Arbúcies fa florir l'asfalt

Arbúcies fa florir l'asfalt

Arbúcies fa florir l'asfalt

Enguany s'han creat 28 catifes, quatre més que l'any passat a les Festes de Les Enramades aquest diumenge 22 de maig del 2016. (Horitzontal)

Enguany s'han creat 28 catifes, quatre més que l'any passat a les Festes de Les Enramades aquest diumenge 22 de maig del 2016. (Horitzontal)

ACN Arbúcies.-Arbúcies (Selva) s'ha transformat completament aquest diumenge amb el concurs de catifes de flors naturals, que és el tret de sortida de la festa de Les Enramades, la més popular de la vila - més i tot que la Festa Major segons els ciutadans- que uneix veïns i, fins i tot, atreu participants d'altres poblacions. Enguany s'han creat 28 catifes de flors que han adornat més de 2 quilòmetres de diversos carrers del nucli antic de la vila amb tota mena de dissenys i estructures. Des de primera hora del matí, centenars de veïns han sortit al carrer per començar a col·locar les tones de pètals, branques i terra que porten preparant des de fa dues setmanes. Majoritàriament s'escullen flors silvestres, dels boscos del Montseny, però les catifes s'acaben complementant amb pètals de clavells de diversos colors. Aquesta és una antiga celebració religiosa que data del segle XVI però que amb el pas del temps s'ha convertit en la principal diada popular de la vila. Normalment, les catifes florals atreuen uns 20.000 visitants, triplicant per un dia la població d'Arbúcies que se situa al voltant dels 7.000 habitants.

Les Enramades és la festa més popular entre els veïns d'Arbúcies, més i tot que la tradicional Festa Major. Els orígens d'aquesta celebració es remunten al segle XVI, concretament el 21 de juny del 1589, diada de Corpus, on en una petita ressenya que es va trobar en els arxius parroquials s'explica un accident mortal que va succeir a l'enramar l'antiga placeta de la vila. Segons el document, uns treballadors plantaven un pi al mig de la plaça però, en alçar-lo va caure aixafant un treballador que va morir. Des de llavors i fins al segle passat, Les Enramades van tenir un marcat accent religiós i no va ser fins al 1977 que se substitueix la processó per una desfilada o cercavila que trepitgen totes les catifes creades. El pas del temps no afecta la il·lusió i empenta dels habitants d'Arbúcies a l'hora de mostrar la seva vila. Aquest diumenge, un any més, el poble s'ha omplert amb milers de visitants desitjosos de veure els nous dissenys i colors. Alguns eren més abstractes, d'altres es basaven en el text o fins i tot tenien un caire reivindicatiu en contra de la MAT. En total s'han ornamentat els carrers de l'Havana, Sorrall, Camprodon, Pont, Vern, Major, Sant Jaume i Segimon Folgueroles amb 28 catifes, quatre més que l'any passat. Tal i com ha explicat el regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Arbúcies, Àngel Cabrero, la voluntat és potenciar aquesta festa, anar ampliant el nombre de vies florals i potenciar aquesta celebració aprofitant el renom de la mostra floral 'Girona, Temps de Flors'. En total, s'han vestit 2,2 quilòmetres del nucli antic de la vila amb tota mena de flors, principalment silvestres com pi, ginesta, gerbera o paradella. Per afegir-hi colors s'ha escollit d'altres com clavells o acàcies. Fa mesos que els centenars de veïns participants van escollir els dissenys i més de dues setmanes que van començar anar a bosc per recopilar tot el material necessari. Posteriorment, ha calgut preparat el que s'anomena com a "podrit", que serveix per crear i definir els relleus i dissenys, i els més grans han anat desfullant les flors. Els menuts s'han encarregat diumenge des de primera hora de col·locar totes les tones de pètals, branques i altres elements. "Es tracta de la festa més esperada, uneix al poble. Per a nosaltres és més important que la festa major, no hi ha comparació. La sentim molt nostre, sortim al carrer i la gent que en prou feines durant l'any es veu ara es troba", explica Cabrero. A més, els menut també s'ho passen pipa col·locant les flors i xerrant amb els seus amics de l'escola. És el cas d'en Dani Massach qui assegura que fa anys que participa perquè "li encanta". "Aquest any m'agrada més i tot perquè el disseny de la nostra catifa és una selva tropical amb animals com camaleons, lloros, guepards, micos o una serp", ha explicat. En concret, aquesta catifa s'ha dedicat als centenari de l'escola Doctor Carulla del poble. Tal i com explicava una altra infant del grup, la Paula Fontbona, "cada any ho dediquem a una entitat o institució com els gegants de la vila". "A més, nosaltres comptem amb un arbre que també podem decorar", ha afegit. Tot i l'esforç posat, les hores i la preparació, les catifes només poden lluir durant unes poques hores. A les sis de la tarda es proclamen les obres guanyadores al millor disseny i originalitat, treball i varietat de flor i a dos quarts de set, tal i com marca la tradició, una cercavila amb els gegants trepitjaran totes les catifes. Malgrat els mals pronòstics meteorològics, el temps s'ha mantingut i la vila ha atret milers de visitants, uns 20.000 segons l'organització. Una xifra similar a la de l'any passat i que suposa tres vegades més la xifra d'habitants d'aquesta localitat selvatana.