Argentina rep amb indignació la posada en llibertat dels exdirigents reclamats per Garzón

La reacció contra la decisió de la justícia argentina de deixar en llibertat els 40 antics repressors de la dictadura reclamats pel jutge espanyol Baltasar Garzón no s'ha fet esperar. La notícia, l'ha rebut amb indignació l'acusació popular, que ha qualificat la mesura de cop molt dur per a la justícia. També les organitzacions dels drets humans han protestat. La justícia argentina ha deixat en llibertat els exmilitars després que el govern espanyol va decidir divendres no demanar-ne l'extradició. Amb tot, el jutge ha informat que els antics caps de la junta militar Jorge Videla i Emilio Massera continuaran a la presó perquè tenen pendents altres causes.

Actualitzat
La Justícia Argentina va decidir reobrir dues causes pels crims de l'última dictadura militar el mateix dia que,paradoxalment,diversos acusats per aquells delictes recuperaven la llibertat. El govern espanyol havia desistit de formalitzar la petició d'extradició dels 40 represors acusats de genocidi i tortures durant l'última dictadura militar, que havien estat detinguts al mes de juliol a petició del jutge Garzón i, immediatament, el jutge argentí Canicoba Corral, d'acord amb el dret processal, no tenia més remei que posar-los en llibertat. La notícia, l'ha rebut amb indignació l'acusació popular. El seu advocat, Carlos Slepoy, ha qualificat la mesura de cop molt dur per a la justícia. També les organitzacions dels drets humans han protestat per la posada en llibertat d'extorturadors. Però la reobertura dels anomenats casos de l'Escola Mecànica de la Armada i del Primer Cos de l'Exèrcit, relacionats amb la tortura i desaparició de milers de persones, així com la petició de detenció d'onze implicats requerits pel jutge Garzón, suposarà probablement per a molts tornar a la presó. En tot cas, l'excapità de navili Alfredo Astiz, conegut com l'àngel ros de la mort, o els antics caps de la junta militar Jorge Videla o Emilio Massera no seran alliberats, ja que estan inculpats per altres causes, com ara l'apropiació de béns de desapareguts i el segrest de nadons. A Espanya, la no extradició dels presumptes torturadors argentins pot acabar als tribunals. El coordinador general d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, ha anunciat que es querellarà contra el govern espanyol. Totes aquestes violacions dels drets humans durant la dictadura argentina, del 1976 al 1985, les ha admès públicament per primer cop un membre d'aquella cúpula militar. Es tracta del general retirat Ramon Díaz Bessone, que, en un reportatge fet per Canal Plus de França en col·laboració amb TV3, va admetre la tortura i la desaparició de set mil persones. Aquest reportatge, titulat "Els esquadrons de la mort", serà emès pròximament per Televisió de Catalunya al programa 60 minuts.
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut