Avanç en els infarts: comprimir el braç per obstruir el reg sanguini no té efectes positius

Induir una isquèmia, és a dir, obstruir la circulació de la sang comprimint fort el braç, no redueix els danys que causa un infart.

Fins ara, els metges pensaven que aquesta pràctica era positiva per al pacient, però ara un estudi liderat per l'Hospital Vall d'Hebron demostra que és ineficaç. Les conclusions es presenten aquest dissabte a París, en el Congrés de Cardiologia més important d'Europa.

Un infart de miocardi o atac de cor es produeix per una obstrucció d'una artèria coronària que causa un reg sanguini insuficient. A causa d'aquesta obstrucció, les cèl·lules cardíaques de la zona afectada moren. Quan hi ha un infart, l'objectiu dels metges és reduir el dany cardíac, el nombre de cèl·lules cardíaques necrosades.  

Un dels gras reptes és intervenir al més aviat possible. En aquest sentit, els últims anys la comunitat científica ha treballat amb una hipòtesi: que causar isquèmia de manera artificial quan comença l'infart, abans d'obrir l'artèria amb l'stent, podria reduir la mida de l'infart i millorar el pronòstic del pacient, com explica el doctor Ignacio Ferreira, cap en funcions del Servei de Cardiologia de l'Hospital Vall d'Hebron:

"Aquestes isquèmies artificials generen un entorn bioquímic en les cèl·lules cardíaques que permet que el cor infartat s'adapti molt millor a la reducció del reg sanguini i al potencial dany que es produeix després de l'obertura de l'artèria amb l'stent. La clau, en aquestes investigacions, era induir la isquèmia tot just a l'inici de l'infart i abans de l'obertura de l'artèria coronària amb l'stent."

En estudis experimentals, semblava una intervenció prometedora, però faltava provar-ho en persones. L'estudi que ha liderat Vall d'Hebron -amb participació dels hospitals Joan XIII, Arnau de Vilanova i Germans Trias i Pujol- conclou que "induir isquèmia artificialment no redueix la mida de l'infart". Tampoc és perjudicial, però.

"Més enllà de la molèstia d'induir isquèmia en una extremitat amb un braçal a pressió, tampoc s'ha vist que els pacients hagin sortit perjudicats pel tractament. És a dir, és un tractament neutre."

El treball s'ha fet amb més de 300 pacients durant quatre anys i la principal eina de la investigació ha estat la ressonància magnètica cardíaca, que ha permès observar directament la mida de l'infart.

El descobriment "comportarà un canvi radical, tant en les investigacions en curs com en el que es farà a partir d'ara":

"Després de 3 o 4 anys d'investigacions s'ha vist que aquest nou tractament no ha estat eficaç per reduir la mida de l'infart o per reduir el dany causat. I això és important perquè era una línia d'investigació oberta des de fa anys que havia creat gran expectatives. És un abans i un després des del punt de vista clínic."

El doctor Ferreira explica què s'han de replantejar a partir d'ara:

"El primer que hem de fer és mirar què ha fallat. Mirar si hi ha alguna possibilitat de no donar per morta encara aquesta estratègia,  sinó que potser hi ha un element del protocol que es podria modificar; potser en algun subgrup de pacients podria arribar a ser beneficiós en un futur, però tot això, comporta una gran quantitat d'investigació que s'ha de fer pas a pas i de manera molt prudent."

Les patologies cardiovasculars són una de les principals causes de mort a Catalunya, amb una taxa de 241 morts per cada 100.000 habitants.