Assassinats en una setmana dos defensors de les papallones monarca a Mèxic
Papallones monarca a la reserva de Rosario (Flickr)

Assassinats en una setmana dos defensors de les papallones monarca a Mèxic

Entre el 2002 i el 2017 es van registrat 1.558 morts violentes de defensors del medi ambient a 50 països

Xavier DuranActualitzat

El guia turístic Raúl Hernández Romero és la segona persona relacionada amb la protecció de les papallones monarca que ha estat assassinada a Mèxic aquest mes de gener. El primer va ser Homero Gómez González, un activista ben conegut per la seva defensa de la reserva de Rosario, a l'est de l'estat de Michoacán.

L'esposa del guia havia denunciat la seva desaparició el 27 de gener. El seu cos va ser trobat dissabte a la Sierra Campanario, on passen l'hivern vora la meitat de les papallones monarca  que migren des del Canadà. El cos presentava diversos cops i una ferida al cap feta amb un objecte tallant.

El cos d'Homero Gómez, per la seva banda, va ser trobat a principis de la setmana passada. Se l'havia vist per darrera vegada el 13 de gener i la seva família fins i tot havia pagat diners a unes persones que havien afirmat tenir-lo segrestat. El seu cos va aparèixer en un pou d'us agrícola.

Inicialment, Adrián López, fiscal de l'estat, va informar que el cos no mostrava senyals de violència. Però hores després la Fiscalia va admetre que Gómez presentava un traumatisme cranioencefàlic causat abans de morir per ofegament. Les autoritats investiguen ara les causes del traumatisme.
 

Protegir papallones que migren milers de quilòmetres

Hernández i Romero s'afegeixen a la llarga llista d'activistes ambientals morts de manera violenta. Homero Gómez tenia 50 anys. Era enginyer agrònom de formació i provenia d'una família de la indústria de la fusta. Ara dirigia la Reserva de Papallones Monarca de Rosario i en diverses ocasions havia denunciat la tala il·legal d'arbres.

Les papallones monarca efectuen una de les migracions més llargues que es coneixen. Al setembre i octubre, les que viuen a la part occidental de Nord-Amèrica viatgen des del Canadà fins a la costa de Califòrnia i passen l'hivern en boscos d'eucaliptus. En canvi, les papallones monarca de la part oriental viatgen fins al centre de Mèxic i trien boscos de pi i d'oyamel, una espècie d'avet endèmic de Mèxic. En total recorren uns 5.000 quilòmetres. Més tard es reproduiran i començaran un viatge de tornada en què participen diverses generacions.

En el compte de Twitter de Gómez, encara actiu, es pot veure aquest vídeo en què convidava a visitar la reserva:
 


Gómez i Hernández es troben entre les primeres víctimes que ompliran una tràgica estadista: la dels activistes ambientals assassinats. Segons l'entitat sense ànim de lucre Global Witness, que lluita contra la corrupció i per defensar els drets humans i el medi ambient, l'any 2018 van ser assassinats 164 activistes ambientals.
 

1.558 morts en 15 anys

La xifra és impressionant, però no tant com la que va fer pública Nathalie Butt, investigadora de la Universitat de Queensland, a Austràlia, en un article publicat l'any passat a la revista "Nature Sustainability". Fent servir dades de Global Witness, assenyalava que entre 2002 i 2017 s'havien registrat 1.558 morts violentes de defensors del medi i dels seus recursos a 50 països.

Butt i els companys amb qui ha fet l'estudi fan una comparació: aquesta xifra és més del doble de les morts produïdes, en el mateix període, de soldats britànics i australians que participaven en zones de guerra.

Entre els anys estudiats, el nombre de morts per setmana va anar augmentant i va passar de 2 per setmana a 4 per setmana. Principalment estaven relacionades amb defensa de recursos naturals. I entre 2014 i 2017 se'n van produir més de 230 -un terç del total- relacionades amb la mineria i el sector agrícola.

Segons els investigadors, els morts poden ser tant activistes com advocats, periodistes, membres de moviments socials, treballadors d'ONG o simplement indígenes que viuen a la zona. Assenyalen que aquest últims estan morint, últimament, a una velocitat superior a la de qualsevol dels altres grups.

Els autors també relacionen els assassinats amb la corrupció. Expliquen que, a nivell mundial, el 43% de tots els assassinats acaben en condemna, però que en el cas dels ambientalistes només és el 10%:

"A moltes instàncies, unes normes febles signifiquen que a molts països molts casos no són investigats adequadament i algunes vegades són la policia o les autoritats mateixes les responsables de la violència."

Per països, el nombre més elevat de morts es va produir al Brasil, amb 609. En segon lloc es trobaven les Filipines, amb 192, i en tercer lloc, Colòmbia, amb 164.
 

121 indígenes morts

Però, en relació amb la població, la xifra més alta correspon a Hondures, que amb 9 milions d'habitants va registrar 138 morts. És a dir, que la seva població és unes 23 vegades menor que la del Brasil, però el nombre de morts només és 4,5 vegades menor. Al Brasil hi va haver 2,91 morts per milió d'habitants, i a Hondures, 15,33 per milió d'habitants.

Pel que fa a morts d'indígenes, entre 2015 i 2017 n'hi va haver 121. Per països destaquen les Filipines, on van morir 36 persones, seguides de Colòmbia, amb 22, i Nicaragua, amb 16. Novament, amb xifres relatives destaca aquest últim país de només 6 milions d'habitants, per uns 100 milions a les Filipines.

Butt demana més transparència i que multinacionals i governs rendeixin comptes. També vol que es conscienciïn més els consumidors:

"L'ecologia del planeta és fonamental per produir aliments i recursos -dels quals tots depenem- i al final estem obligats a donar-hi suport, perquè si no, no ens donarà suport a nosaltres."

"Part d'aquest suport passa per protegir els que protegeixen el medi", afegeix. "Com a consumidors de països rics compartim responsabilitat", afirma. Però aquesta sobretot recau, conclou, en "empreses, inversors i governs als dos extrems de la cadena de violència".

ARXIVAT A:
Medi ambientEcologiaMèxic
Anar al contingut