L'extrema dreta entra per primer cop a la mesa del Congrés: Vox hi tindrà una vicepresidència
Ortega Smith, Espinosa de los Monteros i Abascal al Congrés dels Diputats (EFE/Ballesteros)

L'extrema dreta entra per primer cop a la mesa del Congrés: Vox hi tindrà una vicepresidència

Les socialistes Meritxell Batet i Pilar Llop, noves presidentes del Congrés i del Senat

Juli Rodés AlmerActualitzat

A dos quarts de quatre de la tarda i dos minuts, Meritxell Batet ha donat per constituït el Congrés dels Diputats i, amb una hora i mitja de retard sobre l'horari previst, ha aixecat la sessió, que havia començat a les 10 del matí.

Una sessió constitutiva que ha acabat amb Vox a la mesa de la cambra baixa, amb una picabaralla entre els partits de la dreta sobre aquest fet, amb Cs sense representació a l'òrgan de govern del Congrés, i amb la dreta enfrontada a Batet per les fórmules d'acatament de la Constitució utilitzades per alguns diputats.


La vicepresidència quarta, per a Vox

Vox tindrà un representant a la mesa del Congrés dels Diputats. El cordó sanitari ha fallat i el diputat Ignacio Gil Lázaro, de la formació d'extrema dreta, ha obtingut la vicepresidència quarta amb els 52 vots del seu grup parlamentari. Es dona la circumstància que Gil Lázaro ja havia estat a la mesa del Congrés, entre els anys 2004 i 2015, quan era diputat del Partit Popular.

El cordó sanitari no ha funcionat, per tant, i l'extrema dreta ha entrat per primera vegada a l'òrgan de govern del Congrés.

 

El diputat Ignacio Gil Lázaro, aplaudit pels companys de Vox en ser elegit vicepresident quart de la mesa del Congrés (EFE/Ballesteros)

 

Al final, la representació dels grups parlamentaris a la mesa queda de la manera següent:

PSOE: 3 representants
Unides Podem: 3 representants
PP: 2 representants
Vox: 1 representant

 

 

Les altres tres vicepresidències les ocupen, en aquest ordre, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, del PSOE; l'expresidenta del Congrés Ana Pastor, del PP, i Gloria Elizo, d'Unides Podem.

En la votació de les quatre secretaries, en canvi, sí que hi ha hagut cordó sanitari, i Vox -i Cs- n'ha quedat exclòs. Amb tot, ha calgut repetir-la per desempatar les dues primeres posicions, entre la socialista Sofía Hernanz i Gerardo Pisarello, d'Unides Podem, que en la segona volta ha estat elegit secretari primer.

La secretaria tercera és per a Javier Sánchez Serna, de Podem, i la quarta és per a Adolfo Suárez Yllana, del PP, fill del primer president del govern espanyol després de la dictadura franquista.


Acusacions creuades entre el PP i Vox

El PP ha acusat el PSOE de l'entrada de Vox a la mesa del Congrés. I també ha acusat Vox de la no entrada de Ciutadans.

A Twitter, tots dos partits han intercanviat acusacions i retrets mutus sobre la composició final de la mesa.

Des del PP, Teodoro García Egea ha retret a la formació d'extrema dreta que no hagi votat el candidat de Cs, José María Espejo, "que va lluitar contra el cop d'estat" a Catalunya.

 

 

Santiago Abascal, de Vox, al seu torn, ha acusat el PP de votar "inútilment" Cs, en comptes de donar suport a Vox, i permetre així que "el comunisme i el separatisme" estiguin més representats.

 

 

Ciutadans també ha entrat en la disputa. Inés Arrimadas ho ha fet amb els mateixos arguments del PP, per defensar la candidatura d'Espejo-Saavedra:

 

 

Aplicació "jurídica" i no "arbitrària" de les normes

Un cop completada la mesa, a dos quarts i cinc de 3 de la tarda, i amb retard sobre l'horari previst, Batet, els quatre vicepresidents i els quatre secretaris han estat cridats per Zamarrón perquè ocupessin els seus llocs.

 

Meritxell Batet, ja en el seu lloc de presidenta del Congrés (EFE/Emilio Naranjo)

 

Tal com marca el reglament, correspon aleshores, en primer lloc, l'acatament de la Constitució per part dels diputats electes. Batet ha estat la primera a fer-ho, i darrere seu els altres vuit integrants de la mesa.

Abans, però, la diputada popular Cayetana Álvarez de Toledo ha plantejat una qüestió d'ordre: ha demanat a Batet que impedeixi la repetició de "l'espectacle humiliant per a la democràcia" que, al seu parer, es va produir al maig.

 

Cayetana Álvarez de Toledo ha demanat a Batet que no permeti segons quines fórmules d'acatament de la Constitució

 

El 21 de maig el PP es va mostrar en contra que alguns diputats ho fessin utilitzant fórmules com "per imperatiu legal" o "per la llibertat dels presos", però Batet ja havia deixat clar que no pensa limitar ni l'aplicació del reglament del Congrés ni la jurisprudència del Tribunal Constitucional. Aquest dimarts, en resposta a Álvarez de Toledo, ha insistit en el mateix argument i ha declarat: "La presidenta no farà una aplicació arbitrària de les normes, sinó una aplicació jurídica."


Acatar "per la llibertat dels presos" i per "lleialtat" al poble

Cap al migdia, ERC i JxCat ja havien avançat les fórmules que pensaven utilitzar.

ERC: "Per la llibertat de les preses polítiques i fins a la constitució de la República Catalana, per imperatiu legal, sí, prometo."

JxCat: "Amb lleialtat al mandat democràtic de l'1 d'octubre i al poble català, per la llibertat dels presos i exiliats; per imperatiu legal, ho prometo."


La CUP ha fet servir una fórmula una mica diferent, que fa referència a la "lleialtat" deguda "al nostre poble":

CUP: "Per imperatiu legal prometo, en lleialtat primera i última, al nostre poble."


Queixes del PP, de Vox i de Cs

Un cop acabat el torn d'acataments, Meritxell Batet ha declarat que, amb aquest fet, tots els diputats electes havien adquirit plenament la condició de diputats.

El líder del PP, Pablo Casado, ha demanat la paraula per argumentar que la condició plena de diputat només s'adquireix si s'utilitza la fórmula correcta i per explicar que presentaran recurs a la mesa i al Tribunal Constitucional.

A continuació també ha intervingut el líder de Vox, Santiago Abascal, per donar els mateixos arguments, per demanar a la presidència que revisi les fórmules utilitzades i per anunciar que es reserven el dret d'emprendre accions legals, també, contra Batet i els integrants de la mesa.

En tercer lloc també ha intervingut la líder de Cs, Inés Arrimadas, que ha retret a Batet: "Vostè no pot permetre que s'insulti els jutges i la democràcia d'aquest país".

Batet ha respost a aquestes intervencions llegint fragments de sentències del Tribunal Constitucional relatives a les fórmules per acatar la Constitució.


Batet i Llop, presidentes

Poc abans de les 12 del migdia havia estat proclamada presidenta del Congrés dels Diputats la diputada socialista Meritxell Batet. Ha obtingut 166 vots, a distància dels 140 que ha obtingut la popular Ana Pastor. A més a més, hi ha hagut 11 vots en blanc i 29 vots nuls. Meritxell Batet ja presidia el Congrés des del 21 de maig.

 

Meritxell Batet, felicitada en ser proclamada presidenta del Congrés dels Diputats (EFE/Emilio Naranjo)

 

Just uns minuts abans, Pilar Llop, senadora del PSOE, havia estat proclamada presidenta del Senat. Com Batet, Llop ha necessitat anar a la segona volta.

 

La senadora socialista Pilar Llop, felicitada per Manuel Cruz, el seu antecessor, en ser elegida presidenta del Senat (EFE/Paco Campos)

 

La catorzena legislatura ha començat a les 10 del matí amb la constitució de les Corts -el Congrés dels Diputats i el Senat-, i havia de quedar completada al cap de quatre hores, cap a les 2 de la tarda.

Les dues cambres del Parlament espanyol estaran presidides per dones, coincidència que no és la primera vegada que passa. La nova presidenta del Senat, la cambra alta, Pilar Llop, és jutge especialitzada en violència de gènere, i substitueix Manuel Cruz, del PSC. Al Congrés, la cambra baixa, Meritxell Batet és presidenta des del 21 de maig.


Primer, els noms dels presos

L'inici de la legislatura ha estat una mica accidentada, de la mà de la diputada d'ERC Marta Rosique. És la diputada més jove i, com a tal, ha format part de la mesa d'edat que condueix la sessió constitutiva de la cambra.

Li ha correspost, per exemple, iniciar la lectura alfabètica dels 350 diputats acreditats, que ha encapçalat amb la lectura de quatre noms que no estaven previstos: els d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Turull i Jordi Sànchez.

Per aquest fet, Rosique ha estat cridada a l'ordre pel president de la mesa d'edat, Agustín Zamarrón.

 

Marta Rosique, d'ERC, la diputada més jove, integrant de la mesa d'edat

 

Zamarrón, per cert, ha obert la sessió amb unes breus paraules en què ha demanat perdó per l'"incompliment" de la 13a legislatura.

"Des de la dignitat institucional que circumstancialment ostento, com a president de la Cambra dels Diputats, en la mesa d'edat, amb la humilitat deguda, obligada al polític la raó de ser i l'ofici del qual són el servei a la ciutadania, demano perdó al poble espanyol, sobirà únic, per l'incompliment, en la tretzena legislatura, del transcendent mandat constitucional d'atorgar govern a la nació."

 

Aquesta disculpa no ha estat aplaudida per cap diputat de la cambra.

 

Agustín Zamarrón, president de la mesa d'edat

 

A continuació, Zamarrón ha expressat el desig que la catorzena legislatura sigui "llarga i fructífera".


Lastra es fa un esquinç votant

Superats els tràmits inicials, la primera de les votacions -la de la presidència del Congrés- ha començat cap a les 10.23. És secreta i es fa amb urna, que està situada a la mesa. Els diputats són cridats un per un, alfabèticament, i s'hi acosten.

 

Adriana Lastra, ajudada per Pedro Sánchez i Carmen Calvo després de caure quan anava a votar

 

En fer-ho, la diputada socialista ha caigut. L'han ajudat a seure i ha abandonat l'hemicicle en cadira de rodes i ha estat atesa pels serveis mèdics de la cambra.

Més tard, Lastra ha fet un missatge a Twitter per explicar que s'ha fet un esquinç i per agrair el suport rebut.


Vots de "Llibertat"

La primera votació per elegir la presidència del Congrés no ha donat majoria absoluta a ningú: la socialista Meritxell Batet, amb 167 vots, ha estat la més votada. La segona més votada ha estat Ana Pastor, del PP, que ha obtingut 91 vots. Ella i Batet han estat les dues úniques candidates en la segona votació.

També ha obtingut suports Macarena Olona, de Vox, votada pels 52 diputats d'aquesta formació.

En total s'han emès 349 vots, i no 350.

S'han emès 11 vots en blanc. I 28 vots nuls, perquè no recollien cap nom de cap diputat electe, sinó altres paraules. Sobretot, "Llibertat", que és el que han escrit els diputats d'ERC i els de JxCat.

 

Vot d'ERC (ERC)

 

Vots de JxCat

Una resposta semblant és la que han donat els representants de la CUP. La diputada Mireia Vehí ha fet un missatge a Twitter en què mostrava com ella ha escrit "Amnistia i autodeterminació" i agraïa a Rosique que hagués anomenat els quatre presos que van ser elegits diputats el 28A.

 

 

Vehí, per cert, no ha estat cridada a votar durant la segona votació. Ha anat a votar quan, després que ho hagués fet tothom, Zamarrón ha preguntat si algú no havia estat cridat a fer-ho.

 

Mireia Vehí, de la CUP, no ha estat cridada a votar, per error, en la segona volta de l'elecció de la presidència del Congrés

 

Els grups independentistes catalans no són els únics que han escrit alguna cosa diferent del nom d'un diputat a la papereta. També ho han fet els representants de Bildu i del BNG.

Els bascos també han optat per escriure "llibertat": "Askatasuna".

 

Vot de Bildu amb la paraula "llibertat" en basc, "askatasuna" (EH Bildu)

 

 

"Espectacle lamentable"

Al Congrés, quan faltava més d'una hora perquè comencés el plenari, ja hi havia cua per entrar a l'hemicicle. Es dona la circumstància que en aquesta primera sessió constitutiva, com que encara no estan constituïts els grups ni, per tant, repartits els escons que corresponen a cadascú, els diputats poden seure on vulguin.

En concret, al passadís de la cambra baixa hi ha hagut empentes i discussions entre diputats del Partit Popular i de Vox.

Al maig, els diputats d'extrema dreta van aconseguir seure a la primera fila després del banc del govern, just darrere de Pedro Sánchez, uns llocs que donen, evidentment, molta visibilitat. Aquesta vegada, en canvi, s'han volgut situar a la banda oposada, més central, que compartien el PP i Cs.

El senador de Bildu Jon Inarritu ho ha explicat en un missatge a Twitter en què conclou: "Comença bé la legislatura".

 

 

Gabriel Rufián, d'ERC, s'ha referit, en un tuit, a "l'espectacle lamentable" de "barallar-se per un lloc" i ha demanat que s'estableixi un criteri en el reglament de la cambra.

 



"Molt de fred" a Madrid

Al pati del Congrés, mentrestant, polítics i periodistes lamentaven que feia "molt de fred", que segurament era el matí més fred a Madrid de les últimes setmanes.

 

Expectació mediàtica, a primera hora, al pati del Congrés (EFE/Javier Lizón)

 

Fins a l'elecció de la mesa, i com marca el reglament, la sessió constitutiva la condueix la mesa d'edat, integrada per la persona electa més gran, que presideix, i per les dues persones electes més joves.

Al Congrés tornarà a estar constituïda pel socialista Agustín Zamarrón, de 73 anys; per Lucía Muñoz, de Podem, de 26 anys, i per Marta Rosique, d'ERC, que amb 23 anys és la més jove dels 350 diputats elegits el 10 de novembre.

A partir d'aquí, però, i contra el que és habitual, abans de començar la sessió no se sap quina serà la composició de la mesa, que té nou integrants: la presidència, quatre vicepresidències i quatre secretaries.

S'elegeixen en tres votacions consecutives, secretes i amb urna, en què cada diputat només escriu un nom a la papereta.

Si fa 194 dies les mirades estaven posades en Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que van poder sortir de la presó per exercir breument com a diputats electes, aquesta vegada el focus està posat en Vox.

La formació d'extrema dreta, aquesta legislatura, amb 52 escons, és el tercer grup parlamentari del Congrés.

La composició de la mesa

Com a tal, d'entrada, li correspondria tenir representació a la mesa, on l'única certesa és que el PSOE i Unides Podem hi tindran majoria, i que el Partit Popular, segona formació de la cambra, hi té assegurats dos seients.

Aquestes dues formacions van proposar fer un cordó sanitari que deixés Vox fora de la mesa, però el PP no s'hi ha volgut sumar.

El líder del PP, Pablo Casado, per contra, s'ha mostrat partidari de pactar amb Vox i amb Ciutadans per assegurar que la formació taronja i la d'extrema dreta tinguin un representant cadascuna.

Vox, per la seva banda, no ha volgut fer cap pacte i ha acabat obtenint la vicepresidència quarta només amb els seus vots.


Creació dels grups parlamentaris

La sessió s'aixeca, però la mesa es posa a treballar immediatament amb una primera feina: la creació dels grups parlamentaris de la legislatura.

Els parlamentaris que no quedin adscrits a cap dels grups passaran a integrar el Grup Mixt.


Sense pacte d'investidura

La sessió de constitució del Congrés s'ha tancat sense que Pedro Sánchez tingui assegurada encara la investidura com a president del govern espanyol.

La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, anirà dimecres a les 11 del matí al Palau de la Zarzuela per trobar-se amb el rei Felip VI. A la tarda hi haurà una reunió de la nova mesa del Congrés per fixar els terminis de la constitució dels grups parlamentaris.

ARXIVAT A:
Eleccions generals 2019-10N
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut