El gos Balto amb el múixer d'origen noruec Gunnar Kaasen (Wikimedia Commons/Brown Brothers)

Analitzen l'ADN de Balto, el gos llegendari que va salvar infants malalts de diftèria

El husky siberià va formar part d'una expedició a Alaska el 1925 per transportar medicaments i ara s'investiga per quin motiu era tan fort i robust

Arola Cumeras i BantulàActualitzat

L'any 1925, un husky siberià anomenat Balto va formar part d'una expedició a Alaska amb l'objectiu de portar medicaments per salvar la vida de diversos infants malalts de diftèria. La missió, anomenada també "la carrera del sèrum", va culminar amb èxit i el gos es va convertir en llegenda.

El viatge es va fer per relleus una travessia de més de 600 milles, gairebé 1.000 quilòmetres. El transport de les vacunes per frenar l'epidèmia va estar marcat per forts vents, temperatures gèlides i tota mena de contratemps fins a arribar a la remota ciutat de Nome.

En la gesta, hi van participar més de 150 gossos de tir, però Balto va liderar el tram final i es va endur la glòria. Va fer una gira pel país com si fos una autèntica celebritat.

Ara, un equip d'investigadors estudia l'ADN de Balto, per saber què el feia excepcionalment fort i resistents. Va morir el 1933, però les restes es van conservar i exposar al Museu d'Història Natural de Cleveland, als Estats Units.

L'autora principal de l'informe que ha publicat la revista Science, Katherine Moon, ha explicat:

"La fama de Balto i el fet que estigués dissecat ens han donat una magnífica oportunitat, 100 anys després, de veure com era genèticament aquesta població de gossos de trineu i comparar-los amb els moderns."

L'equip científic va agafar mostres de pell de l'abdomen de l'animal i en va reconstruir el genoma, és a dir, el conjunt complet dels gens de l'animal. Aquest material s'ha comparat amb el de 680 gossos actuals de 135 races diferents. Així ho expliquen mitjans nord-americans com la CBS.

Els avantpassats eren huskies, no llops

La llegenda afirmava que Balto era mig llop, com suggeria també la pel·lícula d'animació homònima del 1995. En canvi, l'anàlisi no ha trobat cap prova consistent que el vinculi als llops salvatges.

L'estudi ha conclòs que compartia avantpassats amb els huskies siberians i els gossos de trineu d'Alaska i Groenlàndia.

Moon, estudiant postdoctoral de la Universitat de Califòrnia, i la resta de l'equip també han comparat el genoma amb altres mamífers. Han agafat fins a 240 espècies diferents aplegades dins del Projecte Zoonomia, una iniciativa internacional.

Han trobat fragments d'ADN estables i han explicat que Balto tenia menys mutacions potencialment perilloses que els gossos moderns, per la qual cosa era un animal més sa i robust.

"Tenia variants millorades en gens vinculats al pes, el gruix de la pell o la coordinació"

Fins i tot una estàtua a Central Park, a Nova York, honora la memòria de Balto i la proesa en què va participar, que va permetre salvar la vida de molts infants.

L'estàtua de Balto a Central Park de Nova York és obra de Frederick Roth (Wikimedia Commons/Uris )
ARXIVAT A:
CiènciaEstats UnitsRecerca científica
Anar al contingut