Barcelona

Avís d'emergències geolocalitzat al mòbil, un sistema que no ha arribat aquí

La tecnologia cell broadcasting, en què no cal descarregar una app, a Catalunya només s'ha aplicat com a prova pilot

Actualitzat
L'explosió de dimarts a la fàbrica d'IQOXE, a la petroquímica de Tarragona, ha obert un debat sobre com i quan cal alertar la població després d'un accident químic. En aquest cas, no van sonar les sirenes, però hi ha nous sistemes, com ara a través del mòbil, encara que a Espanya no s'apliquen.

Els mòbils dels Estats Units van sonar tots a la vegada fa poc més d'un any. Era un missatge de Donald Trump, que informava d'una prova del Sistema d'Alertes Públiques. És la tecnologia cell broadcasting que permet enviar un missatge des d'un servei d'emergències geolocalitzat a tots els mòbils d'una zona determinada. 

David Rincón Rivera, enginyer i professor Escola Enginyeria Telecomunicació i Aeroespacial de la UPC, destaca que a l'usuari no li cal descarregar-se cap aplicació per rebre l'alerta: 

"És un missatge relativament similar al que podria ser un SMS o un whatsapp, només que se sobreimpressiona a la pantalla i, en principi, l'usuari no hauria de tenir cap aplicació per rebre'l."

Als EUA, el Japó, Holanda o Itàlia ja tenen aquesta tecnologia. La Unió Europea també ho ha regulat en una directiva comunitària.
 

Prova pilot a Catalunya

El govern espanyol ha de plasmar-ne el contingut en una llei, com a molt tard, l'estiu del 2022, però la Generalitat demana que el govern espanyol n'avanci la implementació.

El 2012 ja en van fer una prova pilot al sector químic de la Tordera. Ara, ho haurien fet servir per l'explosió de Tarragona, segons admet Sergio Delgado, subdirector general de Coordinació i Gestió d'Emergències:

"Amb tota seguretat haguéssim enviat la mateixa informació que estàvem enviant a autoritats locals i a través de les xarxes socials. Ho haguéssim pogut enviar a aquesta zona afectada i, almenys, ser més directes de cara a aquesta població."

Una població que ha criticat que no sonessin les sirenes i que només s'informés via xarxes socials de la recomanació de confinament. El nou sistema d'avisos via telèfons no anul·laria els ja existents. 

 


De fet, la controvèrsia és sobre en quin moment s'ha d'enviar aquest avís. "Ens permet llançar un missatge modulat, preventiu, d'anticipació, fins i tot abans que es decreti aquest confinament", explica Delgado.

Per la seva part, Carles Pont Sorribes, expert en comunicació de crisi i professor a la UPF, destaca que la informació, avui en dia, corre més ràpid que les alertes oficials: 

"Avui, amb els telèfons mòbils, la informació corre molt i molt de pressa. Molt abans que l'administració sàpiga l'abast de l'emergència, la majoria de ciutadans ja l'hem rebut amb un whatsapp, un tuit, etc."

Modular el missatge i comunicar millor, al cap i a la fi, per acabar protegint la ciutadania, tenint en compte que, com remarca aquest expert, "moltes crisis tenen subcrisis, precisament perquè no s'ha comunicat bé".
 

 

 

ARXIVAT A:
SalutSeguretat
VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut