Avis que moren sols: l'epidèmia de la soledat que cada cop afecta més la gent gran

Mariona PiquéActualitzat

Entitats que treballen amb la gent gran alerten que cada vegada són més els avis que estan sols, i que passen dies, setmanes, sense parlar amb ningú.

Alguns s'hi refereixen com una epidèmia, i països com el Regne Unit han creat, fins i tot, una secretaria d'estat. Aquí a Catalunya hi ha prop de 1,4 milions de persones més grans de 65 anys, i més de 300.000 mil viuen soles.

 


Darrere d'aquestes xifres s'amaga el drama de la soledat en què viuen molts avis, fins al punt que alguns moren i ningú se n'adona.

Però una cosa és viure sol i l'altra és sentir-se sol. La fundació Amics de la Gent Gran té 1.800 voluntaris que ajuden els avis i no donen l'abast, fins i tot tenen llista d'espera.

La Maria Cros fa tres anys que és voluntària i un dia a la setmana visita la Conchita Tejero, de 88 anys, que viu sola. Li dona un cop de mà, però, sobretot, li fa companyia.

"La Conchita al principi anava a un menjador per no sentir-se sola. La societat els deixa de banda, quan ets gran, a partir dels 65 anys, deixes de tenir valor. Jo em quedo sobtada de persones que viuen en família i es troben tan soles."

 

 

La Conchita té un fill i tres nets. Reconeix que no truca a la família per no molestar i diu que no s'hauria imaginat mai arribar a la vellesa amb aquesta soledat.

"Et trobes tan sola! No es pot explicar amb paraules. La soledat és el pitjor que podem tenir els avis. Perquè encara que tinguis família, fills, nets... jo no em pensava que la vellesa fos tan dolenta, és horrible."

Entitats que treballen amb la gent gran alerten de la soledat en què viuen molts avis. Asseguren que cada vegada són més els que estan sols, i que passen dies, setmanes, sense parlar amb ningú. Fins al punt que alguns moren i ningú se n'adona.

Joaquim Bosch és jutge a València i va dona la veu d'alerta en un tuit que es va fer viral:


Bosch diu que, com a jutge de guàrdia, sovint es troba avis que porten dies morts i que en els últims anys els casos van en augment.

"Són molt freqüents els casos de mort en soledat que ningú detecta i que fins i tot els veïns tampoc adverteixen fins que no hi ha una olor que els alerta que hi ha un cadàver dins."

Un dels últims casos més mediàtics va passar a Badia del Vallès. Una dona de 96 anys va conviure durant dies amb el cos sense vida del seu fill, que era qui la cuidava. Al final, la dona, amb mobilitat reduïda, va acabar morint per desatenció i no ho van descobrir fins una setmana més tard.

Pel jutge, aquest cas és només la punta de l'iceberg. No hi ha estadístiques, cap registre, quan es fa l'aixecament del cadàver i es descarta un possible delicte s'arxiva el cas, i aquí s'acaba tot. Segons Bosch, són molts casos i assegura que no només és una percepció seva, ho comparteix també amb altres jutges, metges forenses i treballadors funeraris.

"Tenim un problema social d'ancians que viuen en soledat que no tenen un tractament adequat. En moltes ocasions, els metges forenses em confirmen que no hauria mort amb una atenció adequada."

 

 

Als hospitals també hi ha avis que passen moltes estones sols. Al Clínic hi ha un centenar de voluntaris que visiten els avis malalts que es troben sols. La Chus Escriche és un d'ells, ho fa des de fa tres anys després de tenir un accident molt greu de moto i estar mesos ingressada. Va ser llavors quan va veure que hi havia molts avis que passaven dies i setmanes sense que ningú els visités.

"M'ha sobtat que als hospitals hi hagués tanta gent gran sola, sense companyia. Nosaltres els escoltem i quan els veig molt sols, sobretot a les dones, els  pregunto si els puc agafar la mà. Els encanta una mica de contacte humà."

Canvis en l'estructura familiar, l'augment de l'esperança de vida... Per la fundació Amics de la Gent Gran són només algunes de les causes que fan que la soledat no desitjada vagi a l'alça. Però el seu president, Albert Quiles, apunta que les solucions són fàcils i estan a l'abast de tothom.

"Estar pendents del veí de dalt o el veí de baix que té una edat avançada. Tenir un mínim contacte, establir una xarxa veïnal, o una xarxa de proximitat perquè aquella persona tingui l'aixopluc necessari en cas de necessitat."

Més comunicació i més sensibilització perquè els avis deixin de viure en silenci.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut