Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

Ana María Matute ja té un carrer a Barcelona, substituint Ramiro de Maeztu

Només un 7,5% dels carrers i vials de Barcelona porten noms de dones, una anomalia i injustícia històrica que s'intenta esmenar

Alonso Carnicer / Sara GrimalActualitzat
TEMA:
Literatura

Dels 4.600 vials i carrers de Barcelona, només un 7,5% porten noms de dones. Això fa anys que es considera una anomalia i una injustícia històrica, i s'han anat fent canvis en el nomenclàtor per corregir-la.

Des d'avui, el nom d'Ana María Matute, novel·lista, autora de contes i acadèmica, substitueix el de Ramiro de Maeztu, un intel·lectual i polític a qui el règim franquista va dedicar el carrer que puja cap al Park Güell -l'inici de la carretera del Carmel-, compartit pels districtes d'Horta-Guinardó i Gràcia. El canvi s'ha fet a petició dels veïns dels diversos barris de la zona.

Fa un segle que, als barris barcelonins de Can Baró i La Salut, una cooperativa que van formar els periodistes va aixecar cinquanta habitatges per als seus socis, acollint-se a la llei de cases barates i amb el model de ciutat jardí. Els carrers d'aquest sector, pròxim a la plaça Sanllehy, van ser batejats amb noms de literats i figures destacades de la premsa de l'època, tots homes.

 


L'eix que puja fins al Park Güell portava el nom de l'escriptor i periodista Robert Robert. Després de la Guerra Civil, el bàndol vencedor hi va posar el de Ramiro de Maeztu, intel·lectual, diplomàtic, periodista i polític monàrquic que va anar adoptant posicions cada cop més dretanes. Ramiro de Maeztu va ser afusellat per milicians republicans a Madrid els primers dies de la guerra.

El carrer es va rebatejar després de la Guerra Civil amb el nom de Ramiro de Maeztu
El carrer es va rebatejar després de la Guerra Civil amb el nom de Ramiro de Maeztu

40 anys després de recuperar-se la democràcia i malgrat els nombrosos canvis que s'han fet en el nomenclàtor, el nom de Ramiro de Maeztu encara seguia a les plaques.

Joan Prades, de la plataforma Can Baró, una de les entitats que han impulsat el canvi del nom, explica com ho veien alguns veïns:

"Quan puja l'autobús per aquí se sentia a la megafonia: 'pròxima parada Ramiro de Maeztu.' I a mi cada cop que sentia 'Ramiro de Maeztu' era com una punyalada."

Però des d'avui el carrer ja porta un altre nom, el d'una dona, l'escriptora barcelonina Ana María Matute, una de les figures més destacades i personals de la literatura espanyola. Va rebre molts guardons, com el premi Planeta, el Nadal, el Nacional de les Lletres Espanyoles, La Creu de Sant Jordi i el Miguel de Cervantes, entre d'altres. Va viure els últims anys en la frontera dels barris de Can Baró i La Salut, i han estat els seus veïns i els dels barris propers els que han reclamat amb insistència aquest canvi.

La placa inclou els dos cognoms de l'escriptora barcelonina.

Ana Maria Matute va viure els últims anys a Can Baró
Ana María Matute va viure els últims anys a Can Baró

Celia Suay Hernández, presidenta de l'associació de veïns i veïnes del Park Güell - La Salut - Sanllehy, n'ha explicat els motius:

"Eren aquests dos criteris: proximitat -l'Ana María Matute vivia aquí al davant- i feminització. A més, és una dona que el seu reconeixement és inqüestionable, com a acadèmica, com a escriptora, i que ens sentim molt representats amb ella."

La feminització dels noms dels carrers és una prioritat de l'Ajuntament de Barcelona, per corregir el que considera una anomalia, i en els darrers anys s'han aprovat nombrosos canvis en el nomenclàtor.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit que el nom del carrer és un homenatge a una escriptora que va néixer i va viure a Barcelona, de la generació de Juan Marsé i Jaime Gil de Biedma, de gran talent literari i imaginació. Colau ha afegit que el canvi es fa:

"Per corregir una injustícia històrica, una anomalia. És realment inexplicable, dels gairebé 4.600 espais batejats amb un nom a la ciutat de Barcelona, només 350 porten el nom d'una dona."


L'anècdota del dia ha estat un error ortogràfic que s'ha vist en el moment de destapar la placa, que l'Ajuntament haurà de corregir de seguida.

A la placa, es diu que Matute va ser 'escriptora i acadèmico'
A la placa, es diu que Matute va ser "escriptora i acadèmico"

A l'acte, que s'ha fet a la plaça de Sanllehy, hi han assistit molts veïns, regidors de l'Ajuntament i familiars de l'escriptora.

Verónica Pareja Matute, neboda d'Ana María Matute, ha expressat el seu agraïment a les entitats veïnals que amb la seva insistència han aconseguit aquest canvi. I ha destacat que Matute era "una dona empoderada, de gran talent, que tenia una gran sensibilitat. Tenia una prosa meravellosa, una gran escriptora, i màgica. La trobem molt a faltar, però afortunadament la podem conservar al nostre cor i als llibres de la nostra biblioteca, i ara, també, gràcies a aquest carrer."

 

 

 

ARXIVAT A:
LiteraturaAjuntament de Barcelona
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut