Els papers arribats a l'Arxiu Nacional de Catalunya seran lliurats als hereus dels propietaris legítims

Arriba l'últim lliurament dels papers de Salamanca: "Ha estat un triomf col·lectiu"

L'Arxiu Nacional rep els últims documents requisats pel franquisme a particulars, entitats i partits, però encara queda molt material institucional que no ha estat restituït

Actualitzat
TEMA:
Franquisme

El 19 de gener del 2006, a un quart de set de la matinada, sortien de l'Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, a Salamanca, les primeres caixes amb documentació requisada pel règim franquista a Catalunya l'any 1939. I aquest divendres, 23 de juliol del 2021, 15 anys després, han arribat els últims documents que la dictadura franquista va requisar a particulars, entitats i partits polítics.

Es tracta d'arxius confiscats pel règim franquista a la Generalitat Republicana que en el seu moment es van fer servir per a la inculpació de sospitosos davant de tribunals militars.

Per la Comissió de la Dignitat, que fa gairebé vint anys que en reclama el retorn, "ha estat un triomf col·lectiu del nostre poble, un objectiu acomplert", però és només el final de la primera lluita perquè la feina, recorden, no està acabada.

"Resta completar la restitució dels 47 ajuntaments catalans, la maçoneria de Catalunya i la institucional de la Generalitat de justícia i ordre públic, així com la documentació de diversos departaments que s'han localitzat a l'arxiu de Salamanca."

L'entitat afegeix que també falta el retorn, al País Valencià, "de la documentació que se'ls va furtar" i que les Corts Valencianes reclamen des del 2004.

A l'abril va arribar a Catalunya la setena tramesa procedent de l'Arxiu de Salamanca (ACN/Laura Fíguls)


La vuitena i última entrega

El lliurament d'aquest divendres consta de quatre caixes i 2.800 folis de documentació personal, política i sindical confiscada al final de la Guerra Civil. Una documentació que va quedar pendent en la setena remesa de fons de l'Arxiu de Salamanca, que va ser el passat mes d'abril.

Entre la documentació inclosa hi ha fons de sindicats i agrupacions polítiques (com CNT i UGT, Estat Català-JERC, l'Aliança Obrera de Reus o la Unió de Cooperatives de Barcelona, entre altres), incloses una bandera d'Estat Català i cartells del moviment obrer i de la Generalitat Republicana.

També hi ha molta documentació personal, com materials vinculats a l'anarcosindicalista Àngel Pestaña Núñez, al conseller d'Agricultura de la Generalitat Republicana Josep Juvé Surroca, o a l'advocat i militar Antonio Aymat Mareca, material que serà restituït als familiars i hereus dels seus titulars legítims.

Es tanca així un cicle que va començar fa vint anys gràcies a la feina de la Comissió de la Dignitat, però també a la mobilització popular sostinguda en el temps, com s'explica en aquest vídeo:

 

El primer lliurament, ple d'entrebancs

Els primers papers que van sortir de l'Arxiu de la Guerra Civil no van venir directament a Catalunya. De fet, les primeres 500 caixes plenes de documents espoliats a la Generalitat Republicana es van deixar al carrer, a 50 metres de les portes de l'arxiu, perquè l'Ajuntament de Salamanca havia denegat el permís de càrrega i descàrrega.

D'allà es van carregar en dues furgonetes que les van portar a Madrid, a la seu del Ministeri de Cultura, custodiades per la Policia Nacional, on van ser "verificades", abans del seu trasllat fins a Sant Cugat del Vallès per a ser dipositades a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Els papers van estar immobilitzats dues setmanes a Madrid fins que l'Audiència Nacional va resoldre el recurs presentat per l'Ajuntament de Salamanca, que havia demanat aturar l'entrega, i en va autoritzar el trasllat. Faltaven, però, 5 caixes, lligalls separats per l'Ajuntament de Salamanca, que assegurava que contenien documentació d'altres administracions i que van trigar encara dos anys més a arribar.

Aquests entrebancs s'han allargat fins a l'últim moment. El 2017, en el context de l'aplicació de l'article 155 al govern de la Generalitat, l'associació Salvar el Archivo de Salamanca va reclamar la devolució de 400.000 documents. Una petició que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acabar denegant.

ARXIVAT A:
Franquisme Guerra Civil espanyola

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut