Arriba el moment decisiu a Europa per al Regal Barça
El CSKA de Moscou, protagonista en les tres últimes fases finals de l'Eurolliga que ha disputat el Regal Barcelona, tornarà a posar demà a prova (18.00) les excel·lències dels barcelonistes, que arriben a la cita en el seu millor moment, després d'haver guanyat tots els títols que han disputat fins ara. Els blaugranes, guanyadors aquesta temporada de la Copa del Rei, la Supercopa ACB, la Lliga Catalana i dominadors indiscutibles en la primera fase de la Lliga ACB, tenen a partir de demà la possibilitat d'avançar en el seu camí cap a l'Eurolliga, una competició que només han conquistat una vegada malgrat haver disposat de fins a onze ocasions per guanyar-la.
El rival de demà, el CSKA de Moscou, també ho ha estat de les tres últimes grans cites continentals per als blaugranes. S'hi van mesurar en les semifinals de l'edició de 2003, disputada a Barcelona i que va permetre als locals aixecar el seu únic títol fins a la data. Però també es van enfrontar al Barça en les semifinals de l'edició de 2006, disputada a Praga (84-75) i en la de l'any passat a Berlín (78-82). En les dues ocasions van triomfar els moscovites.
Però d'un any a un altre, ha canviat molt. El Barça s'ha convertit en un referent en el bàsquet continental. El seu joc, segurament, és el més vistós dels quatre semifinalistes i, a més, la seva plantilla és prou àmplia per plantejar-se el repte.
D'un any a un altre, el CSKA de Moscou ha perdut el seu entrenador, l'italià Ettore Messina, que ara dirigeix el Reial Madrid, i dos jugadors de primer nivell: l'eslovè Erazem Lorbek i el nord-americà Terence Morris. Tots dos formen part ara de la plantilla blaugrana, com també Ricky Rubio, que va fitxar pel Barça per buscar nous reptes en la seva curta, però intensa carrera, i des que va arribar al Blaugrana, el seu equip no ha deixat de guanyar.
Paper important és també el de Pete Mickeal, que ha servit per equilibrar el joc interior-exterior dels barcelonistes. El nord-americà, exjugador del TAU vitorià, és una peça que li faltava en el ventall de possibilitats a Xavi Pascual. I per si la competició no tingués suficients al·licients per al Barça, un altre més. Aquesta és la tercera ocasió en la qual els blaugrana disputen aquesta competició a París. A la primera, el 1991, van caure davant del corró croat del Jupoplastika; i el 1996, un tap il·legal de Stojan Vrankovic sobre Montero va impedir als d'Aíto García Reneses emportar-se el títol.
De l'única Eurolliga que els de Xavi Pascual tenen a les seves vitrines, en l'actual plantilla només en queda un jugador: l'escorta Juan Carlos Navarro, un jugador genial que moltes vegades ha marcat el triomf o la derrota del seu equip.
Davant hi haurà un equip amb molta experiència. A París, el CSKA jugarà la seva vuitena fase final consecutiva, després d'haver guanyat el 2006 i el 2008. A aquests dos títols, cal afegir-hi els conquistats el 1961, 1963, 1969 i 1971, quan el conjunt rus era un genuí exponent del sistema soviètic, considerat com l'equip de l'exèrcit roig rus.
Per guanyar, el Barça haurà de controlar el ritme del partit, però, sobretot, no recordar la semifinal de l'any passat, quan va dominar durant dues terceres parts del partit, fins que va aparèixer Ramunas Siskauskas, un aler lituà que va dinamitar les opcions blaugranes des del perímetre. És Siskaukas, juntament amb Trajan Langdon, el màxim anotador de l'equip que dirigeix Ievgueni Pashutin. J.R. Holden és el base titular i Zoran Planinic un director de joc de gairebé dos metres, un altre dels jugadors importants.
Si els llançaments de Langdon o de Siskauskas no entren, el poderós joc interior del CSKA acostuma a corregir la situació. A la pintura, Viktor Khryapa, Sasha Kaun i Andrei Vorontsevich són pivots de gran qualitat, com també l'eslovè Matjaz Smodis, un jugador que s'ha passat pràcticament tota la temporada en blanc a causa d'una lesió.
Calma i paciència és la recepta que imposa Xavi Pascual per guanyar el partit, però admet que l'experiència, que està de banda del CSKA, també pot resultar determinant. "Sabem com jugar aquests partits, encara amb la pressió més gran. En els partits decisius, com el de demà, l'experiència és molt important, però jugar contra el Barcelona és molt complicat", ha explicat Pashutin.
Però d'un any a un altre, ha canviat molt. El Barça s'ha convertit en un referent en el bàsquet continental. El seu joc, segurament, és el més vistós dels quatre semifinalistes i, a més, la seva plantilla és prou àmplia per plantejar-se el repte.
D'un any a un altre, el CSKA de Moscou ha perdut el seu entrenador, l'italià Ettore Messina, que ara dirigeix el Reial Madrid, i dos jugadors de primer nivell: l'eslovè Erazem Lorbek i el nord-americà Terence Morris. Tots dos formen part ara de la plantilla blaugrana, com també Ricky Rubio, que va fitxar pel Barça per buscar nous reptes en la seva curta, però intensa carrera, i des que va arribar al Blaugrana, el seu equip no ha deixat de guanyar.
Paper important és també el de Pete Mickeal, que ha servit per equilibrar el joc interior-exterior dels barcelonistes. El nord-americà, exjugador del TAU vitorià, és una peça que li faltava en el ventall de possibilitats a Xavi Pascual. I per si la competició no tingués suficients al·licients per al Barça, un altre més. Aquesta és la tercera ocasió en la qual els blaugrana disputen aquesta competició a París. A la primera, el 1991, van caure davant del corró croat del Jupoplastika; i el 1996, un tap il·legal de Stojan Vrankovic sobre Montero va impedir als d'Aíto García Reneses emportar-se el títol.
De l'única Eurolliga que els de Xavi Pascual tenen a les seves vitrines, en l'actual plantilla només en queda un jugador: l'escorta Juan Carlos Navarro, un jugador genial que moltes vegades ha marcat el triomf o la derrota del seu equip.
Davant hi haurà un equip amb molta experiència. A París, el CSKA jugarà la seva vuitena fase final consecutiva, després d'haver guanyat el 2006 i el 2008. A aquests dos títols, cal afegir-hi els conquistats el 1961, 1963, 1969 i 1971, quan el conjunt rus era un genuí exponent del sistema soviètic, considerat com l'equip de l'exèrcit roig rus.
Per guanyar, el Barça haurà de controlar el ritme del partit, però, sobretot, no recordar la semifinal de l'any passat, quan va dominar durant dues terceres parts del partit, fins que va aparèixer Ramunas Siskauskas, un aler lituà que va dinamitar les opcions blaugranes des del perímetre. És Siskaukas, juntament amb Trajan Langdon, el màxim anotador de l'equip que dirigeix Ievgueni Pashutin. J.R. Holden és el base titular i Zoran Planinic un director de joc de gairebé dos metres, un altre dels jugadors importants.
Si els llançaments de Langdon o de Siskauskas no entren, el poderós joc interior del CSKA acostuma a corregir la situació. A la pintura, Viktor Khryapa, Sasha Kaun i Andrei Vorontsevich són pivots de gran qualitat, com també l'eslovè Matjaz Smodis, un jugador que s'ha passat pràcticament tota la temporada en blanc a causa d'una lesió.
Calma i paciència és la recepta que imposa Xavi Pascual per guanyar el partit, però admet que l'experiència, que està de banda del CSKA, també pot resultar determinant. "Sabem com jugar aquests partits, encara amb la pressió més gran. En els partits decisius, com el de demà, l'experiència és molt important, però jugar contra el Barcelona és molt complicat", ha explicat Pashutin.
