Aturen un assaig contra la Covid-19 amb un fàrmac contra la malària pels efectes secundaris
Les persones que en prenien dosis altes havien experimentat arítmies cardíaques
Aturen un assaig contra la Covid-19 amb un fàrmac contra la malària pels efectes secundaris

Aturen un assaig contra la Covid-19 amb un fàrmac contra la malària pels efectes secundaris

Les persones que en prenien dosis altes havien experimentat arítmies cardíaques

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Aturen un assaig contra la Covid-19 amb un fàrmac contra la malària pels efectes secundaris
La hidroxicloroquina també es prescriu contra el lupus (Reuters/Lindsey Wasson)

Un estudi amb un dels fàrmacs que ha despertat expectatives per fer front a la Covid-19, la cloroquina, ha estat aturat al Brasil després que es detectessin problemes cardíacs en les persones que en prenien dosis altes.

La cloroquina i la hidroxicloroquina són dos fàrmacs usats contra la malària que han mostrat certa efectivitat contra el SARS-CoV-2, tant al laboratori com en assaigs clínics reduïts.

La inexistència, actualment, de cap fàrmac contra la Covid-19 ha fet dipositar moltes esperances en aquests dos compostos, però els metges han demanat prudència fins que no hi hagi resultats més consistents.
 

Efectes secundaris amb les dosis altes

L'estudi del Brasil es feia amb 81 pacients de Covid-19 hospitalitzats a Manaus i estava patrocinat per l'estat d'Amazones. Els resultats provisionals són a la web MedRxiv, on es pengen articles que encara no han passat revisió per a la seva publicació.

A un grup de pacients els havien d'administrar 600 mil·ligrams de cloroquina dos cops al dia durant 10 dies. A l'altre els donaven 450 mil·ligrams un cop al dia durant 5 dies.

En l'article, els autors assenyalen aquesta conclusió:

"Els resultats preliminars suggereixen que la dosi més elevada de cloroquina no hauria de ser recomanada per al tractament de la Covid-19 pels riscos potencials de seguretat. Aquests resultats ens van forçar a aturar prematurament el reclutament de pacients per a aquest grup."

Al cap de tres dies d'iniciar l'assaig, es van detectar arrítmies en els pacients que prenien les dosis altes. Al sisè dia, onze pacients havien mort i es va deixar d'administrar la dosi elevada a tot el grup.

Aquestes efectes secundaris de la cloroquina ja són coneguts. El fàrmac s'administra sovint, com es va fer en aquest cas, amb l'antibiòtic azitromicina, que també presenta riscos cardíacs. David Juurlink, de la Universitat de Toronto, comentava al New York Times aquests resultats:

"Per a mi, aquest estudi transmet una informació útil, que la cloroquina causa un increment dependent de la dosi d'anormalitats en l'electrocardiograma que pot predisposar la persona a una mort cardíaca sobtada."

Al Brasil, les directrius recomanen l'ús de cloroquina en pacients de Covid-19. I la Comissió de Salut de la província xinesa de Guangdong també havia recomanat l'administració de 500 mil·ligrams diaris de cloroquina durant deu dies.

El president nord-americà Donald Trump s'ha mostrat entusiasta partidari d'administrar cloroquina o hidrocloroquina als malalts de Covid-19. A finals de març, la Food and Drug Administration dels Estats Units va aprovar l'ús d'aquests dos fàrmacs per tractar la Covid-19 sota certes condicions i alertant dels possibles efectes secundaris greus.

 

Cap fàrmac ha mostrat clarament eficàcia

Per la seva banda, la revista Jama acaba de publicar un article en què explica que un equip de metges encapçalat per James Sanders, del Centre Mèdic del Sud-oest de la Universitat de Texas, revisa els estudis publicats fins ara sobre fàrmacs que puguin tenir activitat contra la Covid-19.

La seva conclusió és que, de moment, no hi ha teràpies que hagin demostrat de forma definitiva que millorin l'estat de pacients amb Covid-19. Afirmen que alguns fàrmacs han mostrar efectivitat "in vitro" contra el SARS-CoV-2 o potencial clínic en assajos amb pocs participants i sense distribució aleatòria.

Sobre la hidroxicloroquina, administrada sola o juntament amb azitromicina, diu això:

"Tot I que aquestes medicacions, individualment o en combinació, poden demostrar eficàcia, els beneficis han de ser establerts amb assajos clínics aleatoritzats abans del seu ús generalitzat."

Sobre antivirals que es fan servir contra altres malalties infeccioses, com la sida, assenyalen que de moment cap no ha demostrat clarament que sigui efectiva.

Tot i les seves conclusions, els autors fan notar algunes limitacions de la seva revisió. Així, expliquen que l'alt volum de recerca i el ritme a què es fa i es publica fa que puguin aparèixer contínuament noves proves que facin modificar les recomanacions.

També destaquen que la seva revisió es refereix només a tractaments assajats en adults i que les conclusions poden no ser aplicables en pacients pediàtrics. També ressalten que s'han limitat a articles publicats en anglès i que això pot haver provocat que hagin passat per alt dades rellevants d'alguns països.

ARXIVAT A:
Coronavirus
Anar al contingut