Any nou, tot igual
Enllaç a altres textos de l'autor 
Josep Cuní
Josep Cuní, director d'"Els Matins" de TV3
L'any que ha començat no promet gaires alegries. Si més no, de moment. No ha de ser per força tan negatiu com el passat que, especialment en economia, ha estat per oblidar. Però aquest 2011, d'entrada, no sembla que s'hagi de comportar millor. Almenys a curt termini.
El conseller Francesc Xavier Mena ha ja dit que la creació de nous llocs de treball va per llarg tot i el repte que l'executiu d'Artur Mas es marca. Reduir l'atur a la meitat... però al final de la legislatura. Si no passa, el conseller adverteix que haurà fracassat. Quatre anys, doncs, que ens situaran al 2015, que és el primer que els experts creuen que ens permetrà veure la llum al final del túnel. De moment, ningú no és capaç de dir-nos com es poden crear tants llocs de treball com aturats tenim, més els que corresponguin a les demandes de les noves incorporacions en el mercat. I aquest detall no és menor. I com que aquesta és la principal preocupació ciutadana segons el CIS i el CEO, i a distància de la segona, que és la situació econòmica en general, la resta de consideracions són menors i no sembla que puguin rebaixar el pessimisme que s'ha instal·lat en l'ànim popular. Això no vol dir que no s'esperin moments alegres i es lluiti a favor de l'optimisme des del realisme.
Al contrari. Calen aquests espais de distensió i d'efusió col·lectiva. Cal seguir vibrant amb el Barça, per exemple, font de les nostres puntuals eufòries, i amb tot allò que ens anima. Cal seguir buscant Guardioles, per exemple, per convertir-los en el mirall que reflecteixi mirades serenes i encoratjadores alhora. Però també cal no perdre de vista que per fer-los nostres i sentir-los a prop, hem d'assimilar l'esperit del que ell representa i la consigna que ha convertit en norma de conducte. Personal i col·lectiva.
Esforç, constància i humilitat. Res que als catalans ens vingui de nou. I si és així, ens hauríem de preguntar per què vàrem abandonar el que havia estat pauta dels nostres avantpassats. Curiós, aquest país. Es passa part de l'any reclamant més identitat i a la primera de canvi se la ven per un plat de frívoles llenties.
El conseller Francesc Xavier Mena ha ja dit que la creació de nous llocs de treball va per llarg tot i el repte que l'executiu d'Artur Mas es marca. Reduir l'atur a la meitat... però al final de la legislatura. Si no passa, el conseller adverteix que haurà fracassat. Quatre anys, doncs, que ens situaran al 2015, que és el primer que els experts creuen que ens permetrà veure la llum al final del túnel. De moment, ningú no és capaç de dir-nos com es poden crear tants llocs de treball com aturats tenim, més els que corresponguin a les demandes de les noves incorporacions en el mercat. I aquest detall no és menor. I com que aquesta és la principal preocupació ciutadana segons el CIS i el CEO, i a distància de la segona, que és la situació econòmica en general, la resta de consideracions són menors i no sembla que puguin rebaixar el pessimisme que s'ha instal·lat en l'ànim popular. Això no vol dir que no s'esperin moments alegres i es lluiti a favor de l'optimisme des del realisme.
Al contrari. Calen aquests espais de distensió i d'efusió col·lectiva. Cal seguir vibrant amb el Barça, per exemple, font de les nostres puntuals eufòries, i amb tot allò que ens anima. Cal seguir buscant Guardioles, per exemple, per convertir-los en el mirall que reflecteixi mirades serenes i encoratjadores alhora. Però també cal no perdre de vista que per fer-los nostres i sentir-los a prop, hem d'assimilar l'esperit del que ell representa i la consigna que ha convertit en norma de conducte. Personal i col·lectiva.
Esforç, constància i humilitat. Res que als catalans ens vingui de nou. I si és així, ens hauríem de preguntar per què vàrem abandonar el que havia estat pauta dels nostres avantpassats. Curiós, aquest país. Es passa part de l'any reclamant més identitat i a la primera de canvi se la ven per un plat de frívoles llenties.
