Augmenten els deserts submarins: investigadors uneixen esforços per frenar-ho
Els científics encara desconeixen l'extensió real d'aquests deserts a Catalunya i la ubicació exacta
Augmenten els deserts submarins: investigadors uneixen esforços per frenar-ho

Augmenten els deserts submarins: investigadors uneixen esforços per frenar-ho

Els científics encara desconeixen l'extensió real d'aquests deserts a Catalunya i la ubicació exacta

RedaccióActualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Els boscos submarins d'algues que cobreixen les costes estan desapareixent de tots els mars i oceans temperats del món. Són zones de refugi i font d'aliment per a moltes espècies marines que acaben quedant desertitzades i on, pràcticament, ja no hi pot viure res.

Els científics encara desconeixen l'extensió real d'aquests deserts i la ubicació exacta. Una xarxa d'investigadors està sumant esforços per lluitar contra la desertificació de mars i oceans, també del Mediterrani.

La punta Santa Anna, a Blanes, és ara un paisatge de roques pelades i garoines. És l'exemple més clar a Catalunya de l'expansió del que els biòlegs qualifiquen com a "deserts submarins", llocs on pràcticament ja no pot viure res.

 

 

Jordi Boada, coordinador del projecte Deserts submarins, explica que el problema principal dels deserts submarins és que "un cop s'ha perdut l'hàbitat, un cop s'ha perdut el bosc d'algues, és molt molt difícil de recuperar".

A la cala d'Aiguafreda, a Begur, fa 3 anys que es va detectar una primera zona de desert submarí. Un fenomen que s'està expandint.

 

 

En el marc del projecte Observadors del Mar, Jordi Boada queda amb grups de voluntaris del Club d'Immersió de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Boada els ha explicat com s'han de prendre dades fiables per fer un seguiment regular de la zona. Són observacions que podrà incorporar a les seves investigacions d'abast mundial.

"Aprofito per donar-vos les gràcies a tots. Perquè realment ens fan molta falta. Si podem tenir el monitoreig, ni que sigui un o dos cops l'any de com està la situació, és quan tindrem dades realment útils per saber què està passant i com ho podem solucionar."

Sota l'aigua queda patent que les garotes són uns depredadors voraços d'algues, i que allà on proliferen pràcticament no queda res més. Una de les opcions que s'està estudiant per aturar els eriçons de mar podria ser una veda en la pesca de determinats peixos.

"El que hem identificat és que hi ha depredadors claus com són els sargs. Els sargs són els que mantenen les poblacions de garotes a ratlla. Per tant, mantenint el sarg segurament ens asseguraríem una població de garotes més o menys en equilibri."

 

 

La feina del mostreig consisteix a mirar quantes algues hi ha en uns quadres determinats. També es compten les garoines i es mesuren. Pels bussejadors, l'experiència els canvia la forma de veure el fons del mar.

Robert López, un dels voluntaris del Club d'Immersió Biologia, explica que mai s'havia fixat en els deserts submarins, tot i que "sí que ho veies, però no era conscient que això passava." I Laura Figuerola, una altra de les voluntàries del club, remarca que és "fàcil" i que tothom pot fer-ho:

"No cal que siguis biòleg per poder mesurar les garotes i mirar si hi ha algues o no en el teu quadrat. És fàcil, és fàcil."

 

 

 

Per recollir el màxim de dades, els investigadors han engegat un Verkami que ajudi a pagar les despeses de clubs i associacions que es vulguin afegir al projecte. Un cop les dades de tot el món es posin en comú, serà el moment d'actuar per frenar l'expansió dels deserts submarins. Els científics, Jordi Boada, no han perdut l'esperança.

"Jo soc molt optimista. Crec que hi arribem a temps. Si fem ara el canvi de xip crec que hi arribem a temps. Crec que aquest projecte és precisament el que estem intentant, arribar a temps d'entendre de com funcionen els deserts submarins i poder frenar la seva expansió."

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut