Assassinen nou membres d'una mateixa família mormona a Mèxic

Massacre a la frontera de Mèxic amb els Estats Units. Tres dones, dues nenes i quatre nens d'una comunitat mormona molt coneguda a la zona han estat assassinats a trets i, en algun cas, calcinats. Sis menors més n'han resultat ferits, un dels quals greu, i dos més n'han resultat il·lesos.

Els vuit nens supervivents han explicat que es van començar a sentir trets i les seves mares cridaven a les persones que disparaven per intentar que deixessin de fer-ho. No va servir de res.

Alex LeBarón, integrant de la comunitat mormona, ho ha explicat d'aquesta manera a l'agència EFE:

"Per la zona i la manera que els vehicles van ser trobats és molt clar que els van fer una emboscada. Els nens han explicat que les seves mares cridaven aterrides per intentar convèncer aquests desgraciats que no els disparessin, però no van aconseguir res, els van crivellar sense pietat."

Les víctimes mortals i els supervivents pertanyen a famílies que integren la comunitat de mormons nord-americans establerts al nord de Mèxic fa dècades per la família LeBarón. Es dediquen a l'agricultura.

Els tres vehicles en què viatjaven van ser objecte d'una emboscada amb armes de gran calibre. Havien sortit d'un ranxo del municipi mexicà de Bavispe, a l'estat de Sonora, per fer un trajecte de 150 quilòmetres fins a la ciutat de Galeana, a l'estat de Chihuahua, on anaven a una celebració.

La ruta és a través de camins de terra per una zona muntanyosa.

Un dels vehicles va haver de tornar enrere a causa d'una punxada. El van canviar per un altre, que va ser trobat a divuit quilòmetres dels altres dos, cosit a trets i calcinat amb els cossos d'una de les mares i els seus fills a l'interior.

Els altres dos ja eren al límit estatal entre Sonora i Chihuahua. Un el van trobat amb els cossos d'una dona i dos menors a l'interior. L'altre, buit, a quinze metres d'on hi havia el cos d'una dona.

A la zona s'hi han trobat casquets de més de dos centenars de bales de diferents calibres, segons ha explicat la fiscal de l'Estat de Sonora, Claudia Indira Contreras.

Els nens supervivents es van amagar al bosc, on van estar desapareguts durant unes hores, fins que altres familiars i equips d'emergència van arribar a buscar-los.

L'última criatura que van trobar és una nena, de nom Mackenzie, que fugint dels trets i dels atacants, va caminar 14 quilòmetres ferida de bala. Va estar amagada dotze hores. Els ferits van ser traslladats a hospitals infantils de l'altra banda de la frontera, a Tucson i Phoenix, a l'estat nord-americà d'Arizona.

Més de 24 hores després de la matança, no se sap qui en va ser l'autor. La principal hipòtesi apunta a un error que hauria fet que sicaris d'algun càrtel de la droga confonguessin els LeBarón amb una banda rival.

En declaracions a l'agència Reuters, dos familiars de les víctimes, Alex LeBarón i Lafe Langford, han apuntat a un atac intencionat:

"Hem estat aquí des de fa més de cinquanta anys. No hi ha ningú que no ens conegui. Qui hagi fet això ho sabia. Això és el més aterridor."

"Eren l'objectiu de l'atac i van ser assassinats a propòsit."

L'atac intencionat no es pot descartar del tot, perquè els LeBarón fa temps que han estat activistes contra la violència del narcotràfic i havien rebut amenaces.

Es dona la circumstància, de tota manera, que hores abans, a la localitat d'Agua Prieta, a l'estat de Sonora, havien tingut lloc diversos enfrontaments entre dos càrtels.

Grups armats de les dues organitzacions criminals s'amaguen per la zona de l'emboscada als mormons, en el límit entre Sonora, Chihuahua i Arizona.

El ministre de Seguretat mexicà, Alfonso Durazo, ha assegurat que hi ha "avenços seriosos en la investigació" i ha defensat la tesi que els DeBarón van ser víctimes de la guerra entre "cèl·lules" del crim organitzat.

Durazo ha estat acusat de mentider per l'oposició, que han exemplificat l'acusació regalant-li un ninot de Pinotxo quan ha comparegut al Senat per defensar la política de seguretat.

La Fiscalia mexicana, en canvi, ho ha volgut fer cap hipòtesi, tot i que el fiscal de Chihuahua, César Augusto Peniche, sí que ha reconegut que "grups criminals s'enfronten en aquesta zona".

El fet que la majoria de les víctimes mortals tinguessin la doble nacionalitat mexicana i nord-americana ha fet que el cas transcendeixi més enllà de la frontera nord de Mèxic i que el president dels Estats Units, Donald Trump, hi hagi intervingut.

"És l'hora que Mèxic, amb l'ajuda dels Estats Units, faci la GUERRA als càrtels i els escombri de la faç de la Terra. Esperem només una trucada del vostre gran nou president!"

This is the time for Mexico, with the help of the United States, to wage WAR on the drug cartels and wipe them off the face of the earth. We merely await a call from your great new president!

— Donald J. Trump (@realDonaldTrump) November 5, 2019

Trump ja ha ofert ajuda al seu homòleg mexicà, que l'1 de desembre farà un any que va arribar a la presidència. Primer amb un missatge a Twitter i després en conversa telefònica amb el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, que ha agraït l'ajuda de qualsevol govern que vulgui "cooperar" amb Mèxic, però ha descartat "la intervenció d'un govern estranger" per combatre els càrtels del narcotràfic.

"Aquest és un afer que ens toca atendre a nosaltres, al govern mexicà, de manera independent i fent valer la nostra sobirania."

Mèxic, sobretot a través de la iniciativa Mérida, ha rebut 1.800 milions de dòlars (més de 1.624 milions d'euros), des del 2008, per combatre el narcotràfic i el crim organitzat.

Gairebé 26.000 morts en nou mesos

La massacre d'aquesta comunitat mormona és l'últim exemple de la violència que assola Mèxic.

Segons les dades oficials, els nou primers mesos del 2019 han estat assassinades 25.890 persones, un 2,4 per cent més que l'any passat. La xifra indica que es batrà un nou rècord de morts violentes.