser condemnades a diversos anys de presó.
Aquesta tarda, al funeral de Marey també hi havia Laura Martín, viuda de García Goena, l'última víctima dels GAL, i una petita representació de Batasuna i d'Esquerra Unida-Esker Batua.
Les despulles de Segundo Marey descansen en el cementiri d'Hendaia. Segons la seva viuda, el seu marit ha mort amb el sentiment que no se li ha arribat mai a fer justícia, malgrat les sentències condemnatòries de l'anomenat "cas Marey". De fet, avui, aquesta tarda, al seu funeral no hi havia cap representació ni del govern espanyol ni del basc.
