Avanç imparable dels talibans: s'han apoderat de mig Afganistan en una setmana

Després que els insurgents hagin conquerit 18 de les 34 capitals de província, la qüestió ja no és si arribaran a Kabul, sinó quan tardaran a fer-ho

Jordi Brescó MontserratActualitzat

La caiguda de la segona i la tercera ciutats més grans d'Afganistan, Kandahar i Herat, en un mateix dia ha estat la mostra de força definitiva dels talibans per anunciar al món que en breu podrien tornar a controlar el país.

El seu avanç és extraordinari pel que fa a l'extensió territorial --ja són 18 les capitals de província que han caigut a les seves mans, d'un total de 34--, però sobretot per la seva rapidesa: aquestes capitals han sucumbit a l'imperi de la por en tan sols una setmana.

El replegament de les tropes internacionals, sumat a la incapacitat de l'exèrcit afganès --entrenat durant 20 anys per Occident-- de frenar els talibans, fa que el debat no se centri en si els insurgents seran capaços de plantar-se a les portes de Kabul, sinó quan tardaran a fer-ho.

Avanç imparable dels talibans: s'han apoderat de mig Afganistan en una setmana
En color carbassa, els significatius guanys d'aquest divendres

Al seu pas, els talibans reestableixen les lleis estrictes sota les quals van dominar l'Afganistan fins al 2001. No tenen cap problema a executar qualsevol detractor, com ha denunciat l'ambaixada nord-americana a Kabul, que demana "respecte pels Drets Humans adquirits durant els últims vint anys".

La comunitat internacional està reaccionant tan ràpid com pot davant de l'amenaça talibana, però no per combatre-la, sinó per treure els seus treballadors de les ambaixades abans que sigui massa tard.

Els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos, Dinamarca i Noruega ja treballen a contrarellotge per preparar l'èxode dels seus compatriotes.

Mentrestant, el govern d'Espanya ha anunciat que repatriarà els ciutadans espanyols, el personal de l'ambaixada i tots aquells afganesos que hagin treballat amb els militars de l'exèrcit espanyol durant els últims anys.

Paramilitars paquistanesos vigilen refugiats afganesos a la ciutat fronterera de Chaman (Reuters)

Els refugiats fugen sense un rumb clar 

Fins aquest divendres, Kabul s'havia convertit en el destí de la majoria dels quasi 244.000 afganesos que s'han desplaçat dins del país des del maig. L'evacuació de les ambaixades de la capital, sumada a la proximitat creixent dels talibans cap a la capital, obliga els refugiats a buscar alternatives a l'hora de fugir.

L'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) ha fet una crida a tots els estats per tal que garanteixin la seguretat dels afganesos que busquin refugi dins les seves fronteres.

De moment, a la ciutat fronterera de Chaman s'ha reobert la frontera amb el Pakistan, després que els talibans l'haguessin tancat uns dies enrere.


Un malbaratament de vides i diners

La decisió de Joe Biden de retirar les tropes d'Estats Units, aplicada a partir del passat 1 de maig, es va prendre xifres en mà: la pèrdua de diners i de vides humanes des del 2001 era injustificable pel president nord-americà, tot i ser conscient que la seva decisió podia provocar una més que probable insurgència talibana. 

2.400 soldats dels EUA han mort a l'Afganistan i uns 20.000 hi han resultat ferits. Segons càlculs del Pentàgon, els Estats Units ha gastat 820.000 milions de dòlars en operacions de combat, incloent la formació de les forces afganeses.

Vint anys després d'arribar amb la missió de democratitzar el país, els nord-americans abandonaran un Afganistan que no difereix gaire del que es van trobar aleshores.

ARXIVAT A:
Joe BidenEstats UnitsAfganistan
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut