Artur Mas confia que el PSC pugui apropar-se a les condicions de CiU per aprovar l'Estatut

S'estant complint els pronòstics del president Pasqual Maragall que es viuria un juliol polític d'infart: el nou Estatut està patint la crisi més greu després de divuit mesos de negociacions. L'última reunió del dia per mirar de buscar una sortida a aquesta crisi l'han protagonitzat Pasqual Maragall i el president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, al Palau de la Generalitat. Han estat més de dues hores de treball intens que han transcorregut en un to "positiu i constructiu", segons ha explicat Mas en sortir de la reunió, després de constatar també que es mantenen encara fortes discrepàncies agreujades, segons el líder nacionalista, per l'actitud del PSC. En aquest sentit, ha demanat al president Maragall que faci un esforç per acostar les posicions del seu partit a les de CiU, sobretot en matèria de finançament. Aquesta carpeta és "la condició principal" que Mas ha posat sobre la taula per aprovar l'Estatut i creu que el tripartit ha defensat, com fa CiU, un model que prevegi la recaptació i gestió per part de la Generalitat de tots els impostos tributats a Catalunya aportant, això sí, una quota solidària a l'Estat. El sostre competencial i el seu blindatge també és un cavall de batalla per a Artur Mas. Vol augmentar l'autogovern de Catalunya i protegir-lo de futurs canvis de govern. Per això, defensa els drets històrics per blindar les competències, però Maragall li ha demanat que se n'oblidi a canvi d'incloure els termes exclusiu i excloent en la definició de les competències. Mas no ha volgut "baixar del burro" perquè la fórmula -aplicada també al País Valencià i a Aragó amb el suport dels socialistes-, ha recordat, no és "nostàlgica" i pot enfortir el finançament, entre altres coses. Amb tot, es mostra confiat a trobar una sortida després d'un període de reflexió que han acordat obrir abans de portar el text al Parlament. Unitat d'acció Artur Mas assegura que té ganes d'aprovar l'Estatut "ambiciós i potent" després d'arribar a un consens a Catalunya. Però s'ha avançat al procés que se seguirà a partir d'aquí i ha advertit que a l'hora de negociar-lo a Madrid cal definir les estratègies perquè els partits catalans defensin un sol text, amb un sol criteri. Per Mas, aquesta "unitat d'acció" ha de ser un mecanisme de força. Un dels temes que històricament enfronten PSC i CiU és el model electoral. Precisament per la forta discrepància que suscita, Artur Mas no vol que la llei electoral s'inclogui al text estatutari, creu que s'ha de debatre a part. La darrera condició passa per respectar el paper de les comarques en l'organització territorial i estructurar el país segons els municipis, les comarques i les vegueries. Aquestes, reconegudes per part de l'Estat. "Que no es prefiguri, doncs, un model territorial ni tampoc social", ha dit Mas. Es referia al fet que l'articulat no imposi cap model de societat i permeti la convivència. Abans, dues trobades d'urgència Maragall-Carod Abans de la reunió amb Artur Mas, el president Maragall ho ha fet amb Josep-Lluís Carod-Rovira. El president d'ERC es mantindrà ferm en la defensa del que ha resultat el detonant inesperat de la crisi: la reivindicació dels drets històrics per blindar algunes competències de la Generalitat. El líder republicà s'ha reunit d'urgència en dues ocasions amb el president Maragall i ja li ha fet saber que malgrat que divendres el PSC voti en contra dels drets històrics, els republicans hi votaran a favor perquè ho consideren un principi polític irrenunciable. Carod diu que abans de la votació de divendres en comissió veu difícil arribar a un acord, però s'ha mostrat convençut que al setembre n'hi haurà.