Arbre de Nadal natural o artificial? Valorem què és més sostenible

El costum de tenir a casa un arbre de Nadal guarnit és una tradició que prové del nord i centre d'Europa. En aquelles terres se celebrava el solstici d'hivern i el naixement de Freyr, el déu de la fertilitat, tot ornamentant un arbre. La cristianització d'aquells territoris va fer que l'ornament d'un arbre adquirís un nou significat.

Al segle XIX, el costum es va estendre pels Estats Units i per molts altres països. A Catalunya també té força partidaris, però les condicions climàtiques i ecològiques són ben diferents del lloc on va sorgir la tradició.

Per això, sovint ens preguntem si és sostenible tenir un arbre de Nadal de debò, que al cap de pocs dies o setmanes haurem de retirar, o si és millor substituir-lo per un arbre artificial, com ara de plàstic.

El debat no es produeix només aquí. Al Regne Unit també fan càlculs sobre què és millor per al medi ambient. El Carbon Trust, una assessoria promoguda pel govern britànic, ha calculat que un avet artificial de dos metres d'alçada és responsable de l'emissió d'uns 40 quilograms de diòxid de carboni (CO₂).

En canvi, un avet natural té una petjada ambiental de 3,5 quilos de CO₂. Això significaria que si fem servir un arbre de plàstic dotze anys seguits, les emissions són pràcticament equivalents. I a partir d'aquí, mantenir l'arbre artificial significaria evitar emissions.

Beneficis ecològics

Però el tema té lectures més complexes. D'entrada, quan es calculen emissions cal tenir en compte tot el procés i tot el cicle de vida. Per tant, les generades per un arbre artificial depenen també d'on s'hagin produït en la fabricació, i des d'on i com s'hagi fet el trasllat.

A més, quan deixem d'utilitzar-lo i el vulguem llençar, serà un residu que caldrà tractar.

També cal dir que dos terços de les emissions de l'arbre artificial corresponen al plàstic amb què es fabrica. Si es fan servir altres materials, les emissions poden ser molt menors.

D'altra banda, comprar un avet natural té altres implicacions positives. Si es cultiva en llocs propers, afavoreix la feina local i fixa la població rural. A més, comporta el manteniment de diversos boscos, que des de fa anys s'aprofiten poc, es gestionen malament i afavoreixen la propagació d'incendis forestals.

Novament, tot depèn, també, d'on provingui l'arbre i de com s'hagi cultivat. La regió del Montseny-Guilleries és la principal productora d'arbres de Nadal del sud d'Europa. Cada any en produeix aproximadament un milió.

Segons la CANAC (Cultivadors d'Arbres de Nadal Associats de Catalunya), els avets de Nadal que obtenen el seu segell de qualitat tenen la garantia que "han estat cultivats mitjançant processos agrícoles respectuosos amb el medi ambient".

Però hi ha altres factors a tenir en compte. L'escalfament global comporta que les condicions d'humitat i temperatura del Montseny-Guilleries vagin evolucionant i potser d'aquí uns anys no seran tan adients per al cultiu d'avets. O bé caldrà buscar plantacions a més altitud. Són qüestions que cal tenir en compte.

Els ornaments i el reciclatge

I una altra cosa és què en fem quan passin les festes. Algunes persones podran mantenir-lo viu en el jardí, però les nostres condicions climàtiques no són les millors per fer-ho.

Així que cal replantar-lo o reciclar-lo. Per això darrer, molts ajuntaments posen contenidors on dipositar-los, com s'explica en aquesta web de la Generalitat. Els arbres recollits es trituren i se'n deixen madurar les restes. El producte final serà utilitzat en jardineria.

Si l'arbre no es diposita al lloc adient, augmentem el problema ambiental i a més de generar més emissions obliguem a gestionar un residu més --i voluminós.

En alguns països fins I tot ha sorgit una altra alternativa: llogar un arbre natural. Així es paga per tenir a casa un arbre que passat festes et recolliran i que serà replantat.

Però per alguns això genera també problemes: l'arbre fa quilòmetres quan es porta al client i quan es retorna al bosc o a la plantació. I en el procés s'ha de tractar de forma acurada perquè segueixi viu.

Així, triar un arbre de Nadal natural o artificial depèn de diverses circumstàncies, i cadascú les ha de valorar. Ara bé, sigui d'un tipus o d'un altre, hi ha uns elements comuns que poden comportar un gran impacte ambiental: els ornaments.

Aquí les consideracions són òbvies: no comprar més ornaments dels que es faran servir, reutilitzar-los durant anys, mirar que siguin de materials reciclables o reciclats... Si consumeixen electricitat, intentar que sigui el mínim i no tenir-los sempre encesos. I quan ja no els vulguem, millor donar-los, si és possible, o portar-los a la deixalleria o al contenidor adequat.

La tradició de l'arbre va néixer fa molts segles en un entorn concret. Ara que s'ha estès, a cada lloc i en cada circumstància cal mirar quina és la millor opció perquè no generi un gran impacte ambiental.