Aung San Suu Kyi, condemnada a 18 mesos d'arrest domiciliari per haver permès a un nord-americà entrar il·legalment a casa seva
La líder de la democràcia birmana, Aung San Suu Kyi, ha estat condemnada a 18 mesos d'arrest domiciliari per haver permès a un ciutadà nord-americà entrar il·legalment a casa seva. El tribunal ha condemnat Suu Kyi a tres anys de presó, però els líders de la Junta militar que governa el país han reduït, finalment, la pena a 18 mesos. El nord-americà John Yettaw, que va entrar a casa de la líder democràtica, que estava sota arrest domiciliari, haurà de complir set anys de treballs forçats. La condemna a Suu Kyi farà impossible que es pugui presentar a les primeres eleccions a Birmània que es faran en gairebé vint anys previstes pel 2010.
El tribunal birmà ha condemnat la líder opositora birmana a 3 anys de presó i treballs forçats per haver violat la llei de seguretat. Tot i això, el cap de la dictadura li ha commutat la pena per un any i mig de reclusió a casa seva. El veredicte més greu, però, podia haver estat de 5 anys de presó.
La condemna es produeix després que el passat mes de maig San Suu Kyi va deixar entrar a casa John Yettaw, que -inesperadament- havia creuat nedant un llac per poder-la veure i es va estar dos dies al domicili, un fet que es va produir esquivant la vigilància policial que envolta la seva residència. Per aquests fets, el tribunal ha condemnat el ciutadà nord-americà pel règim birmà a 7 anys de treballs forçats.
La decisió suposarà que la premi Nobel de la Pau, que sempre ha negat els càrrecs, haurà passat uns 15 anys de la seva vida tancada a casa, a més dels anys a la presó. A més, la condemna farà impossible que Suu Kyi es pugui presentar a les primeres eleccions a Birmània que es faran en gairebé vint anys i que estaven previstes per l'any que ve.
Durant el procés, en què els jutges han vetat la majoria dels testimonis de la defensa, les ONG prodrets humans i governs de tot el món han pressionat per aconseguir l'alliberament d'Aung San Suu Kyi.
La UE anuncia sancions contra el règim birmà
La Unió Europea s'ha afanyat a condemnar la decisió d'"un procés judicial injustificat" i ha demanat l'"alliberament immediat i incondicional" de la líder opositora. Després de donar-se a conèixer la nova condemna, la UE ha anunciat que continuarà treballant per l'alliberament de San Suu Ky. També noves sancions contra "els responsables del veredicte", el règim birmà.
Els 27 mantenen des de fa anys sancions contra Birmània, que són bàsicament econòmiques i contra dirigents del règim i els seus familiars. Unes sancions que va renovar el passat mes d'abril, tot i que es manté disposada a revisar-les en funció de l'evolució de la situació al país.
La condemna es produeix després que el passat mes de maig San Suu Kyi va deixar entrar a casa John Yettaw, que -inesperadament- havia creuat nedant un llac per poder-la veure i es va estar dos dies al domicili, un fet que es va produir esquivant la vigilància policial que envolta la seva residència. Per aquests fets, el tribunal ha condemnat el ciutadà nord-americà pel règim birmà a 7 anys de treballs forçats.
La decisió suposarà que la premi Nobel de la Pau, que sempre ha negat els càrrecs, haurà passat uns 15 anys de la seva vida tancada a casa, a més dels anys a la presó. A més, la condemna farà impossible que Suu Kyi es pugui presentar a les primeres eleccions a Birmània que es faran en gairebé vint anys i que estaven previstes per l'any que ve.
Durant el procés, en què els jutges han vetat la majoria dels testimonis de la defensa, les ONG prodrets humans i governs de tot el món han pressionat per aconseguir l'alliberament d'Aung San Suu Kyi.
La UE anuncia sancions contra el règim birmà
La Unió Europea s'ha afanyat a condemnar la decisió d'"un procés judicial injustificat" i ha demanat l'"alliberament immediat i incondicional" de la líder opositora. Després de donar-se a conèixer la nova condemna, la UE ha anunciat que continuarà treballant per l'alliberament de San Suu Ky. També noves sancions contra "els responsables del veredicte", el règim birmà.
Els 27 mantenen des de fa anys sancions contra Birmània, que són bàsicament econòmiques i contra dirigents del règim i els seus familiars. Unes sancions que va renovar el passat mes d'abril, tot i que es manté disposada a revisar-les en funció de l'evolució de la situació al país.
