Arxivers catalans preserven 2 milions de testimonis d'abusos sexuals del #Cuéntalo

La documentació que es genera a les xarxes socials és un material efímer que pot ser de gran valor per a l'anàlisi social
Arxivers catalans preserven 2 milions de testimonis d'abusos sexuals del #Cuéntalo

Arxivers catalans preserven 2 milions de testimonis d'abusos sexuals del #Cuéntalo

La documentació que es genera a les xarxes socials és un material efímer que pot ser de gran valor per a l'anàlisi social
Actualitzat
TEMA:
Feminisme
Una noia a la manifestació d'estudiants contra la sentència de La Manada a Pamplona (EFE)
Una noia a la manifestació d'estudiants contra la sentència de La Manada a Madrid (EFE)

Els arxivers catalans preserven els més de 2 milions de tuits sobre abusos sexuals que es van fer a la xarxa de Twitter amb l'etiqueta #Cuéntalo arran de la sentència de La Manada. Són 13GB de relats i testimonis directes de dones que es van atrevir a publicar el que potser no havien explicat mai, experiències de violència sexuals que havien callat fins ara.

Ara, el tractament arxivístic de l'etiqueta permet analitzar històries de violència de gènere i assegurar el seu accés futur. Tots aquests testimonis no es perdran i es podran estudiar. Que aquest material no es perdi ha de servir per conscienciar i visibilitzar les violacions, els abusos i tots els comportaments masclistes i de violència.

#CuéntaloL'experiència va començar amb la iniciativa de l'escriptora i periodista Cristina Fallaràs arran de la sentència contra "La Manada". El 26 d'abril de 2018, la justícia va considerar que la jove de 17 anys no havia estat violada per cinc homes, sinó que només n'haurien abusat. Cristina Fallaràs va ser una de les que, com molts i moltes altres, van esclatar a les xarxes.

"Quan vaig conèixer la sentència de La Manada vaig tenir molt clar que calia un mecanisme per recollir la memòria col·lectiva de tantes dones maltractades i violades"

 

Ella va crear l'etiqueta #Cuéntalo que va servir per aglutinar una allau inesperada de relats i testimonis colpidors, íntims, molt personals i, fins i tot, secrets fins ara, amagats en el més profund d'algunes dones que havien enterrat el dolor, la por, l'angoixa del que havien viscut. Algunes amb vergonya i altres com en un exercici de sanació i de perdonar-se del que mai van ser culpables.

 

"La creació de la memòria col·lectiva és molt necessària quan t'han robat un relat. Havia de ser inqüestionable i vaig pensar en #Cuéntalo, en primera persona i públicament, el qual suposa una valentia bestial. La meva sorpresa va ser quan al cap de poques hores hi havia un centenar d'històries. Però l'endemà 250.000! Vaig entendre la dimensió i el dolor que s'havia ocultat fins llavors"

 

Karme Peiró també s'ha encarregat de donar-ho a conèixer a través d'un article al "NacióDigital" que contribueix a donar veu a totes les dones que han estat víctimes, un moment o altre de les seves vides, de violència sexual..

A ella van acudir els membres de l'Associació d'Arxivers de Catalunya (AAC). El Vicenç Ruiz i l'Aniol Maria van rescatar el hashtag sencer de #Cuéntalo i volien conservar totes aquestes històries perquè no quedessin en l'oblit, ni es tornessin a silenciar. En 17 dies -del 27 d'abril al 13 de maig- #Cuéntalo va recopilar 2.111.998 piulades.

 

Altres # per a l'arxiu

L'ACC ha recollit altres etiquetes de Twitter pel seu valor documental. A l'agost del 2017, pels atemptats de Barcelona i Cambrils, van recopilar #Notincpor amb més de 50.000 tuits. Després, el #CatalanReferendum, amb més de 8 milions de piulades, recullen la tensió i els moments viscuts durant el referèndum de l'1 d'octubre als col·legis electorals.

Els arxivers catalans van agafar la idea del col·lectiu nord-americà d'arxivers i tecnòlegs Documenting the Now que van crear una plataforma per recollir les protestes de Ferguson, a Iowa, del moviment #BlackLivesMatter.

Memòria col·lectiva digital

La necessitat de preservar el contingut que corre per les xarxes socials és un repte pels arxivers que, segons Aniol Maria, membre de l'AAC, és un material efímer que es perd i que pot tenir un gran valor per a l'anàlisi social.

"L'única possibilitat d'accedir en el futur a la documentació que la ciutadania genera avui dia, en plataformes digitals privatives, és garantint el seu tractament arxivístic proactiu".

 

A l'octubre l'ACC va engegar la campanya #ArxivemelMoment. Segons, Vicenç Ruiz de l'AAC, cal conscienciar de la necessitat de conservar patrimoni i la memòria col·lectiva digital i evitar que es converteixi en un negoci.

"És molt important facilitar la preservació dels fons documentals socials per evitar que d'aquí a un temps es converteixi en un filó de negoci. Empreses com Twitter podrien cobrar quantitats enormes per construir la memòria social de milions de persones. Per això s'ha de tractar arxivísticament, en formats oberts, consultables i reutilitzables".

 

Els arxivers catalans busquen la col·laboració d'institucions i grups de recerca per establir un mètode de participació en l'arxiu de dades i regular l'accés i la difusió dels resultats.

ARXIVAT A:
Feminisme Violència masclista Memòria històrica
Anar al contingut