Arriben els ajuts europeus per a la rehabilitació energètica de pisos i cases
Les obres tindran una subvenció del 40% segons el nivell d'estalvi energètic (Pexels)

Arriben els ajuts europeus per a la rehabilitació energètica de pisos i cases

El que costin les obres en els edificis tindrà una subvenció màxima del 40%

Albert ClosasActualitzat

Un edifici en un carrer del nord del barri d'Horta de Barcelona: cansats del fred, la calor i la humitat excessives que havien de patir a la casa, els seus veïns van decidir posar al dia les senzilles parets i finestres construïdes als anys 50, en les èpoques del "desarrollismo" franquista.

La presidenta de la comunitat de veïns, Pilar Serrano, explica al programa Valor Afegit que van haver de triar: "Vam estar valorant si fèiem una petita inversió de rentar-li la cara a l'edifici, pintar i fer alguna reparació. O bé fer un projecte de més grandària, que comportés una eficiència energètica de l'habitatge, i millorés la qualitat de vida".


L'aparellador que porta les obres, Fernando Arévalo, mostra les noves parets de l'edifici, que sonen com si fossin de cartró. Explica que van col·locar un sistema d'aïllament tèrmic que funciona amb plaques de poliestirè: "És un material molt aïllant".

Les capes d'aquest material abriguen les cases del fred i la calor, i amb les finestres de doble vidre, impedeixen fugues en la calefacció o l'aire condicionat.

"Que com ho notem?", diu Pepi Mendoza, veïna de l'edifici, "doncs que quan entrem a casa, fa calor. Es nota la diferència entre a fora i a dins".

Els veïns consideren que és una inversió que val la pena perquè es nota a l'edifici, però també en la factura de la llum. "Si ara a l'hivern ho notem, quan arribi l'estiu també ho notarem: és un 40 o 50 per cent d'estalvi".

Imminent convocatòria dels ajuts a la rehabilitació energètica

Rehabilitacions com la d'aquest edifici d'Horta poden entrar en la nova convocatòria dels ajuts a la rehabilitació energètica.

A finals de gener, l'Auditori del World Trade Center estava ple a vessar amb més de 300 administradors de finques. Seguien una llarguíssima jornada sobre el plans europeus per rehabilitar energèticament els edificis. Són molts diners en joc, i molts veïns que s'hauran de posar d'acord en unes obres que, malgrat tenir subvencions europees, s'hauran de pagar.

"Mai s'havien plantejat les obres des de l'òptica de l'eficiència: s'havien fet obres de reparació, de manteniment, o de rehabilitació... però mai sota una lupa de millora de l'eficiència", diu el gerent del Col·legi d'Admnistradors de Finques de Barcelona, Lorenzo Viñas.


Es volen rehabilitar, a Catalunya, uns 65.000 habitatges, en 4 anys. Són molts, però pocs si es comparen amb els 900.000 que se'n podrien beneficiar perquè tenim un dels parcs immobiliaris més envellits d'Europa.

Què cal per acollir-s'hi? Segons Viñas, "un estudi de la millora de l'eficiència, que ha de preparar un professional, sigui arquitecte o aparellador. I estem parlant que totes aquestes obres han de reduir, com a mínim, un 25% del consum habitual d'energia no renovable".

El que costin les obres tindrà una subvenció màxima del 40%, fins i tot si es canvia l'ascensor per un de més eficient. Però, a l'hora de la veritat, els veïns han de comptar què acabaran pagant en les derrames mensuals:

"Estem parlant d'entre 60 i 80 euros mensuals, durant deu anys. Però, és clar, ho dic amb tota la prudència del món, perquè cada casa és un món."

 

Quins avantatges econòmics tindrà la rehabilitació energètica?

Tornen els temps de "Barcelona -i Catalunya- posa't guapa", ara amb l'eficiència energètica com a bandera? Les subvencions dels fons Next Generation poden inundar els carrers de furgonetes i bastides, com ja es veu, per exemple, a Nou Barris.

Però serà fàcil posar d'acord a 50, 100 o 150 veïns, molts de barris modestos, per gastar un bon grapat d'euros? De moment, els bancs podran avançar els diners, segons el president del Col·legi d'Aparelladors de Barcelona, Celestí Ventura: "Durant les obres no haurem de pagar, com a veïns, les obres. Per tant, el crèdit el tindrem amb carència durant un any o un any i mig, el que tardi a fer-se la feina."


Ventura explica que un cop acabades les obres, arribarà la subvenció, que permetrà amortitzar part del crèdit i seguir pagant la resta.

"Quan més estalviem, quan més retallem el consum, més subvencions podrem tenir"

Les subvencions, en principi, no han de tenir un impacte fiscal, segons Ventura: "Ja sabem que, en aquest país, quan un té una subvenció, primer ha de passar per renda. Però en aquest cas el govern ha assegurat que no serà així."

Un dels perills és que obres i ajuts es retardin per la burocràcia. Els aparelladors recorden que la mitjana d'una llicència d'obres és de més d'un any. De moment, els qui ja van rehabilitar abans del programa europeu esperen amb paciència les subvencions. "Han passat gairebé sis mesos des que vam demanar els ajuts, i estem a l'espera de què ens diguin si ens la donen o no, però realment animo a tothom a demanar-les, tot i que són molt carregoses de demanar", diu Pilar Serrano, la presidenta de la comunitat de veïns d'una casa del carrer Letamendi, a Horta.

La veïna Pepi Mendoza conclou: "Si ho aconseguim, bé, perquè ho posen tot molt bonic, però a l'hora de fer tot el tràmit, suposa bastant enrenou".

 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaEnergiaCrisi climàtica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut