Antonio Skármeta, escriptor, cineasta, exactor i exdiplomàtic guanya el Planeta 2003

Un triangle amorós entre una jove ballarina i dos expresidiaris en un país llatinoamericà. Aquest és l'eix d'"El baile de la victoria", la novela guanyadora del Premi Planeta 2003. Amb aquesta obra, l'escriptor xilè Antonio Skármeta s'ha endut els 601.000 euros del premi, el més ben dotat de les lletres espanyoles. L'escriptor, cineasta, professor, exactor i exdiplomàtic, és un dels molts intel·lectuals que van abandonar el seu país després del cop d'Estat de Pinochet. El seu gran èxit editorial va ser "Ardiente Paciencia", coneguda com "El cartero y Pablo Neruda", després que Michael Radford la traslladés al cinema. La finalista ha estat l'escriptora gallega Susana Fortes, amb l'obra "El amante albanés".
Antonio Skármeta, escriptor, cineasta, exactor i exdiplomàtic guanya el Planeta 2003
Premis literaris

Antonio Skármeta, escriptor, cineasta, exactor i exdiplomàtic guanya el Planeta 2003

Un triangle amorós entre una jove ballarina i dos expresidiaris en un país llatinoamericà. Aquest és l'eix d'"El baile de la victoria", la novela guanyadora del Premi Planeta 2003. Amb aquesta obra, l'escriptor xilè Antonio Skármeta s'ha endut els 601.000 euros del premi, el més ben dotat de les lletres espanyoles. L'escriptor, cineasta, professor, exactor i exdiplomàtic, és un dels molts intel·lectuals que van abandonar el seu país després del cop d'Estat de Pinochet. El seu gran èxit editorial va ser "Ardiente Paciencia", coneguda com "El cartero y Pablo Neruda", després que Michael Radford la traslladés al cinema. La finalista ha estat l'escriptora gallega Susana Fortes, amb l'obra "El amante albanés".
Actualitzat
Considerat un dels narradors més originals de l'actual literatura llatinoamericana, Antonio Skármeta va néixer a la localitat xilena d'Antofagasta, el 1940, i amb 12 anys va emigrar amb els seus pares a l'Argentina, encara que posteriorment va tornar al seu país. Va estudiar Filosofia i Literatura a la Universitat de Xile i es va llicenciar a la Universitat Columbia de Nova York amb una tesi sobre Julio Cortázar. Va ser professor de literatura a les universitats de Santiago de Xile i Washington, i després del cop d'estat de Pinochet al setembre de 1973, va marxar a Berlín occidental, on va viure exiliat fins que va tornar al seu país el 1989. Skármeta va debutar en la novel·la amb "Soñé que la nieve ardía" (1975), a la qual van seguir "No pasó nada" (1980), publicada a Espanya el 1996, "La insurrección" o "La velocidad del amor". Però l'obra que el va col·locar al cim de la literatura contemporània internacional va ser "Ardiente paciencia" l'any 1985. El propi Skármeta va dirigir la pel·lícula homònima, que va obtenir premis als festivals de Biarritz, Huelva i Bordeus. Michael Radford en va fer una nova versió amb el títol "El carter de Pablo Neruda" que va aconseguir cinc nominacions als Oscar una de les quals es va materialitzar en la preuada estaueta. Aquest èxit va portar a reeditar el 1996 la novel·la "Ardiente paciencia" ara rebatejada amb el títol "El cartero de Neruda". Després va publicar "La boda del poeta" l'any 1999 i dos anys després "La chica del trombón", fins ara la seva última obra. Des del 1992 dirigeix i presenta amb gran èxit un programa setmanal a la Televisió Nacional de Xile, "El show de los libros", que ha estat premiat per la Unesco el 1995 i reconegut amb el premi Ondas Iberoamericà 1996, el Gran premi Midia 1997 i el Premi Atlàntida 1997, que concedeix el gremi d'escriptors de Catalunya. Antonio Skármeta ha rebut nombroses distincions per la seva trajectòria professional com el Premi Casa de les Amèriques, l'Ordre al mèrit en el grau de Comanador de la República Italiana i és Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres de França. Compta a més a més amb el Premi Mèdicis 2001 de novel·la estrangera per "La boda del poeta", i el 23 d'abril de 2003 va rebre el premi UNESCO de literatura infantil al servei de la tolerància per la seva obra "La composición". El 2000, va ser designat ambaixador del seu país a Alemanya, per la qual cosa va traslladar la seva residència a Berlín.

NOTÍCIES RELACIONADES