Anar a classe als pobles de muntanya: l'odissea de l'Emma per fer 15 km en una hora

Hi ha d'anar amb dos vehicles i fer quatre parades per anar a l'institut d'Esterri
Anar a classe als pobles de muntanya: l'odissea de l'Emma per fer 15 km en una hora

Anar a classe als pobles de muntanya: l'odissea de l'Emma per fer 15 km en una hora

Hi ha d'anar amb dos vehicles i fer quatre parades per anar a l'institut d'Esterri
Actualitzat
TEMA:
Mobilitat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Una de les zones més despoblades de Catalunya és el Pallars Sobirà. Jou és un petit nucli al terme municipal de la Guingueta d'Àneu. Aquí, només hi viuen 9 persones. I, només una noia que estudia, l'Emma Sostres.

És la més petita del poble i, per arribar a l'institut, a només 15 quilòmetres, ha de fer un llarg periple, amb diversos transports i parades.

L'Emma té 14 anys i fa tercer d'ESO. Li agrada viure al poble. "No t'ho passes tan malament. Estàs més tranquil·la."

Però el seu pare, Xavi Sostres, explica que a l'hivern viure a Jou no és tan fàcil.

"Des que va marxar el seu germà a treballar a Barcelona, no ha quedat cap més nen aquí al poble. Hi havia un nen i van marxar pels problemes de l'hivern."

Amb el fred, les pronunciades rampes dels carrers sovint es glacen i, això, dificulta el dia a dia.

Durant el curs, cada matí, a dos quarts de vuit, una furgoneta pagada pel Consell Comarcal ve a buscar l'Emma per dur-la fins a l'institut.

Paren a Estaís, el poble veí, i recullen tres germans que també van a escola a Esterri.
 

 

Continuen la ruta, en direcció a Espot. Allà hi ha nens del municipi i d'altres pobles propers que també arriben amb transport escolar.

Deixen la furgoneta i agafen l'autocar que els ha de dur a Esterri. Aquest any, a Espot hi pugen 34 alumnes, 10 menys que l'any passat.

Ho constata Cortxe Silva Botana, el conductor autocar escolar.

"És una cosa força típica perquè no hi ha massa feina i, aleshores, la gent s'ha de buscar la vida en uns altres llocs."

Surten d'Espot, paren a la Guingueta d'Àneu, on recullen més alumnes, i ja enfilen cap a Esterri. A l'autocar, l'Emma es troba amb amigues de la seva edat.

 

 

L'Emma, a l'esquerra, a l'autobus amb una amiga

Una hora després d'haver sortit de casa, l'Emma i el 60% del total dels alumnes que estudien a Esterri arriben amb transport escolar al centre. Ella ho ha fet així tota la vida i no se li fa estrany.

"Hi ha nens que tarden més, que viuen més lluny, cap a Llavorsí i pobles de més amunt."

Per l'orografia d'aquesta part del Pirineu, hi ha 5 línies escolars diferents, i totes van des de diferents pobles de la Vall d'Àneu fins a l'edifici que comparteixen escola i l'Institut a Esterri. Un cost important per a l'administració pública, però indispensable per evitar el despoblament de zones rurals.

ARXIVAT A:
Mobilitat

VÍDEOS RELACIONATS