Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Madrid

Artur Mas sobre les despeses del 9N: "Els ordinadors eren per al sistema educatiu"

L'exconsellera Rigau ha respost amb ironia les preguntes de SCC sobre els ordinadors del 9N: "Tampoc no es diu que les cadires i les taules es van fer servir"

Redacció Actualitzat
TEMA:
Procés català

Artur Mas, Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau han declarat aquest dimecres davant del Tribunal de Comptes, a Madrid, en el judici per la seva suposada responsabilitat econòmica en l'organització de la consulta o "procés participatiu" del 9N del 2014.

L'expresident de la Generalitat i els exconsellers, que ja van ser condemnats a inhabilitació per exercir càrrecs públics per desobediència en el 9N, afronten finalment el segon judici, en aquest cas per possible responsabilitat comptable en una presumpta malversació de fons públics.

El primer a declarar ha estat l'expresident Mas, que s'ha hagut de sotmetre a les preguntes de l'advocat de Societat Civil Catalana, SCC, entitat personada com a acusació particular.

Els ordinadors del 9N

Després que l'advocat de Mas es queixés que les primeres preguntes no se cenyien al motiu del judici, l'advocat de SCC ha centrat l'interrogatori en la compra dels ordinadors que es van fer servir.

Aquesta és la partida més alta dels més de 5 milions que es reclamen als acusats. Mas ha assegurat que no es van comprar específicament per al 9N:

"Els ordinadors eren per al sistema educatiu i, com que eren d'ús de l'administració, es va considerar que es podien fer servir dos dies, puntualment, però aquesta no era la seva finalitat."

"Es van tenir en compte les necessitats del sistema educatiu català, no el nombre de meses pel 9N. Equipar bé les escoles catalanes era una prioritat política."

Notícia relacionada: La Generalitat del 155 demanda Artur Mas i li reclama 5,2 milions pel 9N

"Irrellevant" que els diners estiguessin a la partida de la consulta

Segons Mas, és "irrellevant" que la partida de 2,8 milions d'euros amb la qual es van comprar gairebé 7.000 ordinadors estigués inicialment dins el fons de contingència de 5 milions d'euros previst per a la consulta del 9N.

Mas ha donat a entendre que la partida per a la consulta es va anul·lar, i que segurament els procediments administratius habituals van assignar-la igualment a la compra d'ordinadors, però amb una altra finalitat:

"Un cop ha fet vostè una modificació de partida, els diners no queden en una partida concreta per a una finalitat específica, sinó que van a una altra partida o a un fons de contingència que serveix per atendre prioritats a criteri del govern."

 

"Solució imaginativa" per apaivagar "una crisi política"

L'expresident ha afegit que "imagina" que es va fer això, però que com a president no entrava dins les seves competències "interpretar el que pensen els interventors" ni "vigilar els processos administratius".

Mas ha afirmat que el que es va fer finalment el 9N va ser "una solució imaginativa" per apaivagar "una crisi política dins del moviment sobiranista" provocada per l'anul·lació de la consulta pel Tribunal Constitucional.

Segons l'expresident, per això se'n va canviar el nom i es va deixar l'organització en mans de voluntaris.

El Tribunal Constitucional "ens va omplir de dubtes"

Per la seva banda, el fiscal ha preguntat a Mas per què es van fer les despeses si el Tribunal Constitucional havia prohibit la consulta. L'expresident ha dit que no quedava clar què havien de fer:

"La resolució del Tribunal Constitucional ens va omplir de dubtes. Vam demanar un aclariment per saber què havíem de suspendre, però mai va arribar."

Mas ha afegit que no va ordenar paralitzar els contractes "perquè ja estaven formalitzats".

Rafael Entrena, advocat de l'expresident, en canvi, ha preguntat si hi va haver cessió de dades personals, cosa que Mas ha negat, i si el procés participatiu va durar 15 dies, cosa a la qual Mas ha respost afirmativament:

"Sí, sense actuació de cap jutge ni cap fiscal."

L'advocat ha preguntat a Mas si el govern espanyol els va advertir de possibles il·legalitats per la consulta, però la jutge ha considerat que era una pregunta improcedent.

Notícia relacionada: El Tribunal de Comptes ordena l'embargament preventiu del domicili d'Artur Mas

"Procés participatiu", no consulta

En el seu torn d'interrogatori, la vicepresidenta de Mas, Joana Ortega, ha defensat que els contractes es van fer amb el vistiplau de la Intervenció General de la Generalitat, i no per a la consulta prevista inicialment, sinó per al que es va anomenar "procés participatiu":

"No és el mateix una consulta que un procés participatiu. Jo vaig donar una ordre taxativa per aturar els convenis per la prohibició de la  consulta. Després vàrem implementar l'organització, no pas l'execució, que era dels voluntaris."

Després d'Ortega ha declarat l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que, preguntada sobre els ordinadors també per SCC, ha respost amb ironia:

"Tampoc es diu que les cadires i les taules es van fer servir el 9N."

A preguntes del fiscal, Rigau ha assegurat que els ordinadors no haurien calgut per a les votacions, perquè no hi havia cens, però que "eren necessaris per a les inscripcions", i per això es van comprar.

Rigau també s'ha esforçat a diferenciar i desvincular la consulta prohibida pel TC del "procés participatiu" que finalment es va fer.

"Cap mena d'irregularitat"

L'últim a declarar ha estat l'exconseller de Presidència, Francesc Homs, que ha afirmat que la Generalitat va actuar sempre dins del marc de la legalitat, i ha posat com a exemple que van acatar la suspensió de la consulta pel Tribunal Constitucional.

Homs ha afegit que considera que no hi va haver "cap mena d'irregularitat en la configuració dels expedients" relacionats amb el "procés participatiu". Pel que fa a la partida pressupostària amb què es van comprar els ordinadors, Homs ha dit que no en té constància perquè "això no passava per les nostres mans".

 

Segon judici per a Mas, Ortega, Rigau i Homs pel 9N

En el primer judici a Barcelona davant el TSJC, el març del 2017, Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau van ser condemnats per desobediència, però els van absoldre de l'acusació de prevaricació.

Llavors l'acusació de malversació de fons no va arribar a judici.  Mas va ser condemnat a 2 anys d'inhabilitació per ocupar càrrecs públics, Ortega a 21 mesos i Rigau a 18.

Per la seva banda, a Francesc Homs, que era diputat al Congrés, el va jutjar el Tribunal Suprem, que el març del 2017 també el va condemnar per desobediència a un any i un mes d'inhabilitació.

El Tribunal de Comptes els jutja ara per responsabilitat comptable també per l'organització del 9N, i els reclama 5,2 milions d'euros que ja s'han dipositat com a fiança.

"Ànsies de venjança"

Els acusats han assegurat que el primer judici ja va quedar provat que no hi havia hagut malversació, i que si s'ha arribat fins aquí ha estat per "les ànsies de venjança" d'alguns.

Entre aquests "alguns" Mas s'ha referit a SCC i també a l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a qui ha atribuït haver dit que els farien pagar el 9N de les seves butxaques a ells i a les seves famílies.

El Tribunal de Comptes no ha deixat entrar càmeres ni gravadores al judici, malgrat tractar-se d'una vista pública. El judici continuarà aquest dijous amb les conclusions de les parts, i llavors quedarà vist per a resolució.

ARXIVAT A:
Procés català

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut