Arruïnar-se després de guanyar un premi milionari: la majoria s'ho gasta tot en 5 anys

El 70% dels guanyadors de loteria es gasten tot el premi en només 5 anys. Segons el Fons Nacional per a l'Educació Financera això passa perquè els coneixements de la població en matèria d'inversió són molt baixos.

És la cara fosca de l'alegria que tots els mitjans transmeten el dia de sortejos com la Loteria de Nadal, La Grossa de Cap d'Any o la del Nen, per dir els que es fan en aquesta època de l'any. I també passa amb la resta de grans premis que hi ha durant tot l'any i que per la gran majoria passen com somnis i il·lusions que no toquen mai. Uns somnis que per a alguns es converteixen en un malson. Lluny d'acabar amb els maldecaps econòmics, sovint els generen més deutes dels que tenien abans.

A El matí de Catalunya Ràdio han parlat amb una professora d'Economia i Empresa de la UOC, Elisabet Ruiz-Dotras, i una psicòloga, Sandra Farrera.

Farrera: "La dopamina que generem en guanyar un premi fa que deixem de ser racionals i passem a ser emocionals." https://t.co/1gjmP4ElHK pic.twitter.com/8c5hnrXj46

— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) 3 de gener de 2019

A Espanya, la cultura financera és molt baixa, i se situa per sota de la mitjana europea: només el 49% de la població adulta té coneixements financers, segons un estudi del Global Financial Literacy Excellence Center. A Suècia i Noruega, el 71% de la població té coneixements financers, el 77 % al Regne Unit, el 57% als Estats Units, el 66% a Alemanya i el 55% a Bèlgica.

Per Elisabet Ruiz-Dotras aquest fet és molt important i explica que 7 de cada 10 persones premiades a la loteria s'acabin arruïnant en només cinc anys.

"Les persones no estem acostumades a gestionar aquests canvis tan importants en la nostra vida. De fet, l'educació financera és molt baixa o pràcticament nul·la i hi ha estudis que demostren que només el 49% de la població té coneixements financers bàsics. I quan els toquen molts diners, es queden fora de lloc, no saben què fer i embogeixen una mica."

"És un problema molt greu que cal solucionar, perquè ho anirem arrossegant durant generacions si no fem res. En un estudi que van fer a la universitat vam trobar que el 56% de la gent no sap la diferència entre una targeta de crèdit i de dèbit."

"La gent que té una educació financera més baixa acaben sent més pobres, perquè s'endeuten molt més, agafen crèdits que són molt més cars."

Per la doctora en psicologia Sandra Farrera hi ha una explicació fisiològica que cal tenir en compte.

"Químicament què passa quan rebem la notícia que som rics? Hi ha un excés de dopamina, l'hormona de la felicitat, de l'enamorament, i en aquest moment ja no controles, et fa perdre una mica els papers i comences a gastar, a no gestionar, a fer coses que, si no tinguessis aquesta dosi de dopamina, faries molt bé."

A nivell econòmic es fenomen s'ha estudiat molt. El doctor Stephen Goldbart, en un estudi sobre "la síndrome de la riquesa sobtada" dels nou-rics als Estats Units, s'ha dedicat a assessorar aquestes persones en tres aspectes: psicològic, financer i fiscal.

"La gent que s'ha arruïnat és perquè comencen a gastar els diners, són molt emocionals i molt poc racionals. El primer que has de fer és liquidar tot el deute que tinguis, però les persones, quan els toquen molts diners, no se'n recorden, d'això, pensen en què poden comprar nou. No es recorden d'hisenda, que s'han de pagar impostos. S'obliden que si fossin racionals prendrien decisions financeres correctes, eliminarien el deute i, després, ja decidirien si compren coses i quines coses, o com han d'invertir els diners."

Què i com s'ha de fer

I què s'ha de fer per prendre les millors decisions a l'hora de gestionar aquests diners? En l'aspecte psicològic, el millor consell, segons la doctora Farrera, és esperar un mínim de 6 mesos perquè baixi l'excés de dopamina que ens envaeix el cervell.

"Els recomanaria que no pensin que són rics, no són rics, tenen un coixí. Que no pensin que ja són rics, que esperin..."

"Parar, esperar que et baixi aquesta dopamina, que són uns sis mesos, i ho veuran tot molt més clar, i actuaran amb molta més prudència."

"Juguen a ser rics. Compren vivendes que no poden mantenir, cotxes que no es poden permetre... Recordo fa 20 anys la visita d'un senyor una mica gran, que plorava perquè li havien tocat 200 milions de pessetes i estava bloquejat. La seva dona acabava de morir i no sabia com fer-ho. I li vaig dir: 'La teva dona què et diria que fessis?' I em va contestar: 'La meva dona em diria que anés al notari, pagués a hisenda i, amb el que em quedés, a poc a poc...' I és el que va fer, i crec que ho va fer molt bé."

La professora Ruiz-Dotras estableix uns passos clars: pagar el deute i buscar un assessor financer que ens orienti.

"Primer hem de cancel·lar tot el deute que tinguem. Amb els diners que ens estalviem de les quotes del deute, podem reinvertir."

"Segon, buscar un assessor financer. El banc és un negoci més que ens oferirà els seus productes. Hem de buscar un assessor financer que no tingui cap vinculació personal, ni d'amistat, algú extern. Ens podran orientar en el perfil de risc, segons les nostres necessitats, sobre com invertir aquests diners per crear riquesa. El diner només genera més diner si l'invertim. Si el gastem és finit i s'acaba. Per això els rics cada vegada són més rics i els pobres són més pobres, perquè els rics acaben gestionant molt bé els seus diners."

L'impost que es queda Hisenda del premi ja es dedueix abans d'ingressar els diners. Després, en la següent declaració, caldrà tributar segons les inversions i els rendiments del capital.

Ruiz-Dotras insisteix a buscar un assessorament extern per protegir-se dels consells i inversions en idees de negoci familiar o d'amics que "si no tens coneixements financers és fàcil que et convencin".

La doctora Farrera recomana no fer grans canvis en la vida quotidiana.

"Cal continuar treballant amb normalitat absoluta i no canviar. Esperar 6 mesos i després estudiar-ho bé."

"Buscar un coach financer i esperar 6 mesos, no deixar de treballar, no explicar-ho gaire, no canviar el comportament i ser bastant prudent; i un bon assessorament econòmic és indispensable."

Tots hi estem exposats

Les opcions que ens toqui la loteria són molt baixes. La possibilitat que ens toqui "la grossa de Nadal" és d'un 0,00001%, 1 entre 100.000. I que ens toqui la Primitiva encara més, tenim una opció entre 140 milions. Però malgrat tot hi juguem. Segons la doctora Farreras, és una qüestió de psicologia social, la raó és la il·lusió.

"El que ens fa comprar i jugar a la loteria és la il·lusió. És tan important la il·lusió que posem en comprar el bitllet com veure la il·lusió de la gent a qui els ha tocat o com queda repartit el premi. Forma part de la psicologia social, de pertànyer al grup."​

"Però la loteria és alegria, et toqui o no et toqui, compren la il·lusió, l'esperança."

Per la mateixa raó, comprem la loteria de la feina o la que ens ofereixen per continuar en la línia dels companys o del grup.

El caràcter de la persona també té a veure amb la reacció que puguem tenir.

"En moments d'impacte, d'estrès, la gent pot reaccionar diferent, pot ser molt estalviadora però en un moment d'impacte molt fort es pot generar cortisol i altres hormones que fan que et descontrolis. Hi ha perfils com la persona impulsiva, la que té hiperactivitat, la que té poc control de si mateixa, les ansioses tenen més tendència a desbordar-se i gastar més. La persona amb depressió, amb certa prudència, en aquest cas ho fa millor."

Per Elisabet Ruiz-Dotras hi ha casos extrems en què al cap de 5 anys han quedat més endeutats que abans.

"Suposo que hi ha casos de tot. Hi ha casos documentats als Estats Units que han acabat amb més deute del que tenien abans, casos de persones que treballaven al McDonald's, s'han fet rics i han acabat tornant a treballar al McDonald's."

"Hi ha casos molt extrems, gent que s'ha suïcidat, molts divorcis, hi ha hagut casos molt tristos."

La psicòloga Sandra Farrera i la professora d'economia Elisabet Ruiz-Dotras a Catalunya Ràdio

Totes dues han coincidit que la loteria transmet sobretot alegria, il·lusió i que, amb serenitat i un bon assessorament financer, es pot treure profit d'aquest cop de sort sense prendre mal.