Ajornada al 16 de desembre la vista a Brussel·les sobre l'extradició de Puigdemont

La vista a Brussel·les de la tercera euroordre dictada pel jutge Pablo Llarena contra Carles Puigdemont, en aquest cas pels delictes de sedició i malversació, ha quedat ajornada fins al 16 de desembre.

La vista s'ha fet, a porta tancada, a la Cambra del Consell, equivalent a un tribunal de primera instància.

Tal com ja va preveure Paul Bekaert, l'advocat belga del polític independentista, el jutge no ha pres cap decisió sobre el fons de l'euroordre, i ha fixat una nova data. Ho ha fet a petició de la defensa, que vol més temps per estudiar la documentació del cas.

A la sortida de la vista, Carles Puigdemont s'ha declarat confiat en la justícia belga, "que prendrà una decisió, com sempre ha fet, amb plena independència i plena professionalitat".

Com ja s'havia filtrat, la Fiscalia belga ha demanat l'extradició de Puigdemont, un fet que es podia esperar perquè no és gens habitual canviar la petició que fa el país d'origen de l'euroordre -de fet, la Fiscalia belga és qui defensa els interessos de la justícia espanyola en aquesta causa.

Primera euroordre després de la sentència

Es tracta de la primera euroordre dictada després de la sentència contra els líders independentistes.

Puigdemont ha arribat al tribunal a quarts de nou del matí:

Puigdemont, al Palau de Justícia de Brussel·les per la 1a vista per la 3a euroordre pic.twitter.com/7lpelB1RQC

— Jordi Baró Ruibal (@jordibaro) October 29, 2019

Un dels advocats de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha publicat aquest matí un dels seus característics tuits:

Algunos, no sin sorna, me recomendaron traer abrigo, bufanda y paraguas pero veo que en Bruselas, más pronto que tarde, saldrá el Sol

— Gonzalo Boye (@boye_g) October 29, 2019

Puigdemont es troba en llibertat sense fiança. Les condicions que va imposar el jutge d'instrucció divendres passat van ser que tingui una residència fixa a Bèlgica i que ho comuniqui si té intenció de sortir del país.

Puigdemont, en llibertat després de declarar divendres davant la Fiscalia belga (Reuters)

Encara queden dues instàncies superiors de la justícia belga a les quals recórrer: la primera, el Tribunal d'Apel·lació, i la segona, el Tribunal de Cassació, equivalent al Suprem espanyol. Aquest últim es pot pronunciar sobre la forma, però no sobre el fons de la qüestió.

El reglament europeu fixa un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d'extradició entre dos estats membres. En casos excepcionals, es pot ampliar a 90.

D'acord amb la seva llei, Bèlgica pot rebutjar l'extradició d'una persona si hi ha "motius seriosos" per pensar que se'n vulneraran els drets fonamentals si l'entreguen, o bé si els delictes que se li imputen no es recullen en el dret belga o queden fora dels 32 delictes acordats per la UE per dur a terme l'extradició.

Les altres euroordres

El jutge Llarena ja va intentar aconseguir l'extradició de Puigdemont dues vegades el 2017 i el 2018, pels delictes de rebel·lió i sedició. L'abril del 2018, el tribunal alemany de Schleswig-Holstein, a Alemanya, va descartar la rebel·lió i només es va avenir a estudiar lliurar l'expresident per malversació.

L'altre intent va ser amb la justícia de Bèlgica, però Llarena va acabar retirant l'euroordre el desembre del 2017 davant la previsible negativa de les autoritats judicials belgues.

Abans que es fes pública la sentència del procés, i en el context de les detencions de l'anomenada operació Judes, Carles Puigdemont va afirmar que preveia que Llarena tornés a activar l'euroordre per terrorisme.