Avís de la NASA pel coet descontrolat de la Xina, amb el risc de "danys o pèrdua de vides"
Aquest era el quart objecte xinès que cau sense control en els últims dos anys i mig
La NASA i l'ESA, l'Agència Espacial Europea, demanen més control i denuncien els "riscos" que ha comportat el coet xinès descontrolat que aquest divendres va obligar a tancar durant 40 minuts l'espai aeri de Catalunya, les Balears i altres punts de l'Estat.
La incertesa sobre la trajectòria del Llarga Marxa 5b va obligar a retardar uns 300 vols en total, 159 dels quals a Catalunya.
L'administrador de la NASA, Bill Nelson, ha carregat contra la falta d'informació per part de la Xina.
"Una vegada més, la República Popular de la Xina ha pres riscos innecessaris amb la reentrada incontrolada del coet", ha afirmat en un comunicat. "No van compartir la trajectòria concreta que cal per predir les zones d'aterratge i reduir el risc", ha afegit.
Nelson ha subratllat que aquest és el quart retorn incontrolat de material espacial xinès des del maig del 2020 i que cada vegada ha sigut més gran que l'anterior, i ha advertit que fets com aquest poden suposar un perill de mort.
"És fonamental que totes les nacions que fan activitats espacials siguin responsables i transparents i segueixin les millors pràctiques establertes, especialment pel que fa a la reentrada incontrolada de desferres del cos d'un coet de mida gran, restes que podrien provocar danys importants o la pèrdua de vides."
En un discurs semblant, el cap de l'ESA, Josef Aschbacher, ha reclamat que es treballi en tecnologia per "rastrejar i predir millor i mitigar els satèl·lits i cossos de coets" que acabin amb retorns incontrolats i ha coincidit a alertar dels riscos que hi ha.
"La reentrada incontrolada del Llarga Marxa 5b subratlla el risc creixent per a les infraestructures fonamentals tant a l'espai com a terra que suposen les pràctiques insostenibles dels vols espacials."
El responsable de l'Agència Europea de l'Espai ha afirmat que en l'última dècada han tornat cada any a l'atmosfera unes 100 peces de desferra grans, amb una massa anual total d'unes 165 tones.
In the past decade, about 100 pieces of large debris have re-entered the atmosphere each year, with a total annual mass of about 150 metric tons. We must work on technology to better track and predict and mitigate satellites and rocket bodies heading for uncontrolled re-entries.
Josef Aschbacher (@AschbacherJosef) November 4, 2022
L'aeronau, que es va desintegrar en entrar a l'atmosfera i que va acabar caient a l'oceà Pacífic, no va provocar danys.
Feia cinc dies que els organismes internacionals estaven en alerta pel retorn del coet a l'atmosfera.
Què diu la llei si restes d'un coet cauen en zona habitada
En cas que un aparell espacial com aquest caigués sobre una zona habitada i fes mal, la llei no deixa gaire clar qui n'hauria d'assumir les responsabilitats.
El divulgador científic, astrònom i col·laborador d'"El suplement" de Catalunya Ràdio Joan Anton Català ha explicat que la llei que regula les operacions a l'espai té més de 60 anys i només hi ha la possibilitat que l'estat on ha caigut l'aparell reclami una compensació a l'estat propietari de la nau.
"Tot i que la llei no és gaire concreta i, a més, és molt antiga, sí que hi ha un apartat que, textualment, cita [que es pot reclamar] per danys a persones, a béns o, fins i tot, per perjudicis causats."
Els experts asseguren que hi ha tecnologia per fer caure de manera controlada aquests aparells i que si la Xina no la fa servir és per estalviar diners.
Un expert: "No hi ha hagut error, però tampoc intenció de fer-ho bé"
En declaracions a l'agència EFE, el professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria del Disseny de la Universitat Politècnica de València Luis Miguel García Cuevas ha assegurat que en el cas del coet xinès "no hi ha hagut error, però tampoc hi ha hagut intenció de fer les coses bé".
La caiguda de peces de satèl·lits o coets és una pràctica que es fa de manera regular quan es posa un objecte en òrbita, per garantir que pugui continuar pujant.
El que es procura és que passi a poca distància de la Terra i a una velocitat relativament baixa, cosa que permet calcular on caurà el residu i dissenyar un recorregut perquè ho faci en una zona despoblada. Habitualment, al mig de l'oceà. "De tant en tant no es fa així, sinó que passa quan l'objecte està molt amunt i va molt de pressa", ha explicat l'expert.
Per preveure el recorregut, comenta, cal saber-ne la resistència aerodinàmica, una propietat gairebé incalculable en una atmosfera que va canviant ràpidament de gruix, com passa a grans altituds.
Altres vegades, les característiques de l'objecte obliguen a desprendre's de les peces a una altitud elevada, però llavors cal guardar una part del combustible o propulsant per frenar la caiguda, cosa que té un cost extra, diu l'investigador, que manté que aquest procés "no només el fa la Xina".
Entre el 60 i el 70% dels llançaments de coets i satèl·lits dels últims 20 anys s'han saldat amb la caiguda sense control de peces sobre la Terra.
Actualment, entre 3.000 i 4.000 satèl·lits passen cada dia per sobre de territori espanyol.
Per ara, no hi ha constància que la caiguda d'un objecte espacial hagi mort ningú. El més habitual és que quan cau es divideixi en trossos més petits, que s'escalfen tant que s'acaben volatilitzant abans de tocar terra o mar. Sí que hi ha hagut casos de danys materials.
L'espai aeri es tanca no només pel risc que caigui sobre un avió, sinó pel que podria passar si l'avió perdés el control a causa de l'impacte, segons el professor. "Si passa alguna cosa i mor gent, es pot convertir en un problema diplomàtic", ha advertit. Per això reclama: "O apareix legislació al respecte quan passi un fet greu o es desenvolupa abans."
