Els regidors de Badalona jutjats per obrir el 12 d'octubre al·leguen que va ser "un acte polític"

A la Ciutat de la Justícia, aquest dimecres, es jutgen els sis regidors de Badalona que van anar a treballar a l'Ajuntament el dia 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, el 2016, malgrat que un jutge els ho havia prohibit.

Els acusats volien demostrar el seu rebuig a la festivitat del Dia de la Hispanitat, perquè consideren que "no hi ha res a celebrar".

Els sis representants municipals -José Téllez, Francesc Duran, Laia Sabater, Fàtima Taleb, Oriol Lladó i Agnès Rotger- van obrir el vestíbul d'un edifici municipal i van atendre consultes ciutadanes sense fer cap tràmit. Un jutge havia prohibit l'activitat aquell dia a l'Ajuntament, perquè era dia festiu.

El judici ha arrencat aquest dimecres amb la declaració dels sis exregidors al jutjat penal 25 de Barcelona. Han rebut aquest matí el suport de partits i entitats a les portes dels jutjats. La Fiscalia demana inicialment per a cadascun d'ells 15 mesos d'inhabilitació especial per a càrrec públic electiu, autonòmic o local, i una multa de 4.200 euros, per un delicte de desobediència greu comès per autoritat.

Els regidors al·leguen que "no van obrir al públic" i que es va tractar d'"un acte polític".

Oriol Lladó, que aquell dia exercia com a alcalde en funcions, ha sostingut que era "un acte polític" i no una jornada laboral "normal". El regidor d'ERC ha assenyalat que van optar per una "fórmula política consensuada entre càrrecs electes", per la qual cosa "l'Ajuntament com a tal no va obrir".

Jose Téllez, exregidor de Guanyem Badalona, ha acusat la Fiscalia d'actuar amb duresa.

"Sembla que la Fiscalia no vol rendir-se i s'està acarnissant."

"Que es dediquin a coses importants i que deixin de perseguir polítics i activistes."

Els altres regidors jutjats també han afirmat que el 12-O el consistori no va obrir al públic perquè no es van realitzar tràmits, els treballadors no van acudir als seus llocs i ells es van limitar a atendre els ciutadans, emparats per la seva condició de càrrecs electes.

La llavors alcaldessa, Dolors Sabater, que no serà jutjada perquè quan van passar els fets estava de viatge oficial, va oferir als treballadors municipals que ho desitgessin l'opció de convertir el 12 d'octubre en dia feiner, "a càrrec del 9 de desembre, per poder gaudir del pont de la Constitució".

No obstant això, un dia abans del 12-O el titular del jutjat contenciós 14 de Barcelona va donar la raó a la delegació del govern a Catalunya, encapçalada llavors per Enric Millo (PP), i va prohibir al consistori obrir els seus locals al públic i a treballadors, davant el "perjudici irreparable" que suposaria per a l'interès general o col·lectiu en la celebració del Dia de la Hispanitat.

El judici continuarà aquest dijous amb la declaració dels testimonis i les conclusions de les parts.

D'altres ajuntaments sí que van poder obrir portes

A banda de Badalona, hi ha altres ajuntaments catalans que sí que van obrir portes, ja que la delegació del govern espanyol no hi havia presentat cap denúncia als jutjats. La majoria eren municipis governats per la CUP i Esquerra, que mantenien que no tenien "res a celebrar". A les comarques lleidatanes van obrir una vintena, set a les comarques gironines i tres a les de Tarragona.